La llampuga, una espècie a gust amb el canvi climàtic

PalmaQuan va deixar de ser una hipòtesi per convertir-se en una realitat, el canvi climàtic va esdevenir una nova moda per als científics. Allò innovador és que sempre se’n parla com una cosa que pot afectar negativament les espècies, però en aquest cas n’hi ha una, representativa de la Mediterrània, que és possible que se senti a gust amb els efectes del canvi climàtic.

La llampuga es troba en els oceans de tot el món, però principalment en zones temperades i càlides. Si es produís una expansió de la zona temperada seria beneficiós per a ella perquè tindria més llocs on reproduir-se. També hi podria haver més zones per a la localització dels exemplars juvenils i, conseqüentment, en podria créixer la població.

Amb aquesta hipòtesi de feina treballen des de fa vuit mesos Andrés Ospina-Álvarez i Ignacio Catalán, de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea). Molts investigadors com ells intenten avançar-se als efectes que pot tenir el canvi climàtic sobre les diferents espècies i començar a proposar solucions per tal que la societat pugui o bé estar previnguda o bé beneficiar-se’n. Són projectes emmarcats dins l’H2020 de la comunitat europea.

Andrés Ospina explica que per al cas de la llampuga es fan servir diferents metodologies de feina. Una d’elles té a veure amb l’estudi de les seves larves: es mira com responen a diferents variables mediambientals com són la temperatura o la salinitat del medi. Una altra té a veure amb la producció dels ous de les femelles: “Miram si són més productives respecte d’anys anteriors o si van canviant”. I una darrera consisteix a observar-ne els desplaçaments “per veure si s’expandeixen o es contreuen”. I això ho fan a través del geosatèl·lit. Utilitzen uns tacs que es posen a les aletes dorsals de la llampuga i que envien quatre senyals diàries a un software que es dedica a fer el mapeig dels desplaçaments dels animals.

Ospina explica que la majoria de les marques que es posen es perden i el fet que puguin realitzar un seguiment durant dos o quatre mesos ja és un èxit. “Amb la tonyina aconseguírem marques de fins a un any i això serví per veure’n tots els desplaçaments. Sortia del Mediterrani fins a l’Atlàntic, passava pel nord de Portugal i arribava al Cantàbric”. Aquestes són les dades que esperen recollir sobre les llampugues amb un estudi pioner.

De moment, ja hi ha llampuges identificades a les pesqueries de Balears, el nord del Marroc i Sicília on, expliquen, aquest peix no té un objectiu tan comercial sinó com a fauna acompanyant. L’excepció la trobam a Mallorca. “És molt característic de l’illa l’alt consum alimentari que se’n fa, perquè en altres indrets no la mengen en la mateixa mesura”.

La llampuga és un peix adaptat a les aigües càlides. Mallorca és un del seus hàbitats principals. Però la calor atreu també, i amb facilitat, espècies invasores. “Això té molta relació amb el canvi que està patint la mar Mediterrània”, afegeix Andrés Ospina.

Un bon exemple d’això és l’arribada del peix lleó ('lion fish') que “és més voraç que perillós i competeix amb el peix local per l’aliment”.

Característiques

La població de llampuga s’ha incrementat regularment en els darrers 15 anys. A la Mediterrània els adults es reprodueixen habitualment entre final de primavera i principi d’estiu i les seves taxes de creixement són de les més ràpides registrades en peixos. Per això, els exemplars juvenils, amb pocs mesos de vida, ja arriben als 30 i 60 centímetres a final d’estiu.

La llampuga sol arribar amb freqüència als dos metres de longitud. Es reprodueix en diversos indrets del món, no només a la Mediterrània, d’on migren de manera interna i externa sortint a través de l’estret per l’Atlàntic cap a les Canàries o Madeira. També són presents al golf de Mèxic, on ja s’han fet estudis de marcatge satel·lital d’aquestes característiques.

Són tan freqüents que tenen diferents noms. Quan arriben a les costes americanes s’anomenen dorados. Però també són anomenades 'mahi mahi', un nom que s’estima que procedeix de la Polinèsia, on hi ha molta tradició de pesca esportiva de la llampuga. “És ún dels peixos més preciats per la lluita que fa quan enganxa l’ham”.

'Llampuga' és el seu nom mediterrani i pot tenir dues explicacions fruit de la tradició popular. Per una banda, se li diu així perquè surt a menjar a les èpoques de tempesta (quan hi ha molts llamps es diu que hi haurà llampuga).

D’altra banda, els qui la treuen de l’aigua diuen que pareix un raig. “Té unes escates tan brillants que quan surt centelleja com un llamp”, explica l’investigador.

La investigació

El projecte sobre la llampuga es diu Co-tRiP MSCA-IF-2016 número 74636 i neix del projecte pare CERES H2020 número 678193.

Són treballs adossats que responen preguntes específiques a diferents nivells. El de la llampuga és fruit d’un programa Marie Curie, que són projectes que es donen als postdoctorats. “Tenim el suport de molts centres d’investigació i moltes universitats amb les quals es pot col·laborar arreu de tots els centres europeus”, conclou Ospina.