L'Institut de Política Familiar rebutja que els professors protestin contra el TIL
L'IPFB fa una crida a la responsabilitat dels docents i exigeix "que compleixin amb les seves obligacions"
PalmaL'Institut de Política Familiar de Balears (IPFB) ha manifestat avui el rebuig total a la mesura proposada per l'Assemblea de Docents per pressionar contra l'aplicació del Decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL).
En un comunicat afegeix que "aquesta assemblea, que rep el suport dels sindicats STEI-i, CCOO i UGT, ha proposat com a acció de protesta aprovar tots els alumnes en els exàmens de juny".
L'IPFB fa una crida a la responsabilitat del professorat d'aquesta comunitat i exigeix "que els docents compleixin amb les seves obligacions, entre les quals s'inclou l'avaluació dels alumnes".
Considera que "els estudiants no s'han de veure embolicats en les batalles polítiques i molt menys en aquelles que no reben el suport de la majoria del professorat".
En aquest sentit, l'IPFB insta els docents a "traslladar els seus debats polítics fora de l'àmbit educatiu i a dedicar-se a treballar".
L'IPFB estima que "aquests professors incorren en una total contradicció en apel·lar a l'èxit escolar per anar contra el TIL quan el que estan fent, precisament, és provocar un major fracàs entre els alumnes de les Illes Balears".
Aquesta entitat recorda que la comunitat educativa està formada, a més de pels docents, pels alumnes i les seves famílies. Adverteix que "les darreres xifres del Ministeri, de 2012, situen el percentatge de graduats en Educació Secundària Obligatòria (64,6 per cent) i Batxillerat (37,1 per cent) de les Balears en el darrer lloc d'Espanya i molt per davall de la mitjana estatal ".
Afegeix que "l'esperança de vida escolar a l'Arxipèlag als 6 anys és de 12,2 anys, la pitjor de tot l'Estat, amb les taxes netes d'escolarització més baixes d'Espanya als 17 anys, amb un 63,3 per cent, i entre 18 i 22 anys, d'un 10,8 per cent.
Afegeix que "nou de cada cent alumnes de sisè d'Educació Primària repeteixen curs a Balears, la pitjor comunitat autònoma, i l'abandonament escolar primerenc ha augmentat del 40 per cent el 2007 al 40,8 per cent el 2011".
