Els lladres (i traficants) que van reproduir l'última escena de 'La Casa de Papel'

BarcelonaGorra, granota de treball i a repartir. Aquesta va ser la disfressa que va escollir el Professor, de La Casa de Papel, la mundialment coneguda sèrie sobre robatoris, per fugir del magatzem on s'amagava amb tot el botí. Uns minuts abans havien sortit tots els membres de la banda, també disfressats: un de patinador, uns altres de matrimoni benestant amb un fill nounat, una altra de xoni que anava a fer la compra... i va funcionar a la perfecció. Segurament de manera inconscient, una banda de lladres assentada a Catalunya aplicava la mateixa tècnica: entraven a domicilis i empreses i marxaven, cadascú pel seu compte, disfressats. Gorra, granota de treball i a escapolir-se de la policia.

Aquest dimarts, els Mossos d'Esquadra van fer un operatiu per acabar amb una banda de lladres i traficants de marihuana molt activa al país. Se'ls imputen fins a 27 robatoris. La policia va practicar sis detencions, sis homes d'entre 25 i 39 anys que ja han ingressat a presó provisional. Fonts policials comenten amb estupefacció la gran quantitat de mesures de seguretat que prenien, una de les quals era amagar-se als boscos per acabar-ne sortint al més pur estil de La Casa de Papel.

Abans del robatori, els lladres quedaven en un punt allunyat i cadascú hi arribava amb el seu cotxe. Aparcaven i s'endinsaven entre els arbres. Allà, pactaven els rols del robatori que més tard acabarien cometent. Entraven tant en cases com en negocis, sempre de nit. Escalaven pels patis interiors, però també forçaven les portes. Després del robatori, tornaven a la zona boscosa i es disfressaven d'obrers. Marxaven tranquil·lament, ja a primera hora del matí, com uns simples treballadors que anaven a la feina. Però al cap d'uns dies tornaven al bosc per recollir les eines que havien fet servir.

Mobilitat

Les mesures de seguretat que prenia aquest grup no acabaven aquí. Fonts policials expliquen que la investigació ha sigut complicada perquè dificultaven molt els seguiments. De cop, a les autopistes reduïen la velocitat per veure quins cotxes els avançaven i quins no (el que no els avançava segurament era un vehicle policial). Marxaven dels llocs d'un en un i es feien seguiments entre ells mateixos per detectar si algú més els anava al darrere. Tampoc vivien junts: cadascú a casa seva, cadascú en un poble diferent. Els Mossos van fer entrades a domicilis de Barcelona, Tàrrega, Cunit, Òdena, Santa Margarida de Montbui i Montmaneu. "Eren uns professionals", admeten fonts policials sobre la banda, d'origen albanès.

La investigació la va iniciar la unitat d'investigació de Sarrià-Sant Gervasi al juny, arran d'una sèrie de robatoris amb força en diversos domicilis del districte. També havien robat en bars de la ciutat, traient els diners de les màquines escurabutxaques. Al mateix temps, els Mossos de Lleida van començar a investigar dos robatoris a empreses de la zona. Hi va haver un matx entre les dues investigacions: els de Lleida van identificar un cotxe que també estaven investigant a Barcelona. I hi havia més elements comuns com que a Tàrrega van robar unes eines d'una ferreteria que havien fet servir per robar en una perfumeria de Cubelles. Els detinguts no tenien un establiment fetitxe ni tampoc una ciutat preferida: robaven de tot i per tot Catalunya.

La marihuana

Segons fonts policials, tots els robatoris tenien el mateix objectiu: finançar el seu negoci de marihuana. Això els Mossos ho van descobrir durant els seguiments, que un dia els van portar fins a una zona boscosa d'Òdena on van localitzar una assecadora de cabdells de marihuana. "Era una producció pràcticament industrial", expliquen fonts policials. És a dir, que plantaven en un lloc i ho assecaven en un altre. Les plantacions exteriors les van localitzar a Montmaneu, a l'Anoia. Estaven a punt de collir les plantes i traslladar-les a l'assecador d’Òdena. Normalment, la marihuana es recull entre setembre i octubre.