Llabrés, sobre la Diada per la Llengua: "Serem desenes de milers de persones que estimam la llengua i que ho volem demostrar al carrer"
Aquest diumenge es posarà punt final al Correllengua Interilles 2024 en un acte marcat per la reivindicació lingüística
PalmaLa flama del Correllengua Interilles 2024 impulsat per Joves per la Llengua arriba aquest diumenge a les 17 h a Palma, després de passar per 58 municipis de les Illes. Aquest dia es farà la Diada per la Llengua, acte que posarà punt final al Correllengua impulsat per l'Obra Cultural Balear (OCB), en col·laboració amb una seixantena d'entitats, sota el lema 'Sí a la llengua'. "Volem fer una demostració al carrer de l'estima que tenim cap a la llengua catalana, la pròpia d'aquest territori, davant l'envestida de mesures regressives, involutives, que hem tingut en aquests primers mesos de legislatura PP-Vox", ha assenyalat el president de l'OCB, Antoni Llabrés, en una entrevista aquest divendres a l'informatiu d'IB3.
Llabrés ha afirmat que esperen una "assistència massiva" a la Diada per la Llengua d'aquest diumenge. "Totes les informacions que rebem en aquest moment és que es desplaçaran milers i milers de mallorquins de tot arreu". En aquest sentit, ha demanat al Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM), al TIB i a l'EMT que facilitin el desplaçament de totes aquestes persones i que es reforci el servei. "Serem desenes de milers de persones que estimam la llengua i que ho volem demostrar al carrer".
Sobre la reclamació que vol fer Vox de canviar la denominació de la llengua pròpia de les Illes per "llengües balears", Llabrés assegura que "és un debat que està tancat" i que no té cap sentit fora d'aquesta minoria fanàtica que faria tot el possible per fer desaparèixer el català". "Aquest és el seu propòsit més enllà de fets esperpèntics com aquest intent de canvi de denominació per atemptar contra la unitat de la llengua. Confiam en el fet que el Govern compleixi l'Estatut i defensi el reconeixement de la denominació de la llengua catalana que figura del 1983, com sempre s'ha fet per part de totes les forces polítiques democràtiques", ha manifestat.
Així mateix, ha titllat de "ridícula" la decisió d'atorgar, per part de la Casa Reial, el títol de 'reial' a l'Acadèmi de sa Llengo Baléà. Demanat sobre si aquesta concessió fa mal a la llengua de les Illes, assegura que no. "Qualsevol persona amb sentit comú sap que aquesta concessió és senzillament esperpèntica. No fa mal al català, sincerament".