L’expansió de les superilles posa en alerta els barris

BarcelonaL’objectiu de reduir pes al vehicle privat a la ciutat i millorar la qualitat de vida dels veïns als seus barris té un ampli suport social, però la traducció pràctica que en fa el govern de Barcelona en forma de superilles genera més dubtes. Sobretot, als veïns a qui els pot tocar tenir-ne una al costat de casa. La polèmica suscitada amb la prova pilot de superilla que s’ha fet al Poblenou, que aquesta setmana ha complert el primer any de funcionament, ha fet que els nombrosos veïns de les zones on es projecten superilles arrufin les celles. En barris com l’Esquerra de l’Eixample, Horta i el Camp d’en Grassot ja tenen constituïdes les seves pròpies plataformes opositores.

L’Ajuntament està satisfet amb el resultat del projecte pilot -“No té marxa enrere”, remarca la tinent d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz- i està convençut d’estendre el model a més barris per reduir nivells de contaminació i millorar-hi la qualitat de vida. Això sí, es vol fer abordant al detall amb els veïns i comerciants de les zones afectades com ha de ser cadascuna de les macroestructures.

Els que primer veuran néixer una superilla seran els veïns de Sant Antoni, Hostafrancs i les Corts, on es preveu que la nova configuració urbana ja pugui funcionar l’any que ve, mentre que els veïns d’Horta podrien tenir-ne una el 2019. De moment, totes es troben en la fase de debat. “Nosaltres el que vam fer, ja d’entrada, va ser demanar no parlar més de superilla, sinó de supercruïlla, per evitar l’imaginari de laberint o de problema circulatori derivat del Poblenou”, explica Vicenç Gasca, de Sant Antoni Comerç.

Assegura que en les primeres reunions amb responsables municipals, els veïns d’aquesta zona de l’Eixample ja els van voler deixar clar que el seu model de superilla “se la jugava a Sant Antoni”, perquè és la segona zona on se’n posarà en marxa una i no volen veure repetits els problemes del Poblenou.

S’expressa en la mateixa línia el president de l’associació de veïns del barri, Pep Sala, que també forma part del grup motor de la supercruïlla i assegura que, d’entrada, van traslladar als tècnics municipals que no estaven d’acord amb el model de pacificar un de cada tres carrers -el mapa d’eixos cívics que defensa Barcelona en Comú i que ha de permetre guanyar 7,5 hectàrees de verd a l’Eixample- i que tots els canvis s’havien d’adaptar a la fesomia del barri. No volien aplicar de manera indiscriminada el model teòric de superilla amb tots els canvis circulatoris que això representa. El resultat: la supercruïlla que formaran els carrers Tamarit i Borrell davant del mercat reformat de Sant Antoni, que està previst que obri la porta l’abril de l’any que ve. També es faran actuacions al carrer Borrell per evitar que els cotxes el puguin recórrer de manera lineal i reduir-ne així la velocitat de circulació. De cara al 2019 es treballa en altres actuacions que comportaran pacificacions de trànsit en carrers com el de Rocafort.

“La més suau de les tres propostes que ens van fer per aplicar la superilla ens semblava massa radical i n’hem pactat una que parteix d’aquesta supercruïlla,”, explica Gasca, que coincideix amb el president de l’associació de veïns a l’hora de remarcar que la resta de canvis s’aniran abordant a posteriori. De moment, estan satisfets amb el que han pactat.

L’Eixample, a l’expectativa

També estan molt atentes les associacions de veïns i comerciants de la veïna zona de la Nova Esquerra de l’Eixample, on hi ha prevista la implantació d’una superilla a l’àrea del parc de Joan Miró. Al mateix districte també se n’estudien en zones com la de l’Hospital Clínic -aquesta en un estadi menys avançat- i, de fet, el marc general del projecte és estendre aquestes estructures al conjunt de la trama Cerdà.

A l’Esquerra de l’Eixample ja s’hi ha començat a moure una plataforma d’afectats per les superilles que, després de veure el que s’ha viscut al Poblenou, alerta que allà “no s’ha aconseguit l’oasi de pau promès” i que ha suposat un atac al comerç local. Per això fan una crida a veïns i comerciants perquè analitzin bé el tema abans que s’apliqui al costat de casa seva. “S’ha de fer amb cura”, apunten des de l’eix comercial Nou Eixample, que forma part del grup d’estudi de la superilla. Assenyalen que els canvis de mobilitat s’han de fer amb “seny” perquè a la ciutat “hi ha molts interessos en joc”.

Sense marxa enrere

També a Horta, on es preveu tenir una superilla en funcionament l’any que ve, s’hi ha constituït una plataforma d’aquesta mena. Allà l’associació de veïns, que està seguint el procés participatiu, està satisfeta amb la manera com s’aborda el repte. “Això no deixa de ser un antic poble, no s’hi planteja un projecte amb quadrícules com al Poblenou, sinó un model propi”, explica el responsable d’urbanisme de l’associació, Sebastià Gómez.

Després d’un any de polèmica amb la superilla pilot, la tinent d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, reitera el compromís del seu govern amb l’extensió del model a tota la ciutat. “Som conscients que els canvis en mobilitat generen processos de transició”, apunta Sanz, que remarca els “beneficis globals” per a la salut pública que suposarà l’extensió del model. Per això, tot i que el govern de Barcelona en Comú es declara obert a continuar reunint-se amb els veïns del Poblenou per introduir les millores que es considerin necessàries a la superilla, el que no està disposat a negociar és la continuïtat del projecte. Les superilles, diuen, han vingut per quedar-se.