PLIS Educación pretén imposar la sentència catalana del 25% en castellà a les escoles de les Balears

El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha admès a tràmit el recurs contenciós administratiu de l'associació de professors PLIS Educación, por favor i Societat Civil Balear, en el qual exigeixen que l'ensenyament a les aules de les Balears s'imparteixi en un 25% en castellà i, almanco, en una assignatura troncal. Els demandants asseguren que el Govern no compleix aquest mínim i que "la immersió obligatòria en català no només és un abús de poder, sinó un despropòsit pedagògic", segons han informat en una roda de premsa que ha presenciat l'expresident del Govern José Ramón Bauzá des de primera fila.

En concret, per les dues associacions, la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a favor del model del 25%, avalada pel Tribunal Suprem el mes de novembre, és extrapolable a tots els territoris bilingües de l'Estat. Així i tot, la resolució del tribunal català diu que s’ha de garantir que un 25% de l’ensenyament sigui en castellà, però això ho fa analitzant tota la normativa catalana, no la d’aquí, segons les fonts consultades per aquest diari, que també han explicat que a les Balears el Decret de mínims permet el 25% en castellà i que, de fet, entra dins la legislació, de manera que la resolució del Suprem no l'afectaria.

Durant la roda de premsa, el portaveu de PLIS Educación, Julián Ruiz-Bravo, ha instat el conseller d'Educació, Martí March, a incorporar una esmena a la futura llei educativa "si vol evitar que es declari inconstitucional" i s'estalviï "la desfilada de pares que recorreran a la justícia per garantir que els seus fills tinguin ensenyament en la llengua oficial de l'Estat". No s'ha d'oblidar, però, que el text educatiu ja no està en mans de la Conselleria, sinó dels grups parlamentaris que debaten en aquests moments el contingut definitiu.

El portaveu ha arribat a fer un paral·lelisme entre el model d'ensenyament balear i la Llei de matrimoni homosexual: "Ningú entendria, per exemple, que per poder casar-se, la qual cosa admet l'ordenament jurídic, cada parella homosexual hagués de presentar un recurs a la justícia", ha dit. D'aquesta manera, Ruiz-Bravo ha apel·lat als pares de Catalunya que van recórrer contra el model d'ensenyament als tribunals, als quals ha qualificat d'"herois".

Durant la roda de premsa, Ruiz-Bravo ha lamentat que, si una llengua no s'utilitza en un context formal, com l'escola, "es converteix en una llengua de carrer i l'aprenentatge no s'aconsegueix demanant un cafè al carrer" i, d'aquesta manera, "un jove tindria moltes dificultats a expressar-se en un context formal i culte en castellà". Així, ha insistit que s'ha d'evitar que, així com algunes generacions no saben escriure en català, succeeixi a la viceversa. A més, el portaveu ha insistit en el fet que darrere l'argument d'aconseguir el domini de les dues llengües, "cada vegada importa manco l'ensenyament", i que "l'escola no és una acadèmia d'idiomes". La curiositat de la jornada es trobava a les mateixes notes de premsa facilitades per l'entitat, en les quals hi havia faltes d'ortografia, com per exemple "ésta Ley", tot i que els mateixos representants han assegurat que els infants d'avui dia no se sabran expressar formalment en castellà.