Eudald Carbonell: "M’he avançat i ja parlo de després del col·lapse. És inevitable, ens n’anem en orris"

Eudald Carbonell (Ribes de Freser, 1953) és catedràtic de prehistòria a la Universitat Rovira i Virgili, investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i codirector de les excavacions d’Atapuerca. A la vintena de llibres de divulgació que ha escrit, hi afegeix ara El futur de la humanitat (Ara Llibres, 2022), en què proposa un contundent decàleg per la supervivència de l’espècie humana.

Les causes de la crisi que vivim són conegudes i, a més, hi ha consens sobre l’existència de solucions i sobre la falta de voluntat política per implementar-les. Per què ha tingut la necessitat d’escriure aquest llibre?

— Aquest llibre és un missatge d’espècie. I és una necessitat meva, tant individual com col·lectiva. No tant perquè jo, com a hedonista que soc, ara hagi d’explicar a tothom què s’ha de fer, sinó perquè el meu jo, entès dins l’espècie, ha vist que probablement pot aportar unes il·luminacions sobre qüestions fonamentals per quan ens hàgim ensorrat. És un llibre d’esperança perquè m’he avançat i ja parlo de després del col·lapse.

El col·lapse és inevitable, doncs?

— És inevitable, hi estem impel·lits. Per això ja no vinc a donar la tabarra una altra vegada. Ens n’anem en orris. No ho hem fet bé, ja ho sabem.

Sempre ha dit que la globalització era un dels grans errors de la història de la humanitat.

— Quan ho dèiem fa vint anys tothom ens saltava a sobre i ens deia que érem uns pagesos que no teníem ni idea de com funcionava el món. Quan dèiem que s’havien de tenir grans magatzems per acumular energia i utilitzar-la en casos de crisi, tota aquesta colla de neoliberals i desinformats que no tenen ni idea d’història se’n fotien. Però ara ja hi ha una majoria social cada vegada més gran que entén que la globalització no funciona. Ara bé, cal trobar una alternativa.

Quina proposa?

— Jo plantejo la planetització. Així com la globalització fomenta el pensament únic i la uniformització, la planetització fomenta el pensament diferent, polimòrfic, i l’augment de la diversitat.

Escriu que hem de culminar el procés d’humanització. No som prou humans?

— No, perquè el procés d’humanització s’acabarà quan hi hagi una evolució responsable i un progrés conscient. És a dir, quan l’evolució sigui a les nostres mans, quan no sigui l’atzar qui la provoca, sinó que sigui la lògica humana la que faci que els nostres processos estiguin controlats per les nostres idees. No com ara, per exemple, que surt Sarkozy i diu que s’ha de refundar el capitalisme, quan el capitalisme no l’ha fundat ningú, sinó que és un efecte evolutiu. Cal expulsar els imbècils del seu lloc, la gent que diu coses sense tenir cap coneixement històric ni científic.

La mort del capitalisme és un pas fonamental en el procés d’emancipació humana?

— El capitalisme s’ha d’acabar i la llàstima és que, com Franco, s'acabi al llit. Però ara ja el defensa poca gent. Els empresaris amb qui parlo tenen clar que això s’ha acabat. És un sistema que no només no soluciona els problemes, sinó que en genera més i que, per tant, està mort.

La desaparició dels líders i la jerarquia social és un altre pas?

— Això és fonamental. I ara, amb líders com Trump i Bolsonaro, la gent se n’està adonant. Com que som al final, és el moment que la gent tingui clar que els líders són el pitjor que hi ha. Estan molt lligats a les jerarquies que exerceixen un control social i econòmic, a les classes extractives. Són gent que no pensa en termes d’espècie, sinó en termes d’acumulació d’energia i riquesa per al seu ús.

Però, en principi, aquests líders els escollim democràticament.

— Jo no estic d’acord amb Churchill quan diu que la democràcia és el millor dels sistemes. La democràcia neix al segle V de Pèricles en un règim esclavista. I d’un règim esclavista no en pot sortir res de bo.

Aleshores com s’ha d’estructurar l’organització social?

— Amb una participació social en què hi hagi persones responsables de la visió, la direcció i la coordinació. Aquests són els tres elements fonamentals per tirar els sistemes endavant. Tot això, sense que tinguin el poder per manipular socialment i políticament la nostra espècie.

La feminització de l’espècie és un dels punts clau del decàleg.

— El moviment feminista crida l’atenció sobre una qüestió que és tan òbvia que no sé com encara en parlem al segle XXI. És clar que, des d’un punt de vista social, el feminisme és el pas ideològic més important que han fet els humans els últims anys. No ens podem permetre el luxe que el 50% de la nostra espècie no participi directament en la construcció social. És un error històric.

Quin paper ha de tenir la tecnologia en aquest nou ordre social?

— La tecnologia i la seva socialització són la base de la nostra supervivència al planeta. La tecnologia ben utilitzada augmenta la sociabilitat, però si es fa servir malament fa el que ha fet sempre qualsevol estructura en un entorn, que és matxucar-lo.

Ara està mal socialitzada?

— No està ben socialitzada. Els telèfons mòbils han arribat a gairebé tothom, però la gent no sap com funcionen.

Què s’ha de fer per socialitzar-la millor?

— Cal explicar que forma part de la nostra manera de ser humans. I cal educar. Una de les coses fonamentals que haurien d’aprendre els nostres nens i nenes quan comencen amb 3 o 4 anys és com una teoria científica, com la física de principis del segle XX, ha fet possible que hi hagi telèfons mòbils. I, també, com funciona un telèfon mòbil.

Ensenyar com funciona un telèfon mòbil implica explicar els processos físics que el fan possible?

— Sí: saber què és un xip i com funciona, què passa amb les ones, quines teories hi ha hagut sobre les ones, si són ones o partícules, física quàntica... Entendre tot això és bàsic.

Per què?

— Perquè si coneixes com funciona una cosa pots ser més capaç d’utilitzar-la bé.

Per què és tan important incrementar la sociabilitat?

— Incrementar la sociabilitat vol dir augmentar el nombre d’interaccions conscients i eficients entre individus de la nostra espècie. És important perquè la nostra complexitat augmenta amb el nombre d’interaccions i probablement també la nostra racionalització a l’hora de prendre el control cap a una evolució responsable i un progrés conscient.

El llibre té un caràcter força polític. El preocupa que se l’encaselli en alguna banda de l’espectre polític?

— El llibre té un caràcter molt social i, per tant, també polític. M’és igual que m’encasellin, el que m’importa és el que dic i per a què pot servir.