L'excusa de la crisi deixa el tren de Llevant en via morta

PalmaJoan Carrió és un dels expropiats per la construcció del tren de Llevant. El Govern de les Illes Balears li va requerir 1.200 metres de la seva finca de Son Servera perquè hi pogués tornar a circular el ferrocarril. "Jo estic a favor del tren i vaig estar content de la seva recuperació. Crec que és un servei essencial per a la gent que vivim a la comarca", assegura. Amb tot, aquest veí d'Artà es queixa que, de moment, només ha cobrat 7.000 euros, un 70% del que li haurien d'haver abonat per l'expropiació de la finca i que, "des de l'entrada del Partit Popular a les principals institucions de les Illes, s'han aturat de pagar".

La decepció d'aquest expropiat és explícita quan assegura que "el fet de no haver acabat de cobrar és una qüestió política. Fa quinze dies hi va haver una reunió amb el conseller Gabriel Company i ens va dir que intentarien acabar de pagar, però passa el temps i no ens han tornat a dir res; això és una vergonya".

Parlar de transport públic a Mallorca és sinònim de polèmica. "El PP ha defensat públicament en moltes ocasions l'extensió de la xarxa ferroviària no només fins a Artà, sinó també fins a Cala Rajada", assenyala el batle de Manacor, Antoni Pastor (El Pi). De fet, l'actual portaveu dels conservadors al Parlament, Mabel Cabrer, defensava el 2007, des de l'oposició, una proposició no de llei per demanar a Madrid el finançament necessari per fer arribar el tren a Cala Rajada i a Alcúdia. Actualment, el posicionament del PP és la de titllar de "faraònic" el projecte del tren de Llevant. "Mentrestant, no tenen dubtes a acabar les obres del palau de congressos o a fer el segon cinturó", es lamenta el president de la Plataforma pel Tren de Llevant, Pere Cortada. "Aquest és un acte de revenja política. No el volen acabar senzillament perquè aquestes obres les començà el govern del Pacte".

El cost d'aturar les obres

La Plataforma pel Tren de Llevant es demana quant costarà aturar unes actuacions que ja estaven fetes en més del 50% i rescindir els contractes amb les constructores, que ja tenien el 70% dels projectes adjudicats i licitats. Des de l'Executiu, el conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori, Gabriel Company, recorda que "per llei s'ha de liquidar el 6% sobre el treball que s'ha executat i això és 2,4 milions d'euros, als quals s'han de sumar els pics d'obra feta". Una xifra que també discuteix Cortada, qui maniffesta que "2,4 milions d'euros són molt pocs. El conseller fa un càlcul erroni. S'ha de comptar sobre el que s'ha executat, no sobre el que s'ha licitat".

Actualment les vies del tren de Llevant s'han convertit en un focus de problemes. Obra feta que s'inunda cada vegada que plou, finques xapades i expropiades per no res, vies i estacions abandonades per on no circularà el ferrocarril.

La renúncia definitiva

El Partit Popular retornà a les principals institucions de les Balears el 2011 amb un anunci d'austeritat que féu pensar als defensors del tren que l'arribada del ferrocarril als municipis del Llevant podria retardar-se.

El juliol de 2011 el Govern Balear va anunciar la suspensió de les obres del tren fins a Artà. L'octubre del mateix any, l'Executiu comunicava a les empreses constructores la paralització de les actuacions pel termini d'un any. El 19 d'abril passat el govern Bauzá anunciava la renúncia definitiva a continuar amb les obres del tren de Llevant. El conseller Company argumenta els motius de l'Executiu: "Primer de tot, pel cost de la construcció. Ens fan falta 110 milions d'euros per acabar-la, uns doblers que no tenim i que no podem assumir, però també per la baixa demanda. El Pacte de Progrés va fer un primer estudi de demanda el 2009, que xifrava els passatgers en 300.000. No els va agradar i n'encarregaren un altre el setembre de 2010, que xifra en 500.000 els passatgers potencials al Llevant", subratlla.

Amb tot, les tasques del tren de Llevant responien a la planificació feta en matèria de transports per l'administració autonòmica. El govern de Jaume Matas, amb Mabel Cabrer al capdavant de la Conselleria de Transports, aprovava el 2006 el Pla director sectorial de transports, amb vigència fins al 2012, que preveia l'arribada del tren a Artà (amb extensions a Cala Rajada i a Cala Millor), Alcúdia, la línia Palma-UIB i la de Palma-aeroport-Llucmajor-Campos-ses Salines-Santanyí.

Després d'anys de reivindicacions, el 2007, amb l'arribada del segon govern de centreesquerra es reiniciava la recuperació de la xarxa ferroviària a la comarca del Llevant. La signatura del conveni ferroviari, el 16 d'octubre de 2008, entre el Govern de les Illes Balears i el Ministeri de Foment fou la fita clau per al retorn del tren a les estacions de Son Carrió, Sant Llorenç, Son Servera i Artà. Madrid es comprometia a aportar-hi fins al 2011 443 milions d'euros, 220 dels quals eren per a l'execució de la línia Manacor-Cala Rajada. Amb tot, Madrid només n'acabà aportant 80 i l'Executiu ha renunciat a reclamar a Foment. Les inversions del govern central en infraestructures ferroviàries per al 2013 ascendeixen als 4.705 milions d'euros, "només 7 dels quals arribaran a les Illes", es lamenta Cortada.

La discrepància de les xifres

Els arguments del PP per condemnar el Llevant a no tenir ferrocarril es basen també en el "cost" de l'usuari del tren.El conseller Company defensa que cada usuari de tren costa 14 euros als comptes de la Comunitat Autònoma, "una quantitat inassumible si la comparam amb els 76 cèntims que costa el passatger de bus", afirma. Aquest extrem no és compartit ni per la Plataforma pel Tren de Llevant ni per l'anterior director de Mobilitat del Govern de les Illes Balears, Antoni Verger (Més). "Cada usuari de tren i metro costa a l'administració 3 euros. El conseller suma als costos d'explotació estrictes el pagament d'interessos i amortitzacions del préstec de les obres del metro de Palma, que haurem de pagar fins al 2031", puntualitza Verger i afegeix que "el plantejament de Company és enganyós perquè mescla tren i metro. Les despeses de funcionament del ferrocarril són d'uns 15 milions d'euros i els ingressos per tarifes a 4,2 milions d'usuaris ascendeixen als 8 milions d'euros. Per tant, ens trobam amb un dèficit de 7 milions d'euros, per la qual cosa podem calcular que cada usuari costa 1,6 euros i no 14 com afirma el conseller".

Pere Cortada, president de la Plataforma pel Tren de Llevant, veu mala intenció en els càlculs de Gabriel Company. "Inclouen les obres dins aquest preu, i això no està bé. En els 76 cèntims que diuen que costa el passatger de bus, també hi inclouen quant val fer la carretera? És una falsedat absoluta", assevera.

La crisi i la negativa de l'executiu de José Ramón Bauzá a lluitar pels doblers pactats amb Madrid ha condemnat l'esperança dels habitants de la comarca del Llevant, que després de més de dotze anys de reivindicacions havien vist com el tren els podia alliberar una mica del cotxe.

La reivindicació

La comarca de Llevant fa més d'una dècada que reivindica la necessitat d'una millor xarxa de transport públic. La darrera acció impulsada per la Plataforma pel Tren de Llevant tindrà lloc avui mateix, amb la signatura d'un protocol pel qual el batle de Manacor, Antoni Pastor (El Pi); el de Sant Llorenç, Mateu Puigròs (GISC); el de Son Servera, Josep Barrientos (PSOE); el d'Artà, Jaume Alzamora (UIA), i el de Capdepera, Rafel Fernández (PSOE), es comprometen a "declarar el caràcter urgent de finalització de les obres Manacor-Cala Rajada tal com diu el conveni ferroviari i reflectir-ho expressament en el programa electoral de 2015 per tal d'enllestir-les en la primera legislatura que el meu partit accedeixi al Govern".