Un creuer consumeix al port de Palma més aigua que Montuïri, Maria de la Salut i Costitx junts
De mitjana un vaixell que té la base a l’illa en gasta 628.000 litres per amarrament, mentre que els tres municipis en sumen 627.395 cada dia
PalmaUn creuer que té com a base el port de Palma per iniciar o acabar una ruta a la Mediterrània consumeix de mitjana 628.000 litres per cada amarrament, segons un estudi de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Això implica que un sol vaixell esgota més litres d’aigua que els municipis de Montuïri, Maria de la Salut i Costitx junts, que sumen una despesa de 627.395 litres per dia, segons dades de la Conselleria de Medi Ambient i Territori de 2018. Un d’aquests creuers s’endú 17.042 litres més d’un cop que el municipi de Consell. En canvi, un creuer que només fa escala a Ciutat consumeix 69.000 litres per amarrament, així que supera Estellencs (65.753) i Escorca (60.273). Els vaixells mercants arriben a gastar-ne 178.000.
“Hem volgut donar una dada més perquè la societat pugui valorar si l’arribada de creuers compensa”, explica l’investigador principal del treball i geògraf de la UIB, Celso García. L’estudi, publicat a la revista Water, analitza per primera vegada les dinàmiques del consum d’aigua al port de Palma entre els anys 2007 i 2018. “Els ports solen tenir controls de qualitat de l’aire i de residus, però és molt difícil trobar indicadors sobre el consum d’aigua”, comenta. A més a més, afegeix que a les Balears “no ens sobra i la despesa suposa una pressió més per al sistema”.
Els investigadors assenyalen que els darrers anys ha augmentat el nombre de creuers que tenen la seva base al port de Palma. De fet, el touroperador TUI aposta per consolidar-ho, perquè Mallorca té bones connexions aèries amb els mercats britànics i alemany i els preus són més barats que Barcelona, per exemple. També adverteixen que els creuers amb base a Ciutat tenen un impacte socioeconòmic i ambiental més negatiu que els creuers en trànsit, perquè impliquen més emissions contaminants pel fet que la logística de transport és més complexa i inclou l’arribada dels turistes amb avió. També diuen que els passatgers dels creuers amb base al port no solen visitar la ciutat, de manera que el benefici econòmic és més baix que el dels creuers de trànsit.
Que l’aigua sigui més barata que en altres ports de la Mediterrània suposa un altre al·licient perquè el sector vulgui consolidar Palma com un port base. L’Autoritat Portuària venia 1.000 litres d’aigua als creuers per 1,62 euros, mentre que l’any següent es va encarir fins als 2,62. El preu és molt competitiu. García apunta que als residents se’ls cobra segons la quantitat d’aigua que consumeixen, però que les navilieres paguen una tarifa plana. El geògraf Celso García explica que les navilieres tenen memòries de sostenibilitat i que, segons el touroperador TUI, un creuerista consumeix durant cada trajecte uns 178 litres diaris d’aigua. Els residents de Palma en gasten de mitjana uns 125 litres a casa cada dia, segons dades d’Emaya. El consum, però, es dispara en el cas dels turistes que s’allotgen a l’illa, perquè arriben a tudar-ne fins a 475 litres diaris, d’acord amb les dades d’un estudi que va fer el Consell de Mallorca.
L’estudi demostra que el consum d’aigua al port de Palma s’ha anat incrementant des del 2015 fent que es distribueixi més al llarg de l’any. Durant la temporada baixa del 2018, de fet, gairebé es varen assolir els volums consumits en les temporades estivals d’anys anteriors. L’augment de noves arribades de creuers i ferris al març, l’abril i novembre hi té molt a veure. També es destaca que entre el 2007 i el 2014 es va consumir menys aigua, i ho relacionen amb la manca de ferris i creueristes que arribaren durant aquest període. Els darrers anys el sector ha crescut molt i, amb l’arribada de 818 creuers l’any passat a les Balears, l’Arxipèlag es va convertir en la comunitat autònoma que més embarcacions va rebre de tot l’Estat. La tendència a l’alça, però, va fer que els veïns del centre de Palma rebutjassin els megacreuers per la massificació dels barris i la contaminació lumínica, acústica i atmosfèrica de les grans navilieres. Les demandes socials varen provocar que el Govern, Cort i l’ara exconseller delegat de Melià, Gabriel Escarrer, plantejassin regular l’activitat.
Unsector accorralat pel covid-19
L’Autoritat Portuària de les Balears (APB) preveia a principi d’enguany que el 2025 hi hauria un 25% més de turistes de creuers. La crisi del coronavirus, però, ha interromput les expectatives de creixement del sector i el govern espanyol prohibeix expressament l’arribada de creuers als ports fins que acabi l’estat d’alarma. L’APB espera que el juliol arribin a Palma un total de sis creuers, un 92,3% menys que els que va rebre l’any passat, quan varen atracar-hi 78 vaixells.
Fonts de l’APB han assegurat a l’ARA Balears que, encara que les previsions de l’agost són superiors -en aquests moments a la pàgina web hi ha un total de 54 arribades previstes-, no tenen clar que es facin totes les escales. A més, destaquen que les navilieres no estan donant notícies sobre reiniciar l’activitat i que només anuncien que es preparen per complir amb les normes de seguretat amb motiu del covid-19.