La legislació de canvi climàtic impulsa la construcció sostenible

PalmaLa Llei de canvi climàtic i transició energètica, aprovada el 2019, obre la porta a ampliar el ventall de consum de productes locals. La nova tendència, esperonada per la legislació autonòmica, pot suposar un glop d’aire fresc per frenar el declivi de la indústria local que subministra el sector de la construcció, segons reconeixen els empresaris del ram. Com a exemple, les darreres promocions de pisos socials de l’Institut Balear de l’Habitatge (Ibavi) inclouen clàusules en els nous projectes que exigeixen “l’ús de materials de construcció de baix impacte ambiental, preferentment d’origen local”. Això es vol traduir en una empenta a la sostenibilitat. En aquest cas, obre la porta a tornar a la producció de material de construcció eficient i ecològic emprant una font energètica de menor contaminació com és la biomassa.

L’arribada del gas a Mallorca havia obert certes expectatives dins l’Associació de Fabricants de Ceràmica per a la Construcció, segons explica el seu president, Miquel Torres. “Però, a l’hora de la veritat, accedir a aquesta font energètica, que en molts punts passa arran de les fàbriques, ha esdevingut una utopia a causa de l’elevat cost i la poca disposició de l’empresa gasística (Redexis) a subministrar-la”, assenyala. Per això, estimular el retorn a l’ús de la biomassa genera un bri d’esperança a les cinc petites teuleres que sobreviuen.

Actualment es mantenen actives dues teuleres a Manacor, una a Felanitx, una a Campos i una a Petra. Això és tan sols un 20% de les 25 indústries d’abans de la crisi econòmica de 2007. Però el problema que es planteja als petits industrials és la dificultat d’accedir als canals de subministrament de biomassa, ara molt centrada a produir pèl·let per a calefacció. Pel director general d’Espais Naturals i Biodiversitat, Llorenç Mas, “és important fomentar la indústria forestal i que el negoci quedi a casa, a fi de crear una economia circular entre negocis interns”. I no dubta a assegurar que “cal parlar amb els teulers per facilitar-los l’adquisició de biomassa”.

Crear un clúster forestal

Per ara, hi ha en marxa una plataforma d’empreses del sector que veuen viable la creació d’un clúster forestal, al qual dona suport la Conselleria de Transició Energètica. L’habilitació d’una partida de 100.000 euros en el Pla de reactivació econòmica és una prova que “se’ls té en compte”, expliquen des d’aquesta Conselleria.

Segons la Conselleria de Medi Ambient i Territori, s’està davant un projecte que s’ha de treballar des de la transversalitat “amb implicació dels empresaris, la Conselleria de Transició Energètica i la d’Agricultura, a més de Medi Ambient”. El mateix Llorenç Mas anuncia properes trobades amb les empreses interessades a entrar en el sector de la biomassa per tal d’analitzar a fons el foment d’una energia que es troba en el mateix medi ambient i que fins ara s’havia deixat de banda.

Mas, ja més enllà de l’ús de biomassa per a l’elaboració de material de construcció, veu factible que la vegetació desbrossada serveixi també com a font energètica per a la climatització de centres educatius, centres de salut, hospitals i altres departaments públics, cosa que es traduiria en una reducció del consum elèctric.

El 44% del territori de les Balears és zona de bosc i garriga, segons les dades de Medi Ambient. De les 498.000 hectàrees d’extensió, 221.000 estan cobertes de massa forestal. Mallorca, amb 150.248 ha, té el 41% de l’illa de color verd, seguida de Menorca, amb 36.225 ha (un 52% del terreny); Eivissa, amb 29.915 ha (també un 52%), i Formentera, amb 4.298 ha (un 53%).

“En pocs anys s’ha agafat consciència i s’ha entès que no és el mateix un producte fet aquí, amb biomassa, que dur-lo de la Península cuit amb gasoil i després transportat en vaixell”, explica Carles Oliver, arquitecte de l’Ibavi. Des d’aquest departament, de la Conselleria de Mobilitat i Habitatge, es recorda que el Govern treballa des del 2009 a investigar la sostenibilitat en la construcció d’habitatge públic i que una primera experiència es dugué a terme a Formentera (2017) amb un bloc de pisos que incorporen les algues com a aïllament. Ara, es treballa en un disseny arquitectònic dirigit a una construcció alternativa a l’actual, que sigui més eficient i ecològica i redueixi les emissions de gasos amb efecte hivernacle.

A final de 2020, l’Ibavi tindrà en construcció 559 habitatges i 9 a punt d’adjudicar, amb una inversió de 74 milions d’euros. N’hi ha també 138 en distintes fases de tramitació que podrien començar les obres el 2021, amb un cost de 20,2 milions. En total, la inversió a curt termini és de 94,2 milions per fer 706 habitatges a les Illes Balears.

Els projectes de l’Ibavi que inclouen l’ús de ceràmica cuita amb energies renovables en alguna de les parts de l’edifici són 197: 48 a Calvià (av. de l’Olivera, 62), 42 a Son Servera (c. del Cós, 49-53), 22 a Vilafranca (c. del Molí Nou, 1), 43 a Palma (c. de Brotad), 20 a Santa Maria (c. de la Balanguera) i 22 a Llucmajor (c. del Grup Escolar).

Canviar un model industrial obsolet

Carles Oliver destaca que “hi ha una manca de visibilitat del material de construcció local i de conscienciació del seu valor afegit, que, òbviament, és un poquet més car que el que es produeix massivament a la Península amb energies fòssils. De fet, no tenen res a veure: un material fabricat amb petroli i transportat en un vaixell de càrrega és el model industrial obsolet del segle XX. Un material fet de terra de Mallorca cuita amb clovella d’ametla o qualsevol altre tipus d’energia renovable, per una empresa que reinvertirà els beneficis localment, és un exemple perfecte d’autosuficiència i compliment dels ODS”, sigles que corresponen als objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030, acordats per l’ONU i que han de vertebrar la sostenibilitat del planeta a curt i mitjan termini.

Oliver subratlla que “és ben hora de desvincular el bloc ceràmic local de la indústria de la construcció més contaminant. Per això, és molt important prendre la decisió d’invertir en material fet a casa, de la mateixa manera que ara la gent també ha vist la importància de menjar producte local”.

Un servei estratègic

Des de l’Ibavi, es remarca que el subministrament de biomassa haurà d’adquirir la condició de servei estratègic, “atès el valor ambiental d’aquesta energia renovable; i, per tant, el paper actiu de l’Administració és imprescindible per coordinar i desenvolupar polítiques actives de la gestió del territori per tal de mantenir l’equilibri entre els recursos forestals, la reactivació del sòl agrícola i les necessitats industrials i domèstiques”.

Des de l’àrea tècnica del Col·legi Oficial d’Arquitectes, Joan Bauçà aplaudeix les mesures de l’Ibavi “dirigides a complir amb els nous objectius de sostenibilitat, i també amb la intenció que la petita indústria es mantingui, potenciant alhora l’elaboració de materials de baix impacte, construcció i aïllament. Des d’aquest punt de vista, amb l’objectiu de consumir productes quilòmetre zero, la proposta de l’Ibavi és genial, perquè també pot ajudar a evitar la pèrdua d’oficis antics”, com el de teuler.