Què és la cocaïna negra, la droga invisible que ha trobat la Guàrdia Civil al Penedès?
Un laboratori a Torrelles de Foix tractava la droga per poder-la vendre després d'importar-la amb un veler. El dictador Augusto Pinochet hauria impulsat la fabricació d'aquest camuflatge per a la droga als anys vuitanta
BarcelonaSemblen trossos de carbó dels que els Reis d'Orient duran a alguns aquesta nit, però no ho són. Aquests blocs foscos amb aspecte terrós són de cocaïna negra o 'coca negra', tal com es coneix de manera popular: cocaïna camuflada mitjançant un procés químic per canviar-ne l'olor i l'aspecte perquè sigui més difícil de detectar. Els de la fotografia els va trobar la Guàrdia Civil a Torrelles de Foix, a l'Alt Penedès, en un laboratori clandestí on els tractaven per transformar-los en la pols de cocaïna que venen els camells. En l'operació, que va implicar intervencions a Sitges, Barcelona i Santa Cruz de la Palma (Canàries), van arrestar sis persones i van confiscar 375 quilos de droga.
Encara que aquesta tècnica "genera facilitat a l'organització per introduir la droga" en un país, també causa certa "dependència", perquè els traficants "han de separar la cocaïna de la substància que s'ha fet servir per amagar-la", ha explicat avui a Barcelona el comandant de la Guàrdia Civil José Daniel Baena. El procés de separació el feien en una nau industrial de Torrelles de Foix, on es van trobar 57,5 quilos de pasta de cocaïna, 1.050 litres de productes químics, eines de laboratori, dues pistoles, munició, matrícules falses i les eines per fer-ne i 4.200 euros en metàl·lic.
Segons l'exgeneral xilè Manuel Contreras la història de la cocaïna negra va començar a mitjan anys 80 a la ciutat de Talagante, a prop de Santiago de Xile. L'exgeneral va declarar a un jutge que el dictador Augusto Pinochet havia ordenat a l'exèrcit la construcció d'un laboratori clandestí per trobar una manera de camuflar la cocaïna. Ho van aconseguir, segons l'home que havia estat la mà dreta del dictador, i Pinochet i el seu fill van organitzar una xarxa de producció massiva de droga camuflada per enriquir-se venent-la de manera clandestina a Europa i els Estats Units. Tots dos ho van negar.
De llavors ençà la coca negra s'ha anat estenent. A finals dels noranta va saltar l'alerta a Colòmbia i als països consumidors sobre l'ús d'aquesta tècnica per camuflar la droga. Ara fins i tot té una pàgina de la Wikipedia. Segons el llibre 'Maritime Security: An Introduction', que fa un repàs dels mètodes de transport marítim de les drogues, la coca negra es fa barrejant clorhidrat de cocaïna amb carbó, cobalt, pols de ferro i en alguns casos clorur de ferro. Aquest procés s'ha arribat a fer servir per canviar tant la droga que fins i tot s'ha fet passar per tinta d'impressora.
L'agència antidroga dels EUA, la DEA, va posar la Guàrdia Civil sobre la pista d'una parella veneçolana encarregada de separar la droga, gestionar-la i distribuir-la per tot Europa des d'Espanya, segons la Guàrdia Civil. Els investigadors, seguint-los, va descobrir que es reunien amb dos italians a Barcelona i que anaven a una nau industrial de Torrelles de Foix que feia molta olor de productes químics, explica l'ACN. Allà s'escalfava la coca negra fins que la fonien, hi barrejaven hexà –un dissolvent– i la filtraven amb teles de manera que la droga queia barrejada amb aigua. Llavors l'assecaven amb ventiladors fins que quedava la pols de cocaïna pura.
La Guàrdia Civil va escorcollar la nau industrial, una habitació d'un hotel de Barcelona i un apartament de Sitges i va arrestar la parella veneçolana i els dos italians. La droga s'importava des de Veneçuela –que no n'és un país productor, probablement venia de Colòmbia– amb un veler que arribava a Catalunya fent escala a Santa Cruz de la Palma. La Guàrdia Civil el va detectar a l'Atlàntic, en direcció a les illes Canàries, i el van detenir quan va atracar a Santa Cruz. Van arrestar-ne els dos tripulants, un espanyol i un veneçolà, i hi van trobar 318 quilos de cocaïna negra.
El comandant en cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya, José Daniel Baena, ha explicat avui que aquest mètode d'ocultació de la droga és relativament habitual a Sud-amèrica, però no tant a Europa. Té l'avantatge per als traficants que és difícil de detectar per la policia però els genera una "dependència i vulnerabilitat", perquè han de tenir un laboratori per separar la droga de la substància negra, cosa que no és fàcil d'aconseguir ni de dissimular.