De la llei Wert a la llei Celaá: quins canvis educatius hi haurà?

BarcelonaEl govern espanyol aprovarà aquest dimarts el projecte de llei educativa que ha d'enterrar, definitivament, la polèmica llei Wert. Fa un any l'executiu de Pedro Sánchez ja va presentar el projecte, però la convocatòria d'eleccions va impedir que el text es debatés al Congrés. A grans trets, els canvis passen per treure pes a l'assignatura de religió, tornar poder a les autonomies i donar cobertura legal a aplicar mesures radicals –com treure concerts, com vol fer Catalunya– a centres educatius que no combatin la segregació. Aquests són els cinc canvis clau que es preveuen al projecte de llei orgànica de modificació de la LOE (Lomloe).

Concerts educatius

El text dona cobertura legal a la lluita contra la segregació

Dos punts del text han enervat les concertades. El primer és que s'ha eliminat de la Lomce l'al·lusió a la "demanda social", que permetia a algunes escoles concertades treure més places si les famílies ho demanaven.

L'altre punt polèmic és que el text diu que les administracions educatives establiran "una proporció equilibrada d'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu que hagi de ser escolaritzat en cadascun dels centres públics i privats concertats", i amplia aquesta distribució heterogènia per combatre la segregació també a les "raons socioeconòmiques". Amb l'objectiu d'evitar la creació d'escoles gueto, la llei preveu que les comunitats autònomes prenguin "mesures" en aquells territoris o centres en què "es concentra una elevada proporció" d'alumnes desfavorits o amb necessitats educatives especials. És la primera vegada que una llei d'educació espanyola protegeix les decisions que vulguin prendre els governs autonòmics per reduir la segregació escolar.

De fet, les patronals de les concertades ja han alçat la veu i ho veuen com un intent d'exportar el que ja està passant a Catalunya. Aquí el Govern està a punt d'aprovar dos decrets (d'admissions i de concerts) que han de servir per assegurar una composició més equilibrada de tots els centres del departament –públics i concertats–, però el sector de la concertada els rebutja perquè diu que no poden assumir aquestes places si no millora el finançament.

El govern espanyol és menys ambiciós pel que fa als centres que separen per sexe i, malgrat que sectors del PSOE i Podem són partidaris de retirar-los el concert, el text només diu que "es prioritzarà" la subvenció d'aquells centres que apliquin el principi de coeducació i no separin l'alumnat per gènere. Si hi ha escoles que sí que separen els alumnes per sexe, hauran de justificar com formen els alumnes en igualtat. Aquesta part de la llei és substancialment diferent dels plans que té el departament d'Educació, que sí que ha anunciat que retirarà el concert a aquells centres que separen els alumnes per sexe. Ara a Catalunya n'hi ha 12.

Llengua

Una "regulació" per complir el que diu la justícia

Mentre que la llei Wert dividia les assignatures en troncals –les obligatòries, fixades per l'Estat– i opcionals –a criteri de les comunitats–, la nova llei recupera l'antiga divisió en què el govern central decidia el 55% dels continguts a les comunitats amb llengua cooficial i el 65% a la resta. El projecte també estableix que les administracions educatives decideixin "la proporció de l'ús de la llengua castellana i la llengua cooficial com a llengua vehicular".

Però això no soluciona l'ús del castellà a les aules a Catalunya. La llei diu que es buscarà una "regulació" d'acord amb el que ha dit la justícia: d'una banda, el Tribunal Constitucional va tombar els plans de Wert d'obligar la Generalitat a pagar ajudes per garantir que els estudiants que ho volguessin poguessin estudiar en castellà; i, de l'altra, hi ha diverses sentències que estableixen que el 25% d'hores s'han de fer en castellà. A Catalunya la normativa actual avala la immersió lingüística, és a dir, impartir en català totes les assignatures, excepte llengua castellana.

Religió

S'eliminen les alternatives a la religió i es crea l'assignatura educació en valors ètics i cívics

Un dels canvis que es van anunciar primer va ser que l'assignatura de religió deixa de ser computable en el sistema educatiu espanyol –la nota no es tindrà en compte per calcular la mitjana o accedir a beques– i s'eliminaran les assignatures alternatives o "mirall" que es feien ara, com ètica. Sí que es crea una assignatura, educació en valors ètics i cívics, que serà obligatòria per a tots els estudiants a 5è o 6è de primària o en algun curs de l'ESO.

A Catalunya, el departament ja treballa en aquesta línia. L'Estatut d'Autonomia recull que l'educació pública ha de ser laica, és a dir, independent de qualsevol religió, però a la pràctica la religió catòlica –basant-se en uns acords entre l'Estat i la Santa Seu– té "preeminència" a les aules d'Espanya i també de Catalunya. El conseller d'Educació, Josep Bargalló, vol replantejar l'ensenyament de la religió a les aules: primer, deixant clar que aposta per "no incloure a l'escola la formació confessional com a matèria curricular, lectiva i avaluable" i, segon, creant una assignatura sobre religions i moral que permeti als alumnes conèixer la diversitat de creences.

Facilitats per aprovar l'ESO

Activitats "personalitzades" a canvi del títol i menys repeticions

Si Wert va introduir les discutides revàlides –uns exàmens finals a l'ESO i batxillerat que eren imprescindibles per seguir estudiant i pretenien "homogeneïtzar" els continguts a tot l'Estat–, la llei Celaá les elimina i, de fet, va pràcticament en la línia contrària. La nova normativa permetrà que els alumnes amb més dificultats per treure's l'ESO el puguin obtenir amb "activitats personalitzades extraordinàries" de les matèries que han suspès i que no necessàriament han de ser exàmens. Un dels objectius del govern espanyol és reduir el fracàs escolar i la taxa de repetició, que a partir d'ara ha de ser un recurs excepcional. Ara mateix, un terç dels alumnes espanyols repeteix curs abans d'acabar l'ESO. Sobre aquesta etapa, també és important destacar que s'eliminen els itineraris de 4t d'ESO.

Com a mesura "excepcional", també es podrà obtenir el títol de batxillerat amb una matèria suspesa, i la llei preveu regular les condicions perquè s'oferti fer aquesta etapa en tres anys, i no en dos. Amb l'objectiu de reduir l'abandonament al batxillerat, Barcelona ha iniciat aquest curs una prova pilot en què tres instituts han flexibilitzat aquesta etapa educativa i els estudiants poden decidir si la cursen en dos anys o en tres.

Reivindicar el 0-3 i la FP

Requisits en educació infantil i més flexibilitat als graus

El govern del PSOE i Podem vol treure de la penombra l'etapa 0-3 i la formació professional, etapes sovint oblidades. Per primer cop es regularan els requisits de titulació dels professionals i dels centres que imparteixen el primer cicle d'educació infantil, de 0 a 3 anys, que l'executiu espanyol vol orientar a "compensar els efectes de les desigualtats d'origen cultural, social i econòmic".

Pel que fa a la FP, s'eliminaran els requisits d'edat i es permetrà accedir-hi des dels ensenyaments de règim especial, en un intent de flexibilitzar l'accés a aquests graus. Es dona el cas que bona part de les mesures que afecten tant l'etapa 0-3 com la FP són competència de la Generalitat. Pel que fa a les escoles bressol, el Govern ha anunciat que retornarà el terç de finançament que aportava i que va retallar el 2010 i, en relació a la FP, està preparant una nova llei que ja ha alarmat el sector.