La proposta de llei educativa balear desaprofita l'oportunitat de blindar el català

PalmaLa primera llei d'educació balear s'aprovarà l'estiu del 2021, si es compleixen les previsions, segons ha anunciat el conseller Martí March aquest dimecres a la presentació de l'avantprojecte de llei. Però aquesta llei, que arriba dues dècades després que es transferissin les competències d'ensenyament a les Balears, no blinda una presència mínima del català com a llengua vehicular a l'escola, i això amenaça de reobrir la polèmica sobre les llengües en l'ensenyament a les Balears. Tot i això, la dreta, per part seva, ja ha acusat el Govern d'imposar el català.

L'avantprojecte que s'ha fet públic aquest dimecres marca l'ús de la llengua catalana "com a vertebradora de l'ensenyament" i "com a llengua d'ús normal i general en les comunicacions i en l'àmbit administratiu", això sí, però la quantitat d'hores lectives en català continuarà depenent del Decret de mínims o d'una norma equivalent. Així ho indica l'apartat d) de l'article 122, que diu que el model lingüístic escolar s'ha de regir, entre altres principis, per "l'ús de les llengües oficials com a llengües vehiculars de l’ensenyament" -en referència al català i al castellà- "garantint que s’usi la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en el marc normatiu actual de la normalització lingüística".

MÉS ja ha fet públic que discrepa de l'avantprojecte en aquest apartat. Aquesta disputa amb el PSIB, que ha impulsat l'avantprojecte, obre un nou front de divisió en el si del Pacte. La Conselleria d'Educació, encapçalada per March, defensa la proposta i afirma que una llei ha de ser flexible i no pot fixar percentatges de presència mínima de català.

Actualment, el Decret 92/1997 -conegut com a Decret de mínims- estableix que la llengua catalana ha de representar "la meitat del còmput horari" com a norma general a tots els nivells educatius i que, a més, la seva presència ha de ser "com a mínim igual a la de la llengua castellana". En el cas de Primària, s'especifica que s'han d'impartir les àrees de coneixement del medi natural, social i cultural en llengua catalana. Pel que fa a Secundària, les àrees que s'han d'impartir en català són les de ciències socials, geografia i història i l'àrea de ciències de la naturalesa.

Un decret té un rang inferior a una llei i és més fàcil de derogar o canviar. El Decret de mínims ja va caure quan el president José Ramón Bauzá -llavors encara al PP- va aprovar i aplicar el Tractament Integrat de Llengües, que marginava la presència del català. El decret de llengües del Partit Popular pretenia equiparar el català, el castellà i la llengua estrangera i tombava el model d'immersió lingüística. La nova proposta de llei educativa, com que no inclou cap mesura per blindar una presència mínima del català a l'escola, permet que es torni a repetir una jugada com la de Bauzá, i amb la mateixa facilitat.

Per adaptar aquest decret a la futura llei, l'avantprojecte inclou una disposició addicional novena que, en com a màxim quatre anys a partir del moment en què entri en vigor, el Govern "ha de regular les condicions de l'ús de les llengües als centres educatius". Això suposa, segons March, "unificar el Decret de mínims i el Decret de llengües estrangeres" per tal de fer-ne un de nou. Aquest canvi, però, alerta alguns experts. Segons el lingüista Joan Melià implica "anar cap enrere". "Aquesta mesura donaria la possibilitat a propostes com la del trilingüisme", avisa amb referència al TIL. Melià proposa mantenir el sistema actual, que garanteix que la meitat de les matèries s'imparteixin en català.

"Si una cosa funciona", diu Melià, "és millor mantenir-la". Els estudis sociolingüístics, explica, demostren que "l'actual model garanteix un coneixement de català i castellà bastant generalitzat", tot i que "si hi ha una llengua desequilibrada actualment, aquesta és la catalana", reconeix. D'acord amb l'expert, les dades indiquen que els nivells de consolidació són superiors en l'altra llengua cooficial, la castellana. El lingüista explica que els decrets "són molt més volàtils que una llei, que és més sòlida", i aconsella que la llei no quedi "en una ambigüitat" i que especifiqui el mínim d'hores lectives que hauria d'haver-hi en català.

Desacord al Govern

El coordinador de MÉS per Mallorca -partit membre Govern-, Guillem Balboa, afirma que "les lleis o els avantprojectes s'han de consensuar en el si del Pacte abans de treure-les a la llum". Admet que "s'ha arribat a acords en altres qüestions [de l'avantprojecte de llei educativa], però en la llengua no" i afirma que s'oposen a la proposta per aquest punt concret. Per això, Balboa reclama "ser fidels al consens" que va haver-hi el 1997 amb l'aprovació del Decret de mínims i incloure a la llei el 50% en català, atès que "no hi ha cap motiu per trencar-lo". "Hem d'arribar a un acord -hi insisteix-. És una qüestió de sentit comú: no es pot rebaixar el 50%", sentencia.

Fonts de la Conselleria d'Educació afirmen que una llei no és garantia de res i asseguren que aquest esborrany ve del projecte d'Illes per un Pacte, que MÉS va assumir. Insisteixen que MÉS va acceptar aquest text després de passar pel Consell Escolar, però que, com que és un avantprojecte, tothom podrà fer-hi les seves aportacions. Les mateixes fonts consideren que una llei ha de ser "flexible" i que "no n'hi ha cap que contingui cap percentatge", sinó que els aspectes més concrets es recullen amb decrets, ordenaments o reglaments.

El president de l'Obra Cultural Balear, Josep de Luis, ha declarat que "el PSIB s'està alineant amb les tesis de Bauzá" i que l'actual document "representa un retrocés". Cal recordar que recentment el PSC ha reobert la polèmica sobre la presència del català a l'escola a Catalunya plantejant modificar alguns aspectes de la normalització lingüística.

A simple vista, afirma Josep de Luis, el model proposat "no ajuda a la integració" i va en contra del sistema actual, "que ha ajudat a no crear guetos i a tenir una societat cohesionada". Per això, pensa que "falta un exercici per part de la Conselleria d'escoltar els experts". "Hi ha llengües pròpies, com el català a les Illes Balears; hi ha llengües cooficials, com el castellà; i hi ha llengües de projecció internacional, com l'anglès; però no es pot perdre de vista que la llengua d'integració és la catalana", recorda l'activista cultural.