Societat19/01/2021

Javier Arranz adverteix que "moltes restriccions encara s'hauran de mantenir"

El portaveu del Comitè de Malalties Infeccioses de les Balears avisa que "és més perillós com sortim d'un pic que no com hi arribam"

A. T.
i A. T.

PalmaEl portaveu del Comitè de Malalties Infeccioses de les Illes Balears, Javier Arranz, ha advertit aquest dimarts que "moltes restriccions encara s'hauran de mantenir", en resposta a la pregunta sobre si el Govern preveu mantenir les mesures una vegada passin 15 dies de les darreres que es varen anunciar. En aquest sentit, Arranz insisteix que "és més perillós com sortim d'un pic que no com hi arribam".

Sobre la possibilitat d'avançar el toc de queda a les Illes, el metge de família ha assenyalat que "pot ser una bona idea i un factor més que ens ajudi". En qualsevol cas, Arranz ha afirmat que la previsió és que la consellera de Salut, Patricia Gómez, demani al govern espanyol tenir la competència per avançar el toc de queda per fer-ho segons la situació en què es trobi la Comunitat Autònoma.

Cargando
No hay anuncios

"La limitació de la mobilitat és important per intentar disminuir aglomeracions. El toc de queda funciona. Abans de prendre mesures més dures com tancar tota l'activitat hi ha aquestes passes", ha explicat Arranz. Preguntat per la viabilitat d'un nou confinament, ha explicat que "seria una eina per plantejar-se en un moment determinat". Així, admet que "és bo tenir les eines, però també implica tenir la responsabilitat".

"Continuam en una situació d'extrema importància i vigilància a Eivissa", ha recordat el portaveu, que ha repassat les darreres dades epidemiològiques de les Balears. Mentre que a Mallorca està més "controlada" i a Menorca, "estabilitzada", a Formentera s'està "analitzant de molt a prop" per l'increment de casos dels darrers dies.

Casos secundaris de Nadal

"Aquest moment és degut als casos secundaris que venen de les festes, sobretot de Nadal i Cap d'Any, que varen provocar un augment dels contagis", ha explicat Arranz. Quant a la soca britànica, ha indicat que la seva "presència és prou important per detectar-la, però no arriba a tenir un percentatge important".

Cargando
No hay anuncios

Sobre les vacunes, el portaveu ha celebrat que "quasi el 100%" dels sanitaris de primera línia que estaven cridats ja l'ha rebuda. Això equival a uns 7.200 del total de 7.300 que havien de rebre la primera dosi, símptoma "d'acceptació" per part d'aquestes persones. En total, se n'han posat unes 15.000 dosis a les Illes.

"Anar tots a una"

A la roda de premsa d'aquest dimarts també hi ha assistit el coordinador autonòmic de Salut Mental, Oriol Lafau, per parlar de l'impacte emocional del coronavirus. Lafau ha insistit que és important "deixar de queixar-nos contínuament i cercar solucions conjuntes" davant la situació actual. Tot i que ha reconegut que la pandèmia ha portat "un bombardeig d'informació difícil de gestionar" i que "la societat està frustrada, cansada i trista", no ha estat capaç de donar cap dada sobre l'augment de demanda de consultes de salut mental. "Estam en plena voràgine i no tenim xifres exactes", ha manifestat.

Cargando
No hay anuncios

La psiquiatra ha comparat el moment en què ens trobam actualment amb "un formiguer". "Hi ha una mà que ens ha desbaratat l'estabilitat emocional i és el moment d'anar tots a una", ha animat. La clau, diu, és "la responsabilitat i la solidaritat" i "viure el dia a dia", com a "antídot contra la incertesa". Segons Lafau, "som una societat que encara està massa en la queixa i que no fa una passa més endavant".

Els sanitaris, decebuts

Com a missatge adreçat "sobretot als que més estan patint", en referència als sectors que es manifestaren dia 12 de gener, el coordinador autonòmic recorda que "en les situacions complexes no hi ha solucions úniques". Com a alternativa, ha proposat protestes a les xarxes per evitar les "aglomeracions sense control".

Cargando
No hay anuncios

Lafau tampoc no ha pogut oferir xifres sobre el nombre de sanitaris afectats per la "fatiga pandèmica". Sigui com sigui, ha assegurat que "l'emoció predominant entre aquest col·lectiu és la decepció".