L’arribada de creuers a Palma no es podrà limitar fins al 2022
L’Autoritat Portuària de Balears ha signat els acords amb les empreses pels dos propers anys
PalmaLes previsions de l’Autoritat Portuària de Balears indiquen que, com a mínim, fins al 2022 no es podrà començar a limitar l’arribada de creuers a Palma, mesura que es va comprometre a complir MÉS si arribava al Govern. Ara, la seva regidora Neus Truyol, cap d’àrea de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat de Palma, es troba que no es podrà actuar en aquesta matèria fins, com a mínim, d’aquí a dos anys i mig perquè fins llavors l’Autoritat Portuària ja té signats acords amb les empreses navilieres que duen creuers a Palma.
Arran de la reunió d’aquest divendres amb el president de l’APB, Joan Gual de Torrella, Truyol mostra “preocupació per les conseqüències ambientals i de pressió humana” que tenen aquestes grans embarcacions. Però fins que no arribi el moment en què es puguin regular, s’hauran de portar a terme altres actuacions. En aquesta trobada, la regidora va entregar a Gual de Torrella una declaració institucional promoguda per l’Aliança Mar Blava en la qual es proposa la creació d’una àrea de control d’emissions a la Mediterrània per limitar la contaminació de l’aire produïda pels vaixells.
Aquesta és també una de les demandes de la Plataforma contra els megacreuers, que ha aconseguit reunir més de 10.000 firmes en suport a la seva petició de limitar aquestes naus a una al dia, amb un màxim de 4.000 persones cadascuna. En el seu manifest, es demana declarar zona ECA (Àrea de Control d’Emissions) la Mediterrània, de la mateixa manera que s’ha fet a la mar del Nord i al Bàltic. El document ja està en mans de l’Ajuntament de Palma, del Consell de Mallorca, del Govern i de l’Autoritat Portuària.
Diferències entre el Govern i Cort
La presidenta del Govern, Francina Armengol, va reconèixer el dilluns 15 de juliol que el nou Executiu està treballant en la manera de regular l’arribada de creuers a la ciutat, els quals alteren la seva fisonomia comercial. Armengol va incidir en la importància d’actuar en aquest problema per tal de posar-hi “algun límit”. Tot i això, va declarar que aquestes mesures estan “en estudi”.
El conseller de Model Econòmic, Treball i Turisme, Iago Negueruela, també s’ha mostrat favorable a la limitació. A principis d’aquest juliol, va afirmar que és necessari “posar un sostre” a tot l’Arxipèlag, alertat de la mida i de la gran quantitat de passatgers que transporten els creuers. En aquest sentit, els Acords de Bellver, signats entre el PSIB, MÉS i Podem el mes de juny, tan sols incloïen la promesa d’“obrir negociacions amb l’Estat per establir mecanismes que afavoreixin major sostenibilitat en l’arribada de creuers”.
El batle de Palma, José Hila, per contra, no s’ha mostrat en cap moment tan crític com els membres del Govern. Hila va declarar en una entrevista publicada el 20 de juny a l’ARA Balears que no creu que hi hagi “molts de problemes” amb els creuers a Palma. Un dels seus arguments és que “molt poques vegades coincideixen set creuers al port el mateix dia”, per la qual cosa tampoc troba necessari desviar-los a altres ports. El seu discurs dista del dels seus companys de govern en aquesta matèria. Mentre que els regidors de MÉS exigeixen una reducció dels creueristes, Hila considera que “generen ocupació” i que això és el que vol la gent.
El portaveu de la Federació d’Associacions de Veïns de Palma, Joan Fortesa, recorda que tant la batlia de Cort com el Consell i el Govern balear formen part del consell d’administració de l’Autoritat Portuària. “Com que no tenim més remei que esperar, instam que es presentin conjuntament aquestes institucions per reduir l’impacte dels creuers, com ara els renous i els abocaments”, apunta Fortesa. Malgrat que no li va suposar cap sorpresa que les seves peticions no es fessin realitat fins al 2022, assenyala que demanaran al president del l’APB si aquests terminis es poden reduir.
