El Cumbre Vieja amenaça un municipi turístic

BarcelonaJa són 2.183 els edificis que el magma del Cumbre Vieja ha engolit en 39 dies d’erupció. En les últimes hores les colades han avançat a un ritme constant, que obliga a estar pendents de l’evolució de la qualitat de l’aire i dels trajectes que seguiran dos dels rius de lava, que amenacen un barri d’una localitat turística i que sembla que arribaran al mar. 

No hi ha cap indici científic sobre si el volcà està aturant la seva activitat, però la geòloga de la Universitat de Barcelona Meritxell Aulinas sosté que ara per ara “no sembla que hagi d’acabar aviat”, tenint en compte l’alta intensitat sísmica a la zona i la gran presència de gasos. En una entrevista a través d’Instagram Live i a peu de terreny, la científica ha afirmat que un cop les boques eruptives es calmin, encara hauran de passar “mesos, si no un any” abans que es pugui tornar a trepitjar el terreny. I encara molt més fins a plantejar-se la reconstrucció. Les laves –ha explicat– estan molt calentes (400 o 500 graus lluny del volcà) i a més cal que primer deixin d’alliberar els gasos.

De moment, més de 7.200 residents de la falda del Cumbre Vieja han hagut de ser desallotjats o bé perquè casa seva ha quedat sota la lava i la cendra o pel risc a causa de la volatilitat de l’erupció. El president de les Canàries, Ángel Víctor Torres, va anunciar que la setmana que ve es podrien adjudicar els 18 primers pisos adquirits com a solució provisional per als afectats.

De la desena de colades aparegudes en preocupa una especialment, que la unitat militar d’emergències (UME) ha anomenat la tres, i que ha quedat aturada a només una vintena de metres d’una pista que s’utilitza per accedir al municipi turístic de Puerto Naos, on ja no queda ningú per precaució. Aquest riu es va desprendre de la colada principal dimecres a la tarda i ha arribat a una velocitat de 20 metres per hora, arrasant cases al seu pas. La colada vuit s’ha reactivat, alimentada pel magma nou que surt de la boca principal, i avança en direcció al mar, amb la incògnita de si acabarà caient pels penya-segats i formarà un nou delta làvic, que seria el segon del Cumbre Vieja.

Per a Aulinas, la formació d’aquest nou delta dependrà de l’efusivitat de les erupcions i de si les colades avancen seguint traçats ja marcats o no. En tot cas, la geòloga assegura que en cap cas suposa un perill afegit perquè aquestes franges de lava guanyades al mar no són més que afegits a la “curta plataforma insular de l’illa de La Palma”, la més jove de l’arxipèleg. Segons els càlculs del satèl·lit Copernicus, ja són 911 les hectàrees cobertes per la lava, que ha acabat amb cases, empreses i un gran nombre de plantacions, sobretot plataners.

Mentre el volcà expulsa material piroclàstic, l’activitat sísmica també continua imparable. Més de 60 terratrèmols –una desena dels quals han superat la magnitud 3– han fet tremolar l’illa i afegeixen encara més temors entre els veïns, que també contemplen com augmenten els nivells de diòxid de sofre. Amb tot, el Cabildo de La Palma assegura que la qualitat de l’aire és bona a la major part de l’illa, però la concentració de partícules als municipis més pròxims a l’erupció obliga les autoritats a recomanar a la població que no ha estat desallotjada que portin la mascareta FFP2, que filtra l’aire inhalat.

Bombardejar el volcà

Enmig de la desesperació i la incertesa per la continuïtat de l'erupció, el  president del Cabildo de La Gomera, Casimiro Curbelo, es va despenjar amb una proposta de bombardejar el volcà per intentar reorientar el curs de les colades i evitar així agreujar l'abast de la destrucció. Una vulcanòloga que demana l'anonimat ha atribuït la idea a una "ocurrència" d'un polític sense coneixements ni assessorament científic i ha explicat a l'ARA que una intervenció d'aquest estil pot ser perillosa perquè "al desconèixer l'estructura interna del volcà", el projectil pot acabar per "trencar-lo" i provocar que la lava es desboqui sense control.