Llacs enmig de les marines de Mallorca

PalmaLa setmana passada plogué amb intensitat a diferents indrets de Mallorca. A Mondragó, l’aigua corria amb força pels barrancs, dirigint-se amb tenacitat cap als estanys de l’Amarador i de la font de n’Alis, on aconseguia rompre el cordó dunar i llançar glopades d’aigua terrosa cap a la mar. Uns pocs quilòmetres terra endins, envoltant el nucli urbà de Santanyí, la pluja ens regalava la presència de dos ‘llacs’: el més gran i fondo es formava al Camp d’en Torrella, i l’altre, més petit i planer, al Camp d’en Bover. Un fenomen menys explosiu que l’embranzida de l’aigua corrent pels barrancs de Mondragó, però, en qualsevol cas, un fet especialment meritori atès que al migjorn de Mallorca és on menys plou de l’illa.

Per cartografiar el nivell de l’aigua als dos llacs disposam d’una imatge enregistrada el passat dia 26 de setembre a les 10.30 h UTC pel satèl·lit Sentinel-2, de l’Agència Espacial Europea. Us demanareu la causa del color cian de l’aigua a les llacunes: es tracta d’una combinació de colors anomenada ‘color fals’. Una barreja dels colors vermell, verd i blau –anomenada color natural– implicaria veure l’aigua de color marró a causa de la gran quantitat d’argila en suspensió i es podria confondre amb el sòl nu i humit de l’entorn, també de color marró. En canvi, el fet d’utilitzar altres combinacions amb bandes d’infraroig, com a l’exemple d’avui, permet diferenciar l’aigua terrosa del sòl nu.

A la meitat inferior de la imatge observam com, al Camp d’en Torrella, el nivell de l’aigua quedava tancat per la corba de nivell a 43 msnm. Aquesta dada significa que el perímetre de la làmina d’aigua tenia uns 4,5 km i que, per tant, la seva superfície sumava unes 110 ha. Parlam, si fa no fa, de mig milió de tones d’aigua. O el que és el mateix, fins a 50.000 viatges de camions cisterna amb 10 tones de capacitat cadascun. Si aquesta xifra ja us sembla notable, fixau-vos en la resta de corbes de nivell que envolten l’aigua, perfectament tancades i concèntriques. Imagineu-vos que no aturàs de ploure i que el nivell anàs pujant, corba a corba: l’aigua ascendiria fins als 51 msnm i assoliria una fondària d’uns 10 m abans de començar a vessar pels costats de la cubeta.

Paral·lelament, el geògraf Miquel Grimalt recollia senyes sobre el terreny que indicaven fins on havia arribat l’aigua a la cubeta uns dies abans. Així, mentre el professor Grimalt, des del Camp d’en Torrella, esbrinava els nivells i per on havia arribat l’aigua a la cubeta, la imatge de satèl·lit ens oferia una visió sinòptica del conjunt.

La toponímia ens parla

La meitat superior de la imatge del satèl·lit també descobreix algunes petites motes d’aigua, com per exemple al Camp de l’Aljub i al Camp del Pou, al sud dels Llombards. També al Camp Simó, al sud-est de ses Salines. Totes comparteixen el genèric ‘camp’. Veim , per tant, com la toponímia ens parla. També observam llacunes permanents, com l’estany de les Gambes, d’aigua salobrosa i localitzada a la Vall.

A Mallorca, parlant de ‘llacs’, de seguida ens ve al cap la parella formada pels embassaments de Cúber i del Gorg Blau. Avui hem vist que si al migjorn de Mallorca plogués més, podríem afegir-hi la parella formada pel Camp d’en Torella i pel Camp d’en Bover. Les dues parelles fins i tot tenen vocacions semblants: per un costat, tenim dos llacs més elevats i planers, amb poca fondària (Cúber i Camp d’en Bover) i dos a una cota més baixa i amb una fondària major (Gorg Blau i Camp d’en Torrella). Quan el Camp d’en Bover vessa, envia l’aigua cap al Camp d’en Torrella, i quan l’embassament del Gorg Blau és ple, la seva aigua és bombejada cap a l’embassament de Cúber. Eppur si muove, l’aigua.