La limitació dels vehicles a Menorca no serà imminent

Mora nega la massificació i aposta per un gran diàleg social abans de prendre una decisió que no arribaria com a mínim fins al 2024

Als estius s’ha de regular l’accés de vehicles a platges com Cala en Turqueta per evitar-hi aglomeracions.
Ivan Martín
27/11/2021
4 min

PalmaLa decisió es refreda. El Consell de Menorca no es planteja regular l’accés de vehicles motors a l’illa durant els mesos de temporada alta turística com a mínim fins a l’any 2024. Ho confessa la presidenta de la institució i de la Fundació Foment del Turisme de Menorca (FFTM), Susana Mora, que recorda la complexitat que implica dur a terme una acció d’aquestes característiques, que, a més, encara cal estudiar detingudament.

Mora reconeix que estudiaran el tema i que la proposta de regulació s’ha inclòs en l’avantprojecte de la Llei de Reserva de la Biosfera: “Està en fase molt embrionària, però cal remarcar que la realitat de Menorca és molt diferent de la de Formentera”. I afegeix: “Quan varen regular-ho mitjançant llei, es va fer després d’un intens debat social i des d’una realitat diferent, perquè mentre que Formentera té un únic port i una naviliera d’àmbit balear, Menorca té diferents ports gestionats per ens diferents i hi operen més companyies”. Per tot plegat, la presidenta de la FFTM considera: “No estam parlant d’una mesura que, en el cas d’implantar-se, ho faci ni l’any 2022 ni el 2023”.

La màxima institució insular manté aquest posicionament, tot i que la visió dels socis de govern (Unides Podem i Més per Menorca) és radicalment oposada. El diputat de Més Josep Castells assegura que l’illa té una capacitat de càrrega “determinada” i aposta per gestionar-ho: “A Menorca mateix hem limitat els accessos a punts concrets com Macarella, i són mesures que cerquen evitar les imatges de massificació que hem vist aquest estiu”.

Una percepció de massificació que, per Mora, no ha existit: “Veníem d’un 2020 sense pràcticament turistes i el moviment que hem vist ens ha semblat inusual. També ha canviat la manera de moure’s dels turistes, que han sortit de l’hotel per veure les postes de sol i gaudir de la nostra cultura i gastronomia”.

De fet, les dades de balanç de temporada posen de manifest que el mercat espanyol ha passat dels 688.309 passatgers de l’any 2019 als 716.828 del 2021, d’abril a octubre, dada que representa un increment del 4,1%. Si tenim en compte només els mesos de temporada alta, de juny a agost, aquesta és del 16,2%. Per tant, en nombres generals no han vingut més turistes que altres temporades, però sí que ho han fet de manera més concentrada entre el mes de juny i finals d’agost.

Reduir els aparcaments de les platges 

Des de finals d’estiu, el GOB ha anant programant diverses xerrades pels municipis de l’illa a fi de copsar l’opinió de la ciutadania. L’entitat ecologista ha tornat aquesta setmana a presentar un informe que confirma l’existència de la massificació i proposa unes mesures correctores que passen per reduir les zones d’aparcament a les platges verges i la regulació dels vehicles a Menorca. Josep Castells ha donat suport a la proposta del GOB, mentre que Susana Mora s’ha remès al Pla Territorial Insular (PTI), “que ja regula els aparcaments en funció de la càrrega de la zona”.

Segons el document que ha fet públic el GOB, les platges més emblemàtiques del sud de Ciutadella tancaven els aparcaments a les 7.30 hores, fet que dona una idea de la demanda que desperten les platges verges. El mateix succeeix amb les platges del nord com Binimel·là, on s’ha arribat a comptar una filera de cotxes aparcats de gairebé quatre quilòmetres.

Si analitzam les dades de l’informe elaborat per l’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM) de l’any 2019, que ofereix el Sistema d’Indicadors del PTI –en què es mostra el nivell de freqüentació de les platges-, observam que determinats arenals han multiplicat la capacitat d’usuaris per metre quadrat. Aquest és el cas de Macarelleta, que supera pràcticament vuit vegades la seva capacitat, mentre que Cala Mitjana en suma 7 i 4 Cala en Turqueta.

El responsable de l’Ordenació Territorial del GOB, Miquel Camps, explica que aquest fenomen provoca conseqüències negatives per a l’illa: “Genera desencís al turisme més sensibilitzat, que ve a Menorca atret per una propaganda que sempre mostra el litoral amb molt poca gent, i l’augment de la degradació ambiental sobre zones fràgils”.

Camps és partidari de reduir l’extensió d’alguns aparcaments de platges verges: “La gent entén que mentre hi ha lloc per al vehicle n’hi haurà a la platja, i en el cas de Cala Mitjana resulta evident que aquest aparcament habilitat l’any 2013 és molt més gran del que hauria de ser”.

D’altra banda, un altre indret de concentració de persones a l’estiu són els fars, especialment per les postes de sol. En aquest sentit, el responsable de l’entitat ecologista assenyala que diàriament es produïen col·lapses: “En aquest tipus d’espais no és factible habilitar aparcaments per a tanta gernació. La solució hauria de ser la mateixa que s’ha aplicat a Favàritx i a Macarella, com a mínim durant els mesos de juliol i agost”. Cal recordar que el Consell gestiona l’accés a aquests dos punts mitjançant el transport públic aconseguint un doble objectiu: l’experiència de visita guanya en qualitat i els valors naturals es conserven.

Finalment, pel que fa a la regulació de vehicles a Menorca, Camps posa d’exemple el cas de Formentera i consideren que aquest és el camí: “Es tracta d’una possibilitat que pot resultar molt útil per a l’illa”. Un marc legal que a parer de PIME “retalla” llibertats i neix sense el consens de les patronals econòmiques. La federació de la petita i mitjana empresa avisa que l’avantprojecte de llei envaeix competències pròpies del Govern balear i del govern espanyol, i suposarà un augment dels tràmits burocràtics per a les empreses, fet “que disminuirà la competitivitat de l’economia”.

A més a més, PIME considera que conceptes com capacitat de càrrega turística, nàutica, el model turístic, l’afluència turística excessiva i la saturació d’espais públics “provocaran inseguretat jurídica a les iniciatives empresarials”. Per aquest motiu, reclamen un marc jurídic estable per garantir el creixement sostenible.

stats