PalmaCosme Orell diu que es va posar en el món sindical perquè volia ser com els seus mestres i que s'hi manté per la lluita per un ensenyament de qualitat. En l'entrevista, el secretari general de l'STEI repassa la gestió de l'educació durant la pandèmia, valora la llei educativa i analitza l'estat actual dels sindicats.
Com heu viscut aquests dies d'aprovació de la llei educativa?
— Des de l'any 98, que tenim transferides les competències d'educació, des de l'STEI hem estat reclamant una llei d'educació pròpia, adaptada a la nostra realitat geogràfica, social i cultural. Després d'haver-hi fet molta feina, hem vist com s'aprova la LEIB, que és una llei poc ambiciosa i no resol els problemes de l'educació a les Illes Balears. És una oportunitat perduda.
L'STEI ha estat molt crític amb la llei. Per on creis que flaqueja més?
— En aspectes com el finançament, les ràtios i les infraestructures. També en el model d'escola que dibuixa, en què el poder dels directors es consolida, i també hi ha el perill dels perfils i la selecció del professorat. Consider que minva la capacitat de la Mesa Sectorial d'Educació i perquè hi perd pes la negociació col·lectiva. Tampoc es diu res de la millora retributiva i de les condicions laborals dels docents... Aquest vaixell que el conseller March ha tirat a la mar ja fa aigua per molts costats.
Com valorau tot el que va passar al Parlament, amb les negociacions a darrer moment i la dreta votant en contra de pràcticament tot?
— La dreta, en les seves diferents versions, juga a la confrontació i se sent còmoda dins aquest espai d'enfrontament. El PP, amb un posat més amable i amb una suposada voluntat de consens, a darrera hora trenca les cartes i es despenja de l'acord. Ciutadans és un partit que va néixer a Catalunya contra la immersió lingüística i que ha atiat el foc de la divisió i l'enfrontament. El discurs de Vox és molt preocupant: parla en contra de la igualtat de gènere, del català a les aules o de la memòria històrica. Tot plegat, molt preocupant si un dia aquests partits són majoria al Govern de les Illes Balears.
Quins punts creis que estan bé, que poden millorar l'àmbit educatiu?
— Per exemple, finalment hi figura el Decret de mínims i, si els consells escolars dels centres ho volen, poden fer una aposta per un ensenyament majoritàriament en català.
Més enllà de la llei, què creis que és urgent de millorar en l'àmbit educatiu?
— Sobretot les ràtios i infraestructures. Quant als docents, s'hauria d'apostar per la reducció d'hores lectives i per compensar el poder adquisitiu perdut d'anys ençà. També consider que la innovació no hauria de ser un element de competició entre centres escolars i que es pugui atendre la diversitat en condicions. L'Administració hauria de confiar en els seus docents i no fomentar la divisió entre els companys i companyes amb mesures com, per exemple, la professionalització dels equips directius. I els currículums no s'haurien de fer al servei del mercat, amb la pràctica desaparició de matèries relacionades amb les humanitats i el pensament crític.
Durant la pandèmia, com heu vist la gestió de la Conselleria en general?
— La Conselleria, però també el professorat, les famílies i els alumnes varen haver de fer front a un escenari totalment nou. La gestió de la Conselleria s'ha vist desbordada en alguns moments. Ens hauria agradat més coordinació entre les conselleries d'Educació i la de Salut i que s'hagués tingut més en compte la Comissió Paritària de Salut Laboral i la Mesa Sectorial a l'hora de prendre decisions. És cert que s'han fet moltes meses, però els documents que hi entren en surten talment i l'administració no en canvia ni una coma. Hi ha una manca de negociació total.
Un dels grans reclams dels sindicats aquest curs ha estat el manteniment de les ràtios baixes.
— Sí, ens hauria agradat que es mantinguessin les ràtios del curs passat, amb la distància de seguretat d'1,5 metres dins les aules, que varen permetre atendre la diversitat i la resta d'alumnes amb una atenció molt més personalitzada. I que no es generàs tanta burocràcia.
Precisament una altra queixa ha estat la sobrecàrrega dels equips directius.
— Els equips directius han hagut d'assumir moltes tasques que no els corresponien. Tenim el darrer exemple amb l'enquesta ISEC [Índex socioeconòmic i cultural dels centres] que els tutors han de picar al Gestib. No dubtam de la importància d'aquesta enquesta, però ara no és el moment. El professorat està esgotat, i amb motiu!
Fa molts d' anys que estau en el món sindical. Per què vàreu decidir entrar-hi i què us motiva a continuar-hi?
— Sempre vaig admirar els meus mestres, volia ser com ells... Ser a l'STEI em permet fer feina per un ensenyament de qualitat, perquè els mestres se sentin amb suport i valorats, i poder oferir una formació de qualitat als infants i joves de les Illes Balears. És la millor inversió.
Creis que els sindicats han perdut la influència que potser tenien en altres dècades?
— És cert que potser no tenim el poder de convocatòria per fer grans vagues o manifestacions com l'any 2013 contra el TIL, però mantenim un bon nombre d'afiliacions a tots els centres docents de les Illes Balears, i que no atura de créixer; alguna cosa devem fer bé. Generam diàriament un volum de consultes que és ben considerable, superant el centenar en condicions normals i que augmenta quan tenim convocatòries obertes. Intentam ser fidels als nostres principis i als estatuts, amb les eines que tenim a l'abast.
Una crítica recurrent és que els sindicats ja no són tan representatius. Què en pensau?
— Em remet als arguments que he comentat abans. Hi ha una crisi de 'representació' en molts àmbits de la vida social (partits polítics, associacions, institucions, moviments socials...). El confinament i la pandèmia han contribuït a aquest rebuig a tornar a sortir al carrer i a compartir molts espais socials. L'STEI es deu a la seva afiliació, als seus més de 40 anys d'història, a la seva fidelitat al país i a la llengua, a la igualtat entre dones i homes i a la cooperació i la solidaritat internacional, i a una voluntat irrenunciable per fer de les Illes Balears una societat culta, sostenible, lliure i feliç, amb totes aquelles persones i entitats amb les quals compartim aquests principis.
