Legalitzar les cases en sòl rústic costarà als propietaris un 15% del seu valor

PalmaQui tingui una casa il·legal en sòl rústic tindrà resolt en breu el seu problema. D’aquí a poc menys de dues setmanes, la podrà legalitzar. El Govern de Marga Prohens aprovarà el mes de maig el decret llei de simplificació administrativa, que, entre molts altres aspectes, amnistiarà les construccions irregulars en sòl rústic que s’aixecaren sense permís i que avui, tot i que la xifra canvia segons la font, són més de 50.000.

Es podrà, però, legalitzar tot?La resposta és no, però sí bastant. La primera condició per poder legalitzar, precisament, és que l’Administració hagi perdut completament la possibilitat de restablir la legalitat. És a dir, que les il·legalitats hagin prescrit de manera definitiva en el moment d’entrada en vigor del decret, segons figura a l’esborrany del document que encara enllesteix l’Executiu. Si encara l’expedient és ‘viu’ i, per tant, encara es pot actuar, fins i tot procedint a la demolició de tot allò que sigui il·legal, “llavors el titular no s’hi podrà acollir, perquè precisament l’esperit d’aquesta regularització és resoldre allò que ja no té cap sortida urbanística”, explica una font del Govern que coordina l’elaboració de la norma.

Un dels cavalls de batalla de les darreres setmanes, en les quals hi ha hagut telefonades a tort i dret entre representants de consells, ajuntaments i el mateix Govern –“i pel que fa als batles, no només del PP”, afirma aquesta font de l’Executiu–, són les construccions en sòl rústic protegit. És a dir, en Àrees Rurals d’Interès Paisagístic (ARIP) i les Àrees Naturals d’Especial Interès (ANEI). Si amb el decret llei que es prepara no es deroguen alguns articles de la normativa vigent, “no es podrà legalitzar allò que s’hagi construït dins sòl protegit”, confirma el Govern, però encara aquesta decisió no està del tot presa. En qualsevol cas, aquestes figures les va crear la Llei d’espais naturals l’any 1991 i, per tant, les il·legalitats que hi pugui haver anteriors a aquesta data, per molt que avui s’aixequin dins sòl ARIP o ANEI, es podran legalitzar. En el cas del sòl rústic comú, la normativa general fa referència als vuit anys com el límit temporal de la prescripció; per tant, aquesta franja serveix per tenir una idea del que es podrà regularitzar.

El cost de legalitzar

Insistint que no és una amnistia sinó una regularització, el Govern reivindica que, com ja va fer Gabriel Company l’any 2014 amb la Llei agrària, legalitzar no sortirà de franc. La normativa a la qual ha tingut accés l’ARABalears preveu, per una banda, el pagament dels costos corresponents a un projecte convencional, com ara la mateixa llicència, a més d’una sanció que serà d’un 15% del valor de la construcció. Com ja va fer Company, el cost de la multa augmentarà a mesura que passi el temps, per estimular que els infractors s’apuntin a la iniciativa. El segon any ja costarà un 20% del valor de la construcció, i el tercer, un 25%.

Segons recorda un expert en matèria urbanística que demana l’anonimat, “el preu de la sanció va fer fracassar l’anterior operació del PPde regularitzar les il·legalitats en rústic. Perquè al final la gent ha de pagar per una construcció que igualment ja no li tomaran”, afirma. Si bé l’Executiu recorda que els temps han canviat, que la manca d’habitatge i el valor de les construccions és monumental i que “molta de la gent que té una construcció en rústic hi viu, i en alguns casos és la seva única llar”. Això és el que passa amb una part dels hortals menorquins, que, per descomptat, entraran dins aquesta regularització mentre compleixin els requisits, sobretot el d’haver prescrit la il·legalitat. De fet, el Govern defensa aquesta iniciativa també des de l’aspecte social:“Bona part d’aquestes cases són propietat de mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers, no estam davant grans xalets, sinó sovint edificacions que són l’única propietat de moltes famílies”.

Energia i aigües

A més dels requeriments de prescripció total i els corresponents pagaments dels costos de legalització i la sanció corresponent, els beneficiaris de la regularització hauran de complir una sèrie de prescripcions obligatòries, principalment relacionades amb l’estalvi energètic, incorporant mesures d’aïllament i d’altres d’eficiència. I, sobretot, assegurant que les aigües residuals compleixen la normativa. “Això significa la connexió a la xarxa municipal quan sigui possible, o la dotació d’un dipòsit normatiu i que eviti qualsevol possible vessament al subsol”, confirma l’Executiu. I és que un dels principals arguments del Partit Popular, que duia al seu programa electoral aquesta amnistia, és el d’assumir un problema existent, el de les cases il·legals en rústic, “i deixar de mirar cap a un altre costat. I en aquesta línia, ja que ha prescrit qualsevol possibilitat d’enderrocar aquestes edificacions, almenys cal fer-los complir la normativa i reduir-ne l’impacte”, assegura la font del Govern que coordina bona part del decret llei que s’aprovarà d’aquí a dues setmanes.

El cas dels fora d’ordenació

Una de les preguntes que es fan propietaris, experts i també els diferents sectors implicats com els constructors és si les cases fora d’ordenació també quedaran incloses dins l’abast de la nova norma. I la resposta és que sí. Per tant, no només es permetrà legalitzar les construccions que tenen irregularitats parcials, com per exemple tenir la parcel·la mínima però haver incomplert altres disposicions de menor importància, sinó que l’amnistia permetrà que aquells que tenen una casa que no es podia fer, superant de molt els paràmetres d’ocupació o no disposant dels metres quadrats mínims que marca la llei (14.000 a sòl rústic comú), també aconsegueixin l’autorització administrativa.

La fórmula jurídica triada, com ja va avançar l’ARABalears, és principalment la derogació de l’article 129 de la Llei d’urbanisme de les Illes Balears (LUIB), segurament un dels més odiats per propietaris de cases irregulars perquè castiga durament les construccions fora d’ordenació, ja que aquest article impedeix fer-hi qualsevol tipus d’obra. Una de les queixes del sector de la construcció era no poder arreglar casetes fora d’ordenació, a les quals no es pot, amb la LUIB a la mà, ni canviar les teules rompudes. Aquest article estableix que “a les edificacions o instal·lacions que es troben en situació de fora d’ordenació no es pot fer cap tipus d’obra”. Ia les que s’aixecaren posteriorment a l’any 1987, no els permet ni tan sols aconseguir “la contractació de serveis de subministrament d’energia elèctrica, gas, aigua, sanejament, telèfon, telecomunicacions o de naturalesa similar”. Ara, ho podran fer una vegada es regularitzin.

Només les cases il·legals i legalitzables es beneficiaran d’aquesta regularització massiva? No, també s’hi podran acollir aquelles construccions com naus agrícoles, i diverses tipologies de bucs que durant dècades han embrutit el sòl rústic. El text al qual ha tingut accés l’ARABalears inclou la regularització d’aquestes tipologies, “sempre que s’hi conservi una mínima activitat agrària”. De totes maneres, la gran pregunta que es fan ara alguns experts, i també els seus propietaris, és si aquestes naus agrícoles podran ara esdevenir un habitatge, o fins i tot es podran convertir en un agroturisme. Tot i que de moment la resposta encara és una incògnita, algunes veus donen per fet que sí que serà així, cosa que suposa “un canvi d’ús preocupant”, explica un expert urbanístic consultat.

Tot queda pendent de la redacció final, que previsiblement requerirà almenys una setmana. El decret llei no s’aprovarà abans de dia 3 de maig.