Llengua blava

La llengua blava duu al límit els petits ramaders

Les pèrdues econòmiques que provoca la malaltia, els tràmits burocràtics i la manca de la vacuna fan que molts pagesos es replantegin continuar

La majoria d’ovelles que pateixen llengua blava avorten, i això impedeix als ramaders arribar a la xifra mínima de naixements per cobrar la Política Agrària Comuna (PAC).
6 min

PalmaA les Balears hi ha aproximadament 1.300 explotacions ramaderes ovines, de les quals gairebé la meitat són de menys d’una cinquantena d’ovelles. Encara que cap de les guardes illenques és aliena a l’epidèmia de llengua blava –bé perquè ja tenen algun exemplar diagnosticat o amb simptomatologia, bé perquè corren el perill de contagiar-se’n–, la mort d’animals condiciona el futur de les explotacions més petites. “Teníem una guarda de quinze ovelles i en dos dies se n’han mort quatre. La llengua blava podria provocar l’extinció de molts de ramats petits”, lamenta el pagès Jeroni Bisbal.

L’agricultor i ramader Miquel Estelrich, que fa feina amb més de 900 ovelles, considera que “és segur que [la malaltia] extingirà les guardes més petites”. En el seu cas, les pèrdues que la llengua blava ha comportat podrien reduir fins a un 50% el nombre d’exemplars que té. “Abans pagàvem pels mens i encara obteníem un benefici damunt del preu que ens havia costat, que és el que necessiten tots els negocis per funcionar, un guany. Els pagesos som empresaris, si no n’obtenim cap, podem partir cap a ca nostra”, denuncia.

La mort d’una ovella per llengua blava pot suposar per al ramader una despesa de fins a 200 euros. “Però si es conta l’ovella que mor, la subvenció que no tendràs per aquest exemplar i el me que perd si estava embarassada, les pèrdues són més”, exposa el coordinador d’Unió de Pagesos, Joan Gaià. “Si es tracta d’una ovella jove que alletava per primera vegada, en val encara més, perquè tenia tota la vida al davant”, afegeix Gaià.

Davant les pèrdues per llengua blava que Estelrich qualifica d’“aberrants”, el pagès assegura que no han rebut cap ajuda de “ningú”. “Ni de les assegurances, perquè no ho cobreixen, ni de la Conselleria [d’Agricultura, Pesca i Medi Natural]. Tampoc no es parla de donar-nos cap compensació econòmica ni res”, diu. Estelrich també està preocupat per l’impacte que la malaltia tindrà en els recursos procedents de la Política Agrària Comuna (PAC). Un dels paràmetres d’aquesta subvenció determina que per rebre-la, cada ovella ha de garantir un mínim de 0,6 cries a l’any, però la mortalitat que provoca la llengua blava fa que en alguns casos no es pugui arribar a les xifres exigides. Aquest ramader assegura que avui dia “encara no s’ha baixat el mínim requerit”. “Si les ovelles es moren és problema meu, he de complir la taxa mal sigui comprant-les a un altre lloc”, lamenta.

“La llengua blava no implica el sacrifici obligatori i cap malaltia que no el dugui associat no genera dret a indemnització”, explica el director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández. Tot i això, considera just que els ramaders estiguin descontents amb les assegurances. “Les d’oví i caprí només cobreixen determinades malalties i la llengua blava no n’és una. Ens vàrem reunir amb el grup de treball d’assegurances agràries d’oví i caprí perquè algunes comunitats vàrem plantejar que se n’hi hauria d’incorporar. Hem parlat amb empreses que han encarregat un estudi per veure el grau d’afectació i d’impacte econòmic que té la llengua blava sobre les explotacions: faran un càlcul de les primes, el proposaran al grup de treball i de cara al següent període de contractació s’estudiarà si s’incorpora o no”, explica.

El director general remarca que la ràtio de la PAC, quedarà “sense efecte mentre dura la declaració d’epidèmia de llengua blava”. “Quan hi ha una malaltia d’aquest tipus, i més amb la profunditat que té a les Balears, hi ha explotacions que no arriben a la xifra exigida perquè hi ha animals que moren. Per això, emetem un certificat d’excepcionalitat, perquè no deixin de rebre la PAC”, diu.

Casos no declarats

El fet que alguns pagesos es vegin superats per les pèrdues que els ha causat la llengua blava sense obtenir cap compensació econòmica ha provocat que no en notifiquin els casos i enterrin els animals malalts sense dir res. “Hem arribat a un moment que la burocràcia és tanta i no tenim cap benefici sinó tot el contrari. Tot són emperons, els pagesos no volen tirar-se més terra damunt i callen, perquè, tanmateix, ningú els solucionarà els problemes”, retreu Estelrich. En el sentit contrari, el director general apunta que l’atribució de la PAC no és el motiu pel qual ramaders duen a terme aquesta pràctica. “Ells saben que en aquests casos sempre hem aplicat l’excepcionalitat i ho teníem previst del minut u”. A la vegada, recorda que no és una malaltia que comporti el sacrifici.

El director general és conscient d’aquesta pràctica i adverteix que “per descomptat només s’aplicarà l’excepcionalitat del nombre de cries exigit per la PAC “als pagesos que hagin declarat focus de llengua blava”. “Que després no vingui ningú que no ho hagi declarat a demanar l’excepcionalitat”, insisteix. A més, recorda que no comunicar els casos de llengua blava “és un delicte que està tipificat com a molt greu a la llei de Sanitat Animal i té una greu sanció econòmica”.

Una altra preocupació dels ramaders és la manca de menjar. El camp pateix la sequera dels darrers anys i molts pagesos ja no poden sembrar menjar per als animals. Com que no plou, a les finques tampoc hi surt herba. “Costa més mantenir-los que altres anys, perquè generalment viuen de l’herba i, com que no en surt ni podem sembrar, ho hem de comprar tot”, constata Estelrich. D’octubre de 2023 a març del 2024, Estelrich ha gastat 28.000 euros de mitjana de rebost. “I el rendiment dels xots va ser de 32.000 euros. Si en llevam 28.000, només en queden 4.000 de benefici”, diu.

Quan les ovelles fan neta d’herba tota una finca, els ramaders les solen canviar a una altra perquè continuïn menjant. “El problema és que no les pots moure si estan malaltes i, si tens ovelles a una finca i s’acaba l’herba, no les pots canviar a una altra”. El protocol dels desplaçaments d’animals sensibles a la llengua blava de la Conselleria d’Agricultura Pesca i Medi Natural recomana fer-los entre finques que siguin “imprescindibles i pel menor temps necessari”. En el mateix sentit, el director general explica que “quan es mouen ovelles d’una explotació per pasturar, si la de sortida no té llengua blava, no hi ha cap problema. Però si en té, a més d’estar desinsectada la guarda, els animals que s’han de moure han de guardar quarantena de cinc dies –el període d’incubació propi de la malaltia– i s’ha d’aportar una PCR negativa de cadascun”. En tot cas, Fernández deixa clar que “no es poden moure animals que tinguin el virus”.

Transports a l’escorxador

Cal recordar que la llengua blava “no afecta les persones”, com ha anunciat en reiterades ocasions el conseller d’Agricultura, Joan Simonet. “Encara que una persona es menjàs un animal malalt, no la contagiaria, però tampoc crec que els pagesos enviïn animals malalts a l’escorxador per una qüestió moral”, remarca Fernández

Veterinaris consultats per l’ARA Balears assenyalen que un dels problemes més grans que han apreciat en el protocol de moviments és que “ no deixa sortir els mens que estan sans a l’escorxador si hi ha alguna mare o algun exemplar positiu o amb simptomatologia a la guarda. Això no significa que les cries tinguin la malaltia”. Els ramaders consideren que les conseqüències d’aquesta restricció “posen en un compromís econòmic les finques que tenen explotacions”. “N’hi ha que ja tenen partides de mens que poden anar a l’escorxador i no els poden treure perquè tenen la guarda immobilitzada i continuen menjant a les finques, creixen i després no tenen sortida comercial o són molt més mals de col·locar”, expliquen els experts.

Per dur animals a l’escorxador, el pagès ha de signar una declaració responsable que acrediti que no hi ha cap animal malalt o amb símptomes a la guarda. “Si envien animals amb aquest paper signat a l’escorxador, després ningú anirà a veure si tenen algun positiu a la guarda. Però quan signen es fan responsables i, si un ramader ho vol fer tot bé, el limita molt”, subratllen. Per aquest motiu, qualifiquen aquesta mesura de “desproporcionada” . “Hi ha pagesos que diuen que, si la malaltia no té cap risc sanitari i a ells els hi perilla el negoci, no avisaran si tenen una ovella malalta i duran els mens a escorxar. Si posen mesures tan restrictives, aconseguiran que els pagesos passin de col·laborar i la Conselleria es perdrà una informació molt valuosa”, adverteixen.

Fernando Fernández admet que aquesta mesura és “un problema que pot provocar que hi hagi ramaders que no notifiquin els positius de llengua blava”. Malgrat això, assegura que se cercarà una solució que ho permeti. A més, recorda que “ dia 2 de desembre comença el període de desestacionalització i totes les mesures restrictives desapareixeran fins al pròxim 15 d’abril perquè a l’hivern, si fa fred, no hi ha moscards i la malaltia no es transmet”. Per això, demana al sector que aguanti “un mes”.

A l’espera de la vacuna

Actualment hi ha “una fractura del sistema de fabricació de la vacuna del serotip 8 de llengua blava”, afirma el director general. A Espanya, només hi ha dos laboratoris autoritzats per a la fabricació i la comercialització de vacunes de llengua blava que estiguin autoritzats per l’Agència Espanyola de Medicaments. Segons assegura Fernández, la primera remesa de 100.000 dosis arribarà el 3 de desembre i un mes després n’arribaran 100.000 més. L’administració pública n’assumirà el cost dels vaccins. “Ara que encara podríem salvar les ovelles no les tenim i quan ja haurem surat les guardes estarem obligats a vacunar-les i les haurem de malmenar”, sentencia Estelrich.

stats