Legalitzar en rústic no serà tan senzill: en quins casos es pot i en quins no

PalmaLa polèmica sobre la legalització en sòl rústic ja ha començat. El desig dels infractors de tenir la documentació de ca seva en regla comença a posar a prova el sistema, amb més de 500 expedients en marxa, tal com va avançar fa uns dies l'ARA Balears. D'una banda, hi ha els particulars i els despatxos, que comencen a presentar projectes, i de l'altra, les entitats conservacionistes com el GOB, que intentaran posar sobre la taula els procediments que no compleixin els requisits. Enmig hi són els ajuntaments que van aprovant criteris d'aplicació i que es troben al davant amb l'Agència de Defensa del Territori (ADT), que ja els ha fet saber que no tot s'hi val.

Alguns consistoris, com Esporles, han fet consultes sobre expedients concrets a l'ADT. "No tenim clar si es compleix amb tots els requisits", explica a l'ARA Balears el batle de la localitat, Josep Ferrà. "En el nostre cas té tot el sentit, perquè tenim transferida la competència de la disciplina urbanística. En cas de dubte, en necessitam conèixer el parer", afegeix. Les respostes de l'ADT han fet tremolar més d'un tècnic municipal, que no està disposat a complicar-se la vida. Segons ha pogut saber aquest mitjà, hi ha hagut divergències entre el que sol·licita el particular i el que n'opina el tècnic municipal, sobretot en matèria de prescripció.

En les respostes de l'ADT als ajuntaments, l'ens dependent del Consell de Mallorca recorda que, en el cas d'habitatges i edificacions amb infraccions no prescrites, no hi ha legalització possible. I fa un avís: "En cas que l’ADT tingués coneixement que s’ha concedit una llicència de legalització extraordinària amb vulneració d’aquest raonament, hauria de sotmetre la llicència concedida a l’anàlisi jurídica dels lletrats de l’ADT, per la qual cosa no es pot descartar un requeriment de revisió d’ofici de la llicència". És a dir, si l'ADT troba una legalització on la irregularitat no hagi prescrit, s'hi personarà, com també ha anunciat el GOB que farà a cadascuna de les Illes.

Per no prescriure basta, per exemple, que se n'hagin fet obres els darrers anys (normalment els vuit darrers anys, en funció del cas). Fonts de diferents ajuntaments han explicat a l'ARA Balears que, quan n'informen els particulars, "molts se sorprenen, perquè la notícia que els havia arribat és que es podia legalitzar tot de qualsevol manera".

La serra de Tramuntana, difícil legalitzar

La casuística és complexa. L'ADT explicita els casos que es poden donar, per evitar la temptació de promoure'n la legalització. A la serra de Tramuntana, que és paisatge pintoresc, no hi serà fàcil legalitzar. Segons l'organisme de disciplina del Consell de Mallorca, "no es pot legalitzar cap obra acabada o cap ús iniciat a partir del 18/11/1990". Així, només les ocupacions amb més de 35 anys d'antiguitat hi podran optar.

Pel que fa a les àrees de sòl rústic protegit que va classificar la Llei d'Espais Naturals (ARIP i ANEI) l'any 1991, només es podran legalitzar les edificacions anteriors a aquesta data, "llevat que l’interessat pugui acreditar que fa més de vuit anys que n'ha cessat l'ús", és a dir, que fa més de vuit anys que no es fa servir l'edificació (ni per habitatge ni per a ús recreatiu).

Diferències entre consells

El Consell de Mallorca va ser el primer a ratificar la Llei de simplificació que permet amnistiar els infractors en rústic per la demanda de diferents municipis, no només del PP. De fet, avui dia encara hi ha dos consells, Eivissa i Formentera, que no han aprovat l'aplicació de la norma. I a hores d'ara es troben que alguns ajuntaments ja comencen a veure que no tot es podrà fer i que es pot haver creat una expectativa "superior a la realitat", segons confirma un tècnic municipal que demana l'anonimat. "En el nostre cas, no pensam fer un sol informe que no compleixi tots els requisits, incloses les indicacions de l'ADT, perquè llavors el problema el tindrem nosaltres", confessa.

Això no agrada a determinats polítics conservadors del Consell de Mallorca, que han rebut més d'una telefonada. L'ADT ha esdevingut un referent els darrers anys a fer complir la normativa, després de dècades de manca de control i construcció sense permisos al sòl rústic. El GOB serà un altre garant de la norma: "Ja que ens hem de menjar una legalització impresentable, com a mínim que es faci complint la llei. Si han fet obres, no ha prescrit, que tinguin clar que ho denunciarem", adverteix Neus Prats, del GEN-GOB.