La llengua blava afectarà el mercat de me per Nadal: "Serà una campanya amb no gaire animals per moure"

La llengua blava ha provocat l'avortament de moltes ovelles i també la mort d'exemplars reproductors, fets que condicionaran la disponibilitat de me en el mercat per Nadal. A això s'hi afegeixen els mens que han mort després de néixer per manca d'aliment, ja que les mares malaltes no podien nodrir-los correctament. "Ens trobam en un moment que sembla que mancaran animals perquè hi ha menys paridores de l'habitual. "Serà una campanya amb no gaire animals per moure"", constata el president del Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica (CBPAE), Xisco Llompart.

A més, a causa de la mort de molts d'animals reproductors en les guardes afectades per llengua blava, els pagesos hauran de deixar un nombre determinat d'animals sense vendre (depenent de la grandària de l'explotació i de les baixes que hagi tingut cada una) per recuperar el nombre d'exemplars criadors. "Si algú en tenia 50 per vendre, 10 o 15 hauran de quedar a l'explotació", diu Llompart.

Per part seva, el director general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández, considera que l'epidèmia de llengua blava "no afectarà el mercat de Nadal". "El que potser és que pugi el preu del me", afegeix. Llompart ho confirma. Serà una mesura per "intentar que la ramaderia a les Illes sigui rendible". "Esperam que el consumidor entengui l'increment de preus, ja que enguany hi haurà manco disponibilitat de carn local", afegeix.

Al tema del cost s'hi afegeixen les importacions de carn des de la Península, un fet que perjudica el consum de carn local. A més, Llompart retreu que "el preu del me a les Balears és entre un 30 i un 40% més barat que a la Península". "Allà venen els mens per 120 euros cada un i aquí es ven entre 80 i 90", hi insisteix. Per part seva, el veterinari Tolo Sampol considera que "per Nadal tot és una aberració de car que és" i posa èmfasi en el fet que el consum de me "de cada vegada és menor". "Els ramaders tindran un problema molt greu", diu.

Protocol aplicable

Cal recordar que el protocol aplicable als desplaçaments d'animals de la Conselleria no permet transportar mens sans a l'escorxador si hi ha alguna mare o algun exemplar positiu o amb simptomatologia a la guarda. Això fa que els ramaders els hagin de tenir a l'explotació i engreixar-los, la qual cosa provoca una baixada de preu de mercat perquè com més gran és el me, més barat és. "Jo en tenia un lot per treure a l'escorxador a final d'estiu i no ho vaig fer per prudència. Els hauré de vendre per fer carn picada i el preu serà un altre", ratifica Llorenç Bauzà, un pagès de la serra de Tramuntana.

Una altra preocupació dels ramaders és la manca de menjar. El camp pateix la sequera dels darrers anys i molts pagesos ja no poden sembrar menjar per als animals. Com que no plou, a les finques tampoc no hi surt herba. “Costa més mantenir-los que altres anys, perquè generalment viuen de l’herba i, com que no en surt ni en podem sembrar, ho hem de comprar tot”, constata l'agricultor i ramader Miquel Estelrich. D’octubre de 2023 a març del 2024, Estelrich ha gastat 28.000 euros de mitjana de rebost. “I el rendiment dels xots va ser de 32.000 euros. Si en llevam 28.000, només en queden 4.000 de benefici”, diu.