La Llei de dependència augmenta 6.500 beneficiaris des del 2015

PalmaMés ajudes que mai, tot i que no són suficients. La Conselleria de Serveis Socials progressa adequadament pel que fa a la Llei de dependència, després de quatre anys d’aturada tècnica que coincidiren amb la legislatura del Partit Popular. Les xifres, fetes públiques pel Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social, així ho demostren: a 30 de juny de 2018, 17.994 persones s’han beneficiat d’una prestació; són gairebé 6.500 més que les 11.558 de l’any 2015.

La Llei de dependència s’aprovà el 2007, durant el segon Pacte de Progrés, amb un primer balanç que arribà a les 3.227 persones. Des de llavors ha anat evolucionant, sempre en positiu. Els primers quatre anys d’aplicació va créixer fins a 10.166 persones, moment en què es produeix un canvi de govern i la tendència s’estanca. Durant la legislatura presidida per José Ramón Bauzá, l’increment de beneficiaris fou de 1.392. Si bé és cert que des del Partit Popular habitualment ho justifiquen al·legant que fou una època de rescissió econòmica, també ho és que “no es va crear una sola plaça de centre de dia” en tota la legislatura, denuncia l’actual consellera de Serveis Socials. Fina Santiago recorda que en aquells quatre anys no hi va haver servei de teleassistència, no es varen acabar els dos centres de dia previstos pel govern anterior a Palma i només es va treure a concurs la residència de Sant Antoni. “El 2015 ens vàrem trobar amb una situació gairebé igual a la de 2011, hi va haver una paralització de quatre anys”, critica Santiago, qui assegura que, de llavors ençà, “hem remuntat”. Durant tres anys de govern, i amb una conjuntura i directrius econòmiques diferents, l’increment d’usuaris ha triplicat el d’aquella legislatura. La intenció, segons explica la responsable de la cartera, és poder aconseguir un increment de fins a 10.000 beneficiaris en acabar la legislatura, d’aquí a menys d’un any.

Amb tot, les xifres de la comunitat balear queden majoritàriament per sota de la mitjana espanyola, ja les altres comunitats també han fet un esforç significatiu i la llista d’espera per a dependència només s’ha reduït 200 persones, atès que ha passat de 1.400 l’any 2015 a 1.200 en l’actualitat.

Ràtio de prestació per beneficiari

Una cosa són les persones beneficiàries i l’altra, el nombre de prestacions que té cada persona, que pot anar més enllà d’una ajuda econòmica, ja que és compatible, per exemple, amb la teleassistència o la prevenció. En aquest sentit, s’ha passat d’una ràtio de l’1,01 de fa tres anys a una d’1,27, per sobre de la mitjana estatal, situada en 1,24 -una xifra que, d’altra banda i curiosament, ha baixat tres unitats.

Es creix en persones amb dependència i també en prestacions, perquè una altra tasca que s’ha duit a terme des del Govern és que siguin compatibles. “Es queixaven que donàvem moltes ajudes econòmiques però poques prestacions, i de cada vegada és una tendència que anam invertint amb més serveis”, explica la consellera Fina Santiago.

Altres indicadors

Els diferents indicadors que confirmen l’increment en positiu de l’aplicació de la Llei de dependència varien, en la majoria d’ocasions, a l’alça. És el que ocorre quant a la prevenció en casos de dependència i de la promoció de l’atenció personal. Les persones ateses a 30 de juny de l’any 2015 foren 84, i tres anys després en són 3.069, un percentatge del 13,48%, el segon més alt de l’Estat després d’Astúries.

Pel que fa a la teleassistència, un servei gairebé de nova creació, atén 2.604 persones amb dependència i l’ajuda a domicili es dona a 722 beneficiaris. En aquest cas, el percentatge (3,17%) creix més de dos punts si es compara amb fa tres anys (1,05%) però, amb tot, és molt baix si la comparativa es fa amb la mitjana estatal, situada en el 17,09%. En aquest aspecte hi ha un problema de difícil solució, tenint en compte les normatives.

Les ajudes a domicili les coordinen els ajuntament a través del SAD (Servei d’Ajuda a Domicili). Per tal de no competir amb aquest servei, sinó incrementar-lo, el Govern de les Illes Balears ha plantejat fer convenis amb els consistoris. El problema, expliquen des de la Conselleria, és que cada municipi pot tenir en plantilla tres o quatre treballadores familiars i no poden créixer en personal perquè ho impedeix la llei Montoro. “Per aquesta via ens és complicat fer un bot quantitatiu en el servei d’atenció al domicili i estam cercant altres camins. Fins que no el trobem, serà difícil augmentar la prestació”, afegeix Santiago.

En els casos anteriors, la Conselleria de Serveis Socials ha pogut ampliar l’oferta a través de contractes o convenis amb els municipis. Una altra cosa és l’increment que hi ha hagut en places residencials o de centres de dia i nit -436 i 110, respectivament-, perquè han hagut de créixer en nombre de places i de concerts.

Assistent personal

Segons la Llei de dependència, l’assistent personal ha de ser una persona contractada per aquella qui té dependència amb la finalitat que l’ajudi en les activitats diàries de la vida quotidiana. L’ajuda que es dona és de 800 euros i la mateixa llei obliga l’usuari a pagar tant el sou com la Seguretat Social del contracte. La quantitat és insuficient. En un moment determinat, el Govern balear va aprovar afegir a la llei la possibilitat de posar un complement. És a dir, que la gent que rebia aquesta ajuda la pogués completar amb una subvenció, però només hi va haver tres peticions. El sistema no va funcionar. Ara hi ha un acord d’àmbit estatal per redefinir la figura de l’assistent personal. En altres comunitats autònomes, com és el cas del País Basc, on s’acrediten 5.456 assistents personals, s’ha fet una normativa en què es defineix que totes les persones que cuiden d’una altra de dependent és una assistent personal, però això pot incloure qualsevol que ve a moure o a ajudar a netejar una persona dependent.

Per la seva banda, el Govern balear vol començar a treballar aquest tema a través de convenis amb entitats que enviïn assistents a les cases que ho necessitin per fer treballs que ajudin. Aquesta línia va dirigida, sobretot, a mantenir l’autonomia de gent que té una discapacitat física, no psicològica.