Àngels Fitó: "Si es limiten les places a la UOC, guanyen les privades que fan formació en castellà"
Rectora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
BarcelonaDoctorada en ciències econòmiques amb màster en direcció fiscal i financera de l'empresa, Àngels Fitó (1970) va ser vicerectora de competitivitat i ocupabilitat de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Fa un any i mig va prendre possessió com a rectora.
Quines han estat les prioritats aquests primers 18 mesos?
— Alinear estratègia, pressupost i governança. És a dir, aconseguir que tinguem fons per fer el que decidim i que tinguem manera de governar-ho. A mitjà i llarg termini, això ens generarà un estalvi de temps i d’esforços que després no porten enlloc.
Qui també fa molt poc que s'ha estrenat és la nova consellera d'Universitats. Què li heu demanat?
— La nostra demanda és que aprofiti la UOC com a instrument de país altament eficient i que en tregui el màxim profit pels grans reptes que hi ha en l'àmbit de la formació.
No han parlat de finançament?
— Encara no, però sí que volem posar damunt de la taula la necessitat de pactar un nou contracte programa. L'escenari ha canviat, la UOC ha canviat i necessitem adequar-ho.
Si jo li dic que la UOC és una universitat privada, què em diu?
— La UOC és una universitat de mandat públic que s'instrumentalitza a través d'una fundació privada. Per tant, som públics en mandat, tenim preus públics, però ens gestionem com una fundació privada.
Oferir preus públics sent una fundació privada... Com casa això?
— És tot un repte de gestió. Primer perquè som una rara avis en el sistema universitari català i estatal. Som l'única fundació privada que ofereix graus i màsters oficials a preus regulats per la Generalitat. Per això rebem una subvenció que és aproximadament el 20% del pressupost i, per tant, la gestió pressupostària i econòmica és un element clau.
Diu que a la UOC hi ha lloc per a tothom, ja que no hi ha un nombre de places tancat per grau. Com es gestiona amb una demanda canviant?
— La UOC té un model d'acompanyament docent que és escalable. Tenim un cos de professorat propi, que és el que fa tot el disseny curricular de totes les assignatures, i després tenim un volum de professorat col·laborador, que és el que fa l'atenció a l'aula, i que podem ajustar en funció del volum de demanda.
¿Aquesta variabilitat de professionals no perjudica la recerca?
— Som una universitat que fa recerca i tenim uns resultats que són equiparables a qualsevol centre de recerca d'un àmbit similar al nostre, que està entre les ciències humanes i la interacció amb la tecnologia. Per tant, aquest cos de professorat propi també està dimensionat perquè pugui fer recerca.
Hi ha més oferta privada online en el món universitari. Li preocupa?
— El sistema català és estable i hi conviuen universitats públiques amb privades i amb una casuística singular com la UOC, però és cert que tot el boom d’universitats privades online a l’Estat ens impacta. El que veiem és que quan es limita les places a la UOC qui hi surt guanyant són les universitats privades amb ànim de lucre que fan formació en castellà i operen des de fora de Catalunya.
Aquestes són de menys qualitat?
— Jo puc parlar de la qualitat que tenen les universitats del sistema públic català. Tenim una agència de qualitat universitària que fa molt bé la seva feina. Sí que és cert, però, que hi ha altres comunitats on s’està donant llum verda a universitats que compten amb informes negatius de l’Agència Nacional de Qualitat. Això no passa a Catalunya.
Durant molt de temps s'ha cregut que fer estudis online és més fàcil.
— De cap de les maneres, i si no que parlin amb qualsevol dels nostres graduats, que fan un esforç ingent per arribar al final del dia havent complert amb totes les seves responsabilitats. Crec que senzillament es tracta d'un model d'aprenentatge amb unes estratègies diferents que obliga l'estudiant a tenir una posició molt més proactiva i on moltes vegades aquest procés d'adquisició de competències es fa de manera més reflexiva, de manera que té uns resultats més duradors.
¿El fet que no hi hagi nota de tall afecta el prestigi dels estudis?
— Vull pensar que el prestigi es mesura pel nivell competencial que tenen els estudiants quan surten de la universitat, i aquest el tenim garantit per l’agència de qualitat universitària i pels milers d’estudiants de la UOC que estan desenvolupant-se professionalment amb èxit. No crec que el prestigi es mesuri en funció de quant restrictiu és l’accés.
Una de les principals preocupacions de l'últim curs ha estat els fraus fent servir intel·ligència artificial. Com es gestiona aquest risc a la UOC?
— La intel·ligència artificial és una tecnologia que està sacsejant les bases del sistema educatiu en general i l'avaluació és només la punta de l'iceberg d'un debat molt més extens: com i amb quina finalitat eduquem. A la UOC estem diversificant l'avaluació amb proves orals i debats. Estem fent formació al professorat i als estudiants i fem un esment explícit en els anunciats de les proves d'avaluació per detallar quin ús es pot fer del ChatGPT.
Molts estudiants decideixen fer FP. Quin paper han d’assumir les universitats davant aquest canvi?
— Tenint en compte la manca de places en sectors estratègics per al futur, s’ha d’obrir la porta al fet que les universitats facin formació professional. Un dels missatges clars que fem al nou govern és: "Aprofiteu la UOC per fer formació professional de qualitat i donar oportunitats a tothom que no hi ha tingut accés".
Tenim molts docents en actiu sense el màster de secundària. ¿La UOC pot fer front a aquesta demanda?
— Hem ampliat les places i enguany sol·licitarem poder oferir més especialitats. Però hi ha una dificultat afegida amb la gestió de les pràctiques. Per una part, falten places que s’alineïn amb les especialitats que han triat els estudiants i, per l’altra, tenim un calendari pervers que dona molt poc marge d’actuació. Però em consta que Educació hi treballa.
La UOC va ser pionera a l'hora d'oferir formació a distància. Com se la imagina d'aquí deu anys?
— Vam ser una universitat pionera que va néixer per ser la palanca de l’educació digital a Catalunya, i ara estem liderant una aliança europea amb totes les universitats digitals del continent. D’aquí deu anys me la imagino acompanyant de manera personalitzada les necessitats de més de 100.000 estudiants.