El llegat publicitari de Perlas Majorica durant el Franquisme
La historiadora Agnès Gayà presenta un interessant estudi sobre l’evolució de la perlera a través dels anuncis entre 1952 i 1975
PalmaAl cor de l'era franquista, la publicitat no només reflectia l'esperit d'una època, sinó que també servia com un instrument per plasmar ideals i promoure productes. En aquest context històric, l’experta Agnés Gayà ha estudiat el paper que va representar la publicitat de la perla Majorica en premsa, una part del seu treball de final de màster que ara veu la llum i en el qual profunditza en l’evolució d’aquesta imatge a través dels mitjans, a fi de consolidar un producte atractiu i glamurós: un viatge fascinant pels anys daurats de la publicitat de la prestigiosa marca manacorina.
L'enfocament principal recau en els anys centrals del règim de Franco, on la publicitat de Perlas Majorica va florir i es va convertir en un símbol d'estatus i elegància. Gayà ha pogut recopilar un ampli conjunt d'anuncis datats entre 1952 i 1975, pràcticament inèdits i conservats a l'Arxiu Històric de Majorica. A través d'aquests exemples publicitaris es pot marcar un recorregut pel creixement de l'empresa durant aquest període fins a convertir-se en el principal referent estatal i mundial en la producció de perles artificials.
A més d'explorar el creixement i l'evolució de Perlas Majorica com a marca durant el règim de Franco, també s’analitza el missatge que transmetien aquests anuncis, que combinaven les noves idees provinents d'Europa i especialment dels Estats Units, amb la ideologia del règim, i que oferien una fascinant finestra a la mentalitat de l'època. A l’estudi també hi ha un apartat especial als antecedents de la publicitat de perles a Manacor dels anys 20. Malgrat les diferències visuals, ja s’identificaven premisses discursives que es repetirien després en la publicitat franquista.
El producte estrella
És important tenir en compte que la Perla Majorica, nom que es donava a la bolleta que la marca havia aconseguit fer idèntica en aparença a la natural, va ser patentada el 1952 per la Industria Española de Perlas Imitación, el nom antic amb el qual es coneixia el que avui és Majorica. El seu llançament comercial va tenir lloc el 1953, i els primers anuncis identificats daten d'aquest mateix any.
Des de principis de la dècada de 1930 fins aquesta data, la publicitat de perles a Manacor era pràcticament inexistent. Tot i això, l'arribada dels Pactes de Madrid amb els Estats Units en aquest mateix any va marcar l'inici d'una obertura cap a l'exterior, reflectida també en la publicitat que, tot i en retrocés respecte d'altres països occidentals, començava a experimentar una revolució dins de la indústria.
Als anys seixanta, la indústria publicitària va experimentar una autèntica revolució. Els Plans d'Estabilització del 1959 van veure en la publicitat un aliat necessari per construir una nova societat de consum que trencàs amb el conservadorisme de la dictadura, creant una sensació de llibertat per a la població espanyola. En aquest context, la Perla Majorica es va convertir en un dels productes estrella, juntament amb altres articles de luxe com automòbils i electrodomèstics.
Durant els anys seixanta, l'expansió tant en quantitat com en qualitat de la publicitat va ser màxima. Tot i que en la dècada següent es va reduir considerablement la quantitat d'anuncis, la qualitat continuava sent alta, ja que Majorica continuava sent líder en la indústria publicitària espanyola. Es van destacar nous canvis de discurs, que s'acostaven a les noves formes de pensament de la dècada i evidenciaven un canvi de mentalitat a les acaballes de la dictadura.