Lectures filosòfiques d’estiu (III)

PalmaJa podeu adquirir l’última entrega de la tetralogia impulsada per la Societat de Filosofia Aplicada (Sofia), que du per títol Filosofía hispánica (Oberon, 2023), i que està dedicada al pensament espanyol en sentit ample, ja que no només dona a conèixer les aportacions estrictament filosòfiques, sinó que també incorpora el saber proporcionat per altres disciplines, com la literatura, la gramàtica, la matemàtica, la ciència, la medicina, la biologia, la geografia, l’antropologia, la pedagogia, l’economia i la política. Es tracta d’un volum que s’emmarca en la vessant més divulgativa de la filosofia amb el propòsit de recuperar de l’oblit algunes de les tradicions que han donat cos a l’autoanomenada filosofia hispànica, com la càbala, el pensament sefardita, l’escola de traductors de Toledo, l’escolàstica, la mística religiosa, l’escola de Salamanca, l’escola universalista, el krausisme, la neoescolàstica, l’iberisme, la filosofia neokantiana, el feminisme, el ratiovitalisme, l’escola de Madrid i l’escola de Barcelona. Els autors no defugen plantejar el problema inicial de si existeix realment una filosofia espanyola amb característiques pròpies o si és més adequat parlar de filosofia universal. L’existència del llibre és clarament una resposta afirmativa a aquest problema. Però, en canvi, no tracten la qüestió igualment problemàtica de l’existència d’una filosofia catalana diferenciada de l’espanyola. Senzillament, apliquen el criteri d’incloure-hi únicament els filòsofs que escriuen en llengua castellana, independentment del lloc de naixement, i de si són espanyols o d’altres nacionalitats. Aquest criteri els permet introduir l’escola portuguesa de Sagres i també altres pensadors de procedències no ibèriques, com l’holandès Baruch Spinoza, el peruà Pablo de Olavide, el portuguès Joaquim Pedro de Oliveira, l’uruguaià José Enrique Rodó, els mexicans José Vasconcelos i Edmundo O’Gorman, i els argentins Domingo Faustino Sarmiento, José Ingenieros, Jorge Luis Borges i Mario Bunge. Hi ha dos casos en què incompleixen el seu propi criteri, amb Ramon Llull i George Santayana. Al doctor Il·luminat, el presenten com l’hispanofranciscà Raimundo Lulio, ocultant la seva catalanitat, i a Santayana, com el filòsof hispà que escriu en anglès.

Els autors del llibre reconeixen al final que el repàs històric és incomplet, que hi falten molts de personatges, com ara tots els filòsofs vius. Si hagués de completar la selecció inclouria, a més del místic medieval San Juan de la Cruz, una galeria més extensa de filòsofs contemporanis, com Jesús Mosterín, per les seves aportacions a la lògica i la filosofia de la ciència; Manuel Sacristán, per la seva obra polièdrica amb un clar compromís marxista emancipador i altres autors de la seva òrbita, com Francisco Fernández Buey; també hauria de ser-hi Salvador Pàniker, pel seu pensament espiritualista oriental. D’altra banda, mereixerien molta més atenció altres filòsofs que només són mencionats, com Julián Marías i José Luís Aranguren i el seu deixeble Javier Muguerza, que ni tan sols és anomenat.

La darrera lectura filosòfica d’estiu escollida es correspon amb una recomanació d’urgència, molt especial, adreçada sobretot a professors i alumnes de filosofia que vulgueu preparar les classes del curs vinent amb antelació. Es tracta del manual de filosofia que els grups neofeixistes com Vox censurarien pel fet que toca temes curriculars “sensibles” que els provoquen gran enuig, com el patriarcat, la pluralitat de la sexualitat desvinculada de la reproducció i viscuda amb absoluta llibertat, i els drets dels immigrants; i també perquè posa en qüestió el negacionisme de la violència masclista; i tracta sense gens d’autocensura el feminisme i les seves lluites i reivindicacions, i el moviment LGTBI, entre d’altres. El llibre és el manual de Filosofia per a primer de batxillerat d’Akal, elaborat pel grup Pandora, al capdavant del qual hi ha el filòsof Carlos Fernández Líria, i que està profusament il·lustrat per Miguel Brieva, i que ve a ser una actualització d’un manual editat el 2011 que va quedar obsolet a causa de la derogació de la LOMQE.

Els continguts estan exposats en una introducció, dotze capítols i un annex. La introducció presenta el fil conductor del llibre, que serà la caverna de Plató des d’una perspectiva actualitzada. Tots els capítols comparteixen una mateixa estructura: hi ha un text principal acompanyat d’una sèrie d’apartats amb recursos complementaris, que són biografies i textos dels filòsofs citats, explicacions de conceptes, referències a pel·lícules i sèries, propostes d’activitats i enllaços a les lliçons del canal de youtube La filosofía en canal.

Els principals motius per recomanar-vos aquest manual són la seva qualitat, la connexió dels sabers bàsics amb l’actualitat, els recursos que proporciona, especialment les il·lustracions de Brieva, caracteritzades per la seva imaginació desbordant i que donen molt de joc per començar una reflexió i pensar de manera creativa, i a més donen coherència i afavoreixen un recorregut que parteix de l’interior de la caverna platònica i que acaba a l’exterior amb la conquesta de la llibertat i la veritat.

Innovació

Els aspectes més innovadors del llibre són les pàgines especials: La crua realitat i el regne de les ombres. Les pàgines sobre la crua realitat reprodueixen notícies sobre situacions injustes per reflexionar i discutir, relacionades amb les lleis d’estrangeria i les polítiques d’immigració; la privatització del saber i les patents sobre la vida i la salut; el rebuig social a la veritat i els exemples del pitagòric Hipàs de Metapont, Galileu i Darwin; l’eugenèsia i altres perills del reduccionisme biològic; el precariat; l’esclavitud sexual; la indiferència moral; la incompatibilitat entre capitalisme i democràcia; l’estat de les presons; els cops d’estat que impediren l’accés al govern del socialisme a través de la via democràtica; i els moviments anticapitalistes. En les pàgines sobre les ombres es mostra la cara més fosca de la filosofia, exposant el pensament reaccionari i antiil·lustrat i alguns dels seus representants, com Joseph de Maistre i Carl Schmitt; també parla de la mercantilització del coneixement, de racisme, sexisme i classisme, dels drets reproductius i les llibertats sexuals; del neoliberalisme i la seva versió més extrema, l’anarcopitalisme, el dogmatisme moral; de l’església catòlica contra la teologia de l’alliberament; del poder antidemocràtic de les grans empreses; del poder dels mitjans de comunicació de masses o la caverna mediàtica; i del desastre ecològic i la crisi de la cura.

El manual té alguns defectes: no acaba d’incorporar el llenguatge de la LOMLOE, ja que es continua referint a unitats didàctiques en comptes de situacions d’aprenentatge; els continguts no estan agrupats en sabers bàsics,i les activitats no estan organitzades ni seqüenciades seguint el model de situacions d’aprenentatge. Posats a pensar en algunes millores, es podria haver afavorit l’accés als continguts audiovisuals referenciats a través de codis QR, en comptes de proporcionar enllaços, a vegades massa complicats de retenir, que s’han de copiar literalment al cercador; també hauria estat molt útil disposar d’un vocabulari de conceptes clau i un índex conceptual i d’autors citats.