Les lleis agràries, una aposta pel camp o per fer-hi cases?

PalmaSegons ha pogut saber l’ARABalears, el Govern ha començat a revisar la Llei agrària per introduir-hi alguns canvis que, segons fonts pròximes a l’Executiu, “són per facilitar l’activitat del sector i adaptar-nos una mica més a la realitat actual”, comenten sense concretar per on aniran els tirs. 

La pagesia balear perd un 65% de territori el darrer mig segle

D’entre les idees que circulen entre els sectors professionals i empresarials, es parla d’incloure la possibilitat d’habilitar espais per a caravanes i tendes de campanya per complementar l’activitat. “Sempre estam igual, les reformes legislatives al camp acaben sent per poder-hi fer més activitats que no són la producció d’aliments sinó activitats urbanes”, critica Jaume Adrover, pagès ecològic i membre de la cooperativa Pagesos Ecològics de Mallorca. 

En temps de Biel Company com a conseller d’Agricultura, les agroestades varen arribar al camp, copiant models d’altres territoris i sempre com a activitat complementària. “Després, el Pacte encara va afegir capacitat a les sis agroestades inicials, i ara es parla de posar-ne més”, assenyala una font del sector que demana l’anonimat. “Els olivars, les vinyes, duen tafones i cellers associats, edificis enormes on es pot posar restaurants, sales de festes i de massatges. Tot plegat, són inversions immobiliàries físiques que, sobretot els estrangers rics col·loquen sobre el territori i que poc tenen a veure a fer aliments per a la ciutadania”, lamenta Jaume Adrover.

“La superfície agrària ecològica va com un tir, cada any augmenta molt. Però fixau-vos que puja en vinya i olivar sobretot, activitats que permeten fer edificis, com cellers o tafones. On són els hortolans a les places si augmenta tant la superfície eco?”, es demana Jaume Adrover, que considera una gran pèrdua cultural i territorial l’edificació constant al camp i que no requereix “més modificacions legals en el mateix sentit”, assegura.

Un professional que treballa al sector cooperatiu del camp i que tampoc vol ser identificat no veuria negativament “facilitar i simplificar la vida als pagesos”. “Si es reforma la llei per això, endavant. Si es fa per poder-hi fer més construccions, aviat podrem anar per foravila botant de casa en casa”, lamenta.

El GOB també ha criticat històricament com s’anaven adaptant les normatives agràries a interessos que no són precisament els del sector primari balear. Els darrers dies han estat els membres de l’entitat ecologista a Menorca els que s’han manifestat a la seu del Consell de l’illa contra la legalització de cases i edificacions en rústic, i fa mesos que adverteixen del perill que l’illa abandoni el compromís de sempre amb la protecció del camp, consagrat al Pla Territorial des de fa més de 20 anys. Consideren que l’actual majoria vol rompre un consens històric sobre el sòl rústic.