La llei de famílies donarà set dies de permís pagat a l'any per cuidar fills i pares
La iniciativa del ministeri de Drets Socials elimina l'exigència actual que sigui una malaltia greu per agafar-se dies lliures retribuïts
BarcelonaUn permís pagat de set dies l'any per cuidar els fills, els pares o la parella. És la proposta dels ministeris de Drets Socials i Igualtat per intentar avançar cap als estàndards europeus en la conciliació, una assignatura en què Espanya suspèn i és a anys llum dels seus veïns. No són nous els problemes que hi ha per fer-se càrrec de familiars dependents, però la pandèmia –i en especial durant la sisena onada, que ha afectat les criatures– ho ha posat encara més en primer pla per les dificultats que hi ha hagut perquè els progenitors quadressin la seva jornada laboral amb els fills positius o simplement confinats.
La futura llei de famílies vindria a suavitzar aquests maldecaps familiars per conciliar i corregir els dèficits històrics de protecció familiar. La solució és donar "temps" a les famílies, en paraules de la ministra Ione Belarra durant un acte a Madrid per presentar les conclusions del Llibre Blanc de l’OCDE sobre el grau de protecció familiar a Espanya, que els dos ministeris han pres com a "full de ruta" per "començar a homologar-se" amb el seu entorn.
Seguint les recomanacions d’aquest informe, el ministeri planteja com a una de les grans mesures garantir per llei "un permís d’almenys set dies per persona a l’any que estigui 100% retribuït" que evitarà circumstàncies com les actuals, en què s’han d’agafar dies de vacances o d’assumptes propis –en els convenis que els reconeixen–. Els set dies augmentaran fins als nou en el cas que per fer la cura sigui necessari un desplaçament cap a una altra comunitat autònoma.
La futura llei de famílies vindria a suavitzar aquests maldecaps familiars per conciliar i corregir els dèficits històrics de protecció familiar. La solució és donar "temps" a les famílies, en paraules de la ministra Ione Belarra durant un acte a Madrid per presentar les conclusions del Llibre Blanc de l’OCDE sobre el grau de protecció familiar a Espanya, que els dos ministeris han pres com a "full de ruta" per "començar a homologar-se" amb el seu entorn.
Si finalment tira endavant aquest punt, s’eliminarà l’exigència actual que per acollir-se als dos dies de lliurança permesos hi ha d’haver una malaltia greu que ho justifiqui, un període que es queda curt respecte a la recomanació de cinc dies que fa la Unió Europea i que ara, amb la nova proposta, se superaria. Això es tradueix en la possibilitat de poder lliurar, sense que ho noti la nòmina, per exemple, en les quarantenes actuals per covid o per una malaltia com la grip.
Al consell de ministres d'aquí uns mesos
En aquest sentit, Belarra ha il·lustrat que la seva iniciativa aspira a respondre també a casos lleus i quotidians: "Que et permeti quedar-te a casa cuidant els teus fills quan han passat una mala nit vomitant o tenen una mica de febre, o que puguis demanar el dia per anar al metge amb els teus pares, o que puguis estar amb la teva parella quan està malalta". A més, aquest permís s’estendria per cuidar qualsevol convivent, és a dir, no necessàriament que hi hagi llaços familiars, cosa que se sumaria al reconeixement actual de persones en segon grau de consanguinitat. Drets Socials ja té a punt un esborrany que haurà de consensuar amb els seus companys socialistes, i confia tenir-lo tot a punt per traslladar-lo "en els pròxims mesos" al consell de ministres.
"La pandèmia ens ha ensenyat com és d'important cuidar-nos i tenir temps per cuidar els altres, i són lliçons que han vingut per quedar-se", ha assegurat Belarra al mateix acte, en què ha insistit que les famílies –majoritàriament les dones– "assumeixen un gran pes" de les cures a la llar, sense que "existeixi fins ara una veritable corresponsabilitat de l’Estat", i han de confiar en excés en els "avis i àvies, l’autèntic pilar de la conciliació".
A més, Belarra ha reiterat el compromís del seu ministeri en fer tirar endavant dins d’aquesta mateixa llei de famílies la proposta d’augmentar els permisos de maternitat i paternitat, de manera que es passaria de les 16 setmanes actuals a sis mesos. Com ja passa ara, serien lliurances "intransferibles".
En el seu informe, l'OCDE, de la mà de la Comissió Europea, posa negre sobre blanc la realitat espanyola que govern rere govern s’han implantat "poques reformes importants" en matèria de protecció familiar, malgrat que la radiografia social reflecteix canvis com la irrupció de les dones al mercat laboral remunerat que han obligat, en molts casos, a refer els tradicionals rols de cures.
En l’informe, l’entitat demana a Espanya que augmenti les partides destinades a la protecció familiar per poder beneficiar més enllà dels nuclis amb rendes molt baixes i li reclama que es plantegi recuperar la prestació universal per fill, el xec nadó de 2.500 euros per naixement o adopció que el govern de Zapatero va impulsar durant tres anys. Precisament, Unides Podem va intentar incloure aquest tipus d’ajuda als pressupostos del 2022, però va topar amb la voluntat del PSOE. I, en aquest escut per a la conciliació, els tècnics de l’organisme també recomanen crear un permís pagat per maternitat i paternitat més ampli, que no es limiti només als mesos posteriors al part, sinó que serveixi perquè els progenitors el puguin agafar lliurement si la seva criatura emmalalteix.
