De Son Gotleu a Son Vida amb la línia 7: “Qui té un Ferrari no agafa el bus”

Palma“Aquesta línia és un desastre perquè només l’agafen els treballadors. Si la fessin servir els rics seria ben diferent”. Així parla Josefa mentre l’autobús de la línia 7 de l’EMT de Palma baixa pels turons de Son Vida, una de les barriades més riques de Palma, on és treballadora de la llar de 8 a 12 hores des de fa més d’una dècada. Per ser a temps a la feina, Josefa ha de ser a l’aturada a les 6.50 del matí, perquè els busos que arriben fins a Son Vida només passen cada hora. “Ara que han començat les escoles, els treballadors ho passam fatal i n’hi ha que queden sense poder agafar el bus. No tenen en compte que la gent necessita anar-hi per fer feina”, continua –aquesta línia passa per la zona de col·legis de SonRapinya.

De fet, els residents de Son Vida gairebé no fan servir el transport públic, sinó que es mouen en vehicles privats d’alta gamma. “Qui té un Ferrari no agafa el bus”, diu el conductor d’un dels autobusos que fan aquest recorregut. “Aquí venim plens de treballadors els matins i baixam una altra vegada plens els migdies”, afegeix.

Extrems socials

Els extrems de la línia són també extrems socials, i basten algunes dades per entendre’n l’abast. La renda mitjana per llar és de 21.876 euros a Son Gotleu, mentre que a Son Vida és de 65.801 euros, segons les xifres de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Per persona, la renda mitjana a Son Gotleu és de 5.631 euros, i a Son Vidal puja fins als 20.000 euros. I, mentre que els habitants dels gairebé sis quilòmetres quadrats de Son Vida no arriben a 500, a Son Gotleu hi viuen aproximadament 10.000 persones en 0,309 quilòmetres quadrats.

Curiosament, ambdues barriades tenen percentatges semblants de residents estrangers: un 37% a Son Vida i un 35% a Son Gotleu. Però només un 8,4% dels estrangers de Son Vida són extracomunitaris, mentre que a Son Gotleu ho són el 87%, segons les dades de l’Ajuntament de Palma.

“És com anar a cares oposades de la piràmide social. Es nota molt el contrast. Però en el bus tot són treballadors i algun turista despistat”, diuMauro, un jove argentí que ve a Mallorca en temporada alta per treballar en un dels hotels de la zona. De fet, mentre que Mauro parla, puja al bus un matrimoni de persones grans que xerren en anglès i que no saben ben bé com pagar perquè el conductor ha anat a un bany portàtil que desentona amb l’entorn de la darrera aturada de Son Vida.

“Aquesta línia és el paradigma de la diferenciació de la forma de vida dels rics davant de la precarietat”, explica el professor de Sociologia de la UIB David Abril, qui recorda que les dues barriades “tenen nom de possessió” perquè “venen d’antics repartiments feudals”. “Ambdues es varen construir a la dècada dels 60. Son Vida es va constituir com a associació de propietaris, una fórmula que no té res a veure amb les associacions de veïns que hi ha a barris com Son Gotleu”, continua, a més de criticar el consum que s’associa a activitats com el golf –a Son Vida n’hi ha tres camps. En canvi, Son Gotleu va néixer a conseqüència de la immigració peninsular que es va produir juntament amb el creixement econòmic, segons explica el sociòleg i doctor en Ciències de l’Educació per la UIB Carlos Vecina.

Les finestres de l’autobús ofereixen dos paisatges ben diferents entre una barriada i l’altra. A Son Vida, els murs i la vegetació protegeixen els grans xalets de les mirades indiscretes. Gairebé no es veu ningú pels carrers, llevat dels treballadors que construeixen noves residències, algun jardiner i treballadores de la llar carregades de fems de camí al contenidor. No hi ha botigues, ni bars ni supermercats. La vida transcorr de portes cap endins i l’única activitat exterior és la dels jugadors de golf que esquitxen grans superfícies d’una gespa que recorda paisatges llunyans. Just abans d’entrar en aquest barri, una autocaravana amb les cortines tancades contrasta amb l’anunci d’una immobiliària de luxe que ven el paradís.

A Son Gotleu, una de les primeres coses que se senten quan l’autobús s’atura a la plaça de Fra JoanAlcina són els crits dels infants que hi juguen. En aquesta barriada es pot trobar de tot: agències de viatges, estancs, supermercats, establiments per arreglar electrodomèstics, botigues de roba i sabates, negocis de decoració i bars, molts bars amb terrasses plenes de gent.