El llegat botànic de la maleta de ‘madame’ Colette Martin

“Sóller (Mallorca), dia 1 d’abril de 1963. Senyor director del Jardí Botànic de Brussel·les: som de nacionalitat suïssa, tenc 53 anys i som l’única pintora botànica de tot Espanya. M’he instal·lat a Mallorca, on em dedic, en exclusiva de deu anys ençà, a la reproducció en aquarel·la de la flora baleàrica i la flora habitual de l’Arxipèlag. Ho faig amb molta precisió, amb mides i colors naturals, feina que demana molta paciència i tendresa. Em plauria molt treballar amb vosaltres. Si us interessa, us puc fer arribar algunes làmines originals, que em retornaríeu en haver-les valorat. Us saluda ben cordialment madame Colette Martin, pintora de flors”.

Així comença La maleta de Madame Colette, un documental que conta la vida i l’obra de Line Juliette Rose Martin, anomenada Colette Martin, i que va viure a Sóller els darrers 33 anys de la seva vida dedicada a pintar les plantes silvestres de Mallorca i de l’Arxipèlag. A més de pintora, Colette va ser una singular costurera i reportera que arribà a l’illa el 1953 per recuperar-se físicament d’una llarga estada al desert. A Sóller trobà la pau i el lloc perfecte per arrelar i desenvolupar una exitosa carrera com a il·lustradora de làmines botàniques. La seva obra, que s’exposà en institucions botàniques d’Europa i dels Estats Units, va servir per donar a conèixer la flora de les Illes Balears. El documental, d’una hora de durada, s’ha exhibit aquesta setmana als cinemes Augusta de Palma i està produït per La Perifèrica i el Jardí Botànic de Sóller, en coproducció amb IB3 Televisió i la participació del Consell de Mallorca.

Joan Bonet, director del documental, explica que va conèixer el personatge de Colette arran de la presentació d’un llibre sobre ella, el desembre de 2015, i de l’aparició d’una maleta de la pintora, uns mesos abans, que havia quedat oblidada en una estanteria durant dècades i que contenia documentació molt valuosa sobre la seva vida. Aquesta maleta serví d’inspiració i punt d’arrancada del documental, que Bonet de seguida va decidir tirar endavant amb molta il·lusió: “Em vaig trobar amb una història molt guapa i emotiva a les mans; només calia veure amb quin entusiasme xerraven d’ella tota una sèrie de personatges de Sóller. Dins la maleta hi havia comprimida la seva vida: documents, correspondència personal i professional, els seus reportatges del nord d’Àfrica, les feines publicades, dibuixos inèdits, retalls de diari sobre ella que va anar recopilant... Després vaig poder accedir al seu arxiu fotogràfic, que va servir per ratificar-me, encara més, en el convenciment que Colette havia tingut una vida apassionant, realment de pel·lícula”.

Poc abans de morir, la pintora havia ficat dins una maleta totes les coses que ella trobava més importants. Contenien una forta càrrega emocional que mostrava qui era “l’autèntica” Colette. La maleta, la va deixar en herència a la seva amiga Aina Colom, que la va desar en un soterrani fins que, al cap de 30 anys, un dia la maleta va ser oberta amb l’objectiu de la preparació d’un llibre, editat pel Jardí Botànic de Sóller, que pretenia recopilar una bona part de les plantes i flors de les Balears pintades per Colette. Tota la seva obra pictòrica, composta per centenars de làmines, l’havia anat venent a institucions científiques i a particulars, de manera que el seu llegat va quedar dispers tant dins Mallorca com a l’estranger. Per aquest motiu, la pintora havia expressat molts cops la seva voluntat de fer un llibre que inclogués tots els seus dibuixos. Aquest desig no el va poder acomplir en vida, però finalment es va materialitzar gràcies a l’obstinació del director del Jardí Botànic de Sóller, Josep Lluís Gradaille, i la feina del professor de botànica de la UIB Lleonard Llorens, que al desembre de 2015 varen presentar el compendi Plantes i flors de les Balears. Colette.

Vivències de tota casta

Madame Colette Martin va viure 33 anys de la seva vida entre els sollerics i molts dels seus veïns encara en recorden un caramull de vivències, des de les més anecdòtiques i extravagants fins a les més subtils i sensuals. Colette pintà moltes plantes del bosc, del camp, dels roquissars de les muntanyes. Tot gràcies que, un dia, el botànic solleric Jeroni Orell li va fer descobrir la riquesa de formes i colors de la natura de Mallorca, de la qual Colette quedà encisada des del primer moment. Així ho reflecteix una de les seves cartes, que el documental de La Perifèrica ha tret a la llum i que demostra l’atracció que la pintora sentia per Sóller: “Aquí tot és bonic i tranquil, un entorn que convida a relaxar l’esperit i a la joia de viure. A vista d’ocell, el poble de Sóller sembla una copinya immensa rebutjada per les onades. Els darrers dies de gener la vall esclata en una simfonia de colors, encara que és a la primavera quan assoleix tota la seva esplendor. El perfum de la flor del taronger envaeix les cases, els carrers i la resta de la vall. Milers de flors blanques, daurades i vermelles broten aquí i allà. Jo les dibuix a l’aquarel·la, i la meva col·lecció es va engrandint. Quin contrast amb el Sàhara!”.

La primera planta que pintà Colette va ser un iris i la darrera, una Centaurea balearica. La primera, la va vendre tot d’una. Llavors la pintora quasi no coneixia res de la botànica balear, però diversos experts la varen ajudar en aquesta tasca. En una altra de les seves cartes, l’artista explica que “un mecenes va comprar la meva col·lecció d’endemismes balears per donar-los al museu de Sóller. Això em dona coratge per continuar i concloure el meu recull. La documentació sobre la flora balear és quasi inexistent i hem hagut d’acudir a antics manuscrits que es conserven als arxius dels convents. Però com que davant de tot som pintora, necessit que m’assessorin i, per aquest motiu, treball en col·laboració amb diversos botànics”.

Respecte de la influència del naturalista Jeroni Orell sobre l’obra de Colette, el professor de botànica de la UIB Lleonard Llorens opina que “era un gran coneixedor del medi natural i una peça clau en el foment de determinades entitats”, entre les quals el Museu de Sóller i la Societat d’Història Natural de les Balears. Justament en l’acte d’inauguració d’una exposició de la pintora en aquesta entitat conegué una altra persona que també la influí decisivament en la carrera artística: l’apotecari mallorquí Antoni Gamundí. “Va ser un d’aquests personatges que no s’entén que quedin en l’oblit de la nostra societat. Era una persona molt culta que estimava les plantes i, sobretot, les virtuts de les plantes. Creà un laboratori d’extractes medicinals modèlics reconegut a tot Europa i Amèrica del Nord amb la venda de productes fets aquí, i amb ciència”, recalca Llorens. El documental també reflecteix la intensa correspondència entre la pintora i l’apotecari: “Apreciat senyor Gamundí, m’alegra saber que el primer enviament de vuit làmines us ha agradat. Em sap greu no poder-vos fer cap bonificació; el preu que us he posat, 250 pessetes per làmina, és extremadament mòdic per una feina de tanta precisió i paciència. He dedicat 24 dies només a la làmina de la Pastinaca lucida ; pensava que hi perdria la vista”. A la carta, Colette es refereix a un endemisme de la serra de Tramuntana conegut com a figuera infernal.

Més de dos anys de recerca

El director del documental, Joan Bonet, no només ha rescatat totes aquestes cartes de l’oblit, sinó que ha cercat més fotografies i punts de vista de les persones que es varen relacionar amb la il·lustradora suïssa, tant dins el poble com fora de Mallorca. La maleta de Madame Colette recull testimonis de l’Institut Hunt de Pennsilvània, del Jardí Botànic de Ginebra, del Jardí Botànic de Brussel·les, de la viuda de Hans (exmarit de Colette) i les seves filles, de les Galeries Tryron de Londres, de Cleveland, etc. La tasca ha donat fruits importants: s’han recuperat 44 làmines que es consideraven perdudes a Ginebra i s’han aconseguit els escàners de 12 làmines inèdites de Pennsilvània, com també més fotografies, cartes i documents. La recerca ha durat més de dos anys, però els resultats han estat satisfactoris, si s’ha de jutjar, per una banda, pel reconeixement de la comunitat científica i, per l’altra, per l’acollida que el documental ja va obtenir fa uns mesos en una preestrena feta a Sóller i per l’exhibició del treball dijous en un cinema de Palma, amb totes les butaques plenes, de la primera fila a la darrera.

La filmació es tornarà a difondre el 2 de març, aquest pic a IB3 Televisió. Serà a les a 22.30 h en el programa L’hora D. Bonet insisteix que el documental “pretén reivindicar aquest personatge per molts motius: perquè s’ho mereix com a artista, per l’univers de colors sense tecnologia, però també perquè va ser una dona alliberada, una persona lliure, i per la passió que posà en tot. És increïble com una dona des d’una caseta a l’horta de Sóller connectà amb Ginebra, Brussel·les i Pennislvània. Però va tenir mala sort i la seva ànsia de reconeixement no es pogué satisfer del tot”.

Colette pintà l’espècie Centaurea balearica pocs anys abans de morir. Ho va fer per compromís i li costà molts mesos de concloure, perquè ja feia temps que no dibuixava. “Antoni Llorens (el pare de Lleonard) m’ha demanat que pinti aquesta planta endèmica que es donava per desapareguda; no m’hi he pogut negar, però serà la meva darrera obra. Ahir em va dur un brot de la planta directament des de Menorca. He pres nota del color i l’estructura, que és bastant complicada i molt espinosa. Un dia d’aquests m’hi posaré”. Aquesta va ser també una de les darreres cartes escrites per Colette, que La Perifèrica reflecteix meravellosament en el documental. Des de 1986, la pintora de flors reposa sota una humil llosa al cementeri de Sóller, però el llegat botànic de la seva maleta perdurarà per sempre.

EL LLIBRE QUE HAURIA VOLGUT FER LA PINTORA

De les 101 làmines de flora silvestre que configuren el gruix de Plantes i flors de les Balears. Colette, la gran majoria han estat objecte d’atenció i conservació en el Jardí Botànic de Sóller i, a més, un nombre important estan protegides per part de l’Administració. En total, hi ha 63 endemismes, 58 dels quals exclusius de les Illes Balears. El llibre, en un gran format de 25x35, s’ha editat en cinc llengües: català, espanyol, anglès, alemany i francès. Les 101 làmines representen una part substancial de la producció artística de Colette, seleccionada sota criteris estrictament botànics i de divulgació, i acompanyades d’una fitxa tècnica amb la distribució de l’espècie a les Illes, si es tracta d’un endemisme, imatges de com la podem observar a la natura i un text descriptiu. D’aquest treball, n’és autor Lleonard Llorens i el seu col·laborador, Llorenç Gil. L’obra també inclou 16 imatges de flora silvestre en format reduït, 15 de bolets, 6 de cultivars i 27 més resultat d’una selecció de flora ornamental. L’inventari de l’obra de Colette encara no ha conclòs. Ara mateix hi ha prop de 500 làmines catalogades, tot i que se suposa que n’hi pot haver uns centenars més. “Primer el llibre i ara el documental impliquen un reconeixement a una dona que, després d’una vida intensa, bohèmia i plena d’aventures, decidí optar per la serenitat i l’equilibri emocional de la vall de Sóller. El llibre editat per nosaltres és el que hauria volgut fer Colette, una dona que amb les seves aquarel·les ens va embadalir a tots”, conclou Josep Lluís Gradaille.