Agustina Vilaret: "Com a Govern hem de saber encaixar les crítiques i que ens serveixin per millorar"

Agustina Vilaret és la secretària autonòmica d'Universitat, Recerca i Política Lingüística, un càrrec que es va crear per equilibrar el pes de MÉS i Podem dins el pacte de Govern. En un moment en què la polèmica de l'ús del català en tots els àmbits no minva, respon les preguntes de l'ARA Balears sobre la qüestió audiovisual, sanitària i en l'educació.

Aquest dissabte es va celebrar la Nit de la Cultura de l'Obra Cultural Balear. Durant l'acte, el president, Josep de Luis, va criticar la tasca del Govern envers la llengua i la cultura assegurant que s'han abandonat, segons el seu parer, amb manca de compromís. Què n'opinau?

— El paper de l'OCB és imprescindible. Jo mateixa en som sòcia. Com a Govern hem de saber encaixar les crítiques i que ens serveixin per millorar. Des de la Secretaria Autonòmica tenim en marxa moltes accions per la llengua que tindran fruits a mitjan i llarg termini. Hem fet palès el nostre compromís amb el català en múltiples ocasions. Ara, jo no puc parlar en nom de tot el Govern.

S'acaba de signar un acord entre el Govern, IB3 i la UIB per impulsar millores en els usos lingüístics d'IB3 Ràdio i TV. En què consistirà a la pràctica?

— L'objecte és de col·laboració entre les tres entitats amb l'objectiu de treballar la llengua catalana a la ràdio i televisió públiques. Establim un marc de col·laboració per traçar unes pautes, uns referents d'usos lingüístics. Aleshores, cada una de les parts té els seus punts. Per part de la Direcció General de Política Lingüística s'assessorarà l'ens públic fixant criteris d'usos i fent un protocol que recull els principis generals dels usos lingüístics als mitjans que depenen de l'ens, a més d'oferir assessorament de legislació lingüística, entre d'altres. Fins i tot, es promourà la formació lingüística dels professionals, cosa que ja es fa. Per part de la UIB, es compromet a assessorar IB3 en l'establiment d'un model lingüístic per als mitjans audiovisuals, oferir assessorament lingüístic especialitzat als professionals, etc. I per part d'IB3, assumir la responsabilitat que té dins el procés de normalització de la llengua catalana, perquè és el vehiculador de les normes d'ús. També es comprometen a promoure pautes i principis d'actuació per fomentar actituds favorables envers la llengua catalana i a promoure l'oferta de programació adreçada a totes les franges d'edat, especialment les infantils i juvenils, que és allà on hi ha més feina per fer. També es fixa una comissió de seguiment perquè això funcioni. El conveni té un contracte de quatre anys prorrogables. En resum, el que intenta és posar l'àmbit científic (la UIB) i el tècnic (política lingüística) en els braços d'IB3, que té una funció importantíssima en la normalització del català.

S'empra correctament el català a la ràdio i televisió públiques en quantitat i forma?

— Precisament hem signat aquest conveni perquè sigui millor. Som positiva sempre i pens que aquest conveni ha de servir per reforçar el català, fer-lo més correcte i per ajudar la corporació.

Les enquestes diuen que el castellà és la llengua més utilitzada a la UIB, tant per impartir les classes com en la relació alumnes-professors...

— Hi ha heterogeneïtat, segons les facultats. Hi ha facultats on s'usa bastant el català, com poden ser les d'història o ciències socials. N'hi ha d'altres on no s'usa en la docència i, per tant, això té repercussions. Per exemple, si dret no s'explica en català, és evident que després no s'emprarà en l'àmbit laboral. Per tant, és diferent segons les facultats, però és millorable. Clar que és millorable.

Quina opinió us mereix el debat que s'ha creat entorn de la llei audiovisual?

— Els mitjans audiovisuals juguen un paper fonamental per la normalització de la llengua pròpia i està clar que estan molt decantats pel castellà. Precisament, les plataformes són allò que més es veu. Per això, feim feina amb la corporació d'IB3. Sabem que és important, però més que IB3 tothom també mira les plataformes. Per això, és molt important regular-ho. Si tenim oferta únicament en castellà, és evident que cada vegada queden menys espais on escoltar i practicar el català. M'agradaria remarcar que allò que es perd és l'ús. La gent té coneixement del català perquè l'escola fa la seva funció d'ensenyar a escriure, a llegir i a entendre, però després no es practica i, si no es practica, es veu com una llengua morta, com quan no practiques l'anglès, que el vas perdent, com si no fos viu. El català és una llengua viva i perquè sigui viva ha de ser present. Per això hi ha de ser a l'audiovisual i a la llei, garantint-ne un tant per cent.

Sou la presidenta de la xarxa europea que promociona la diversitat lingüística, la NPLDEU. Quina diferència hi ha entre la immersió lingüística de les Balears i la d'altres llocs d'Europa?

— S'ha de remarcar que la immersió existeix a tot el món: al Canadà, al país de Gal·les, a Finlàndia. Per tant, no és una cosa que Espanya s'hagi tret del barret així com així. És un sistema que funciona. Jo diria que serveix per equilibrar una llengua que està minoritzada i un element de cohesió social per aprendre la llengua que no és tan present a la societat. És clar que la demostració lingüística de les Illes Balears és clarament cap al castellà, que està més generalitzat. Aleshores, tot i que dins l'àmbit familiar i de transmissió intergeneracional hi és present, l'ús ha baixat, segons l'enquesta d'usos lingüístics del 2004 al 2014. L'enquesta es fa cada quatre anys i segurament l'any 2024 haurà tornat a baixar. Si aquest ús familiar ha descendit i fora del nucli familiar no hi ha cap altre àmbit on el català sigui la llengua més usada, és que som davant una gran fragilitat. Llavors, el sistema d'immersió lingüística el que dona és una mica d'equitat lingüística. És a dir, com que és la llengua minoritzada que no tenim al sistema audiovisual, ni a la justícia, etc. llavors, la immersió dona equitat. Per exemple, els resultats de les mateixes assignatures que s'analitzen als estudis PISA (ciències, matemàtiques i lectura) no són inferiors sinó superiors. Per tant, el sistema d'immersió garanteix l'aprenentatge de les dues llengües o més. Dic més perquè Europa s'ha plantejat fer 2+2 (dues de més properes i dues d'estrangeres). Garanteix l'aprenentatge, el coneixement i tens més oportunitats, i totes les diferents institucions europees defensen la immersió i fins i tot l'han elogiada. Fins i tot hi ha la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries que Espanya la té signada i ratificada. En el darrer informe que va fer aquesta carta va dir un parell de coses a Espanya: feia referència al cas valencià del decret de model lingüístic educatiu del 2017, que va suspendre el Tribunal Suprem, i la nova Llei 4/2018, per la qual es regula el plurilingüisme al sistema valencià i estableix que almenys el 25% de l'ensenyament s'ha de fer en català i com a màxim un 60%. A això, l'informe de la carta europea va dir que no era correcte perquè el que fa és eliminar el sistema d'immersió perquè no és proporcional i no compensa. Quin percentatge queda per al català?

Aquest cas s'assembla al que volen aplicar ara al sistema educatiu de Catalunya?

— Sí, i els jutges s'estan ficant en aquesta qüestió tot i que ells no són sociolingüistes. Si ja posen una quota de percentatge d'immersió, ja és arbitrària. M'agrada ser racional: els que estudien en una altra llengua tenen algun resultat inferior en les assignatures en llengua pròpia? No. Fins i tot superiors. El castellà estaria més mal après? No. Al contrari, també hi ha millors resultats. Garantim que al final de l'etapa educativa es tinguin dues llengües i això no va en contra de cap llengua; el que passa és que només volen que se n'aprengui una.

Està protegida aquesta quota a les Illes Balears?

— Hi ha en tràmit la nova llei educativa que el que fa és pujar el decret de mínims a categoria de llei, que diu que com a mínim s'ha de fer el 50% en català. Això és el que hi ha fins ara i més o manco funciona. Tot i això, a la pràctica s'hauria de veure quin tant per cent de les assignatures es fan en castellà i quin en català. Tot i això, el problema està en l'ús, com he dit.

S'han pres mesures en l'àmbit sanitari pel que fa als drets lingüístics des que es va denunciar un polèmic cas durant aquest estiu? Es posa esment en la cartelleria a la sanitat pública?

— Per començar, la llengua és totalment transversal i tots, encara que no ho creguem, tenim una responsabilitat immensa. Per exemple, a l'hora de les actituds, de no girar la llengua quan ens dirigim a algú que no coneixem i el més segur és que sàpiga castellà perquè l'ha estudiat a l'escola. Això fa que cada vegada hi hagi menys converses en català. Llavors, les administracions tenen una responsabilitat i una obligació. Evidentment, Salut del Govern de les Illes Balears s'ha d'expressar en la llengua pròpia. Què passa? Tal volta amb la pandèmia s'ha magnificat la problemàtica, però sí que té l'obligació de fer-ho en català. En el seu moment hi va haver una reunió on es van prendre una sèrie de mesures i, en teoria, s'han de complir. Nosaltres hi som per assessorar, encaminar qualsevol conselleria que ho hagi de menester.

La majoria de denúncies de l'Oficina de Drets Lingüístics continuen sent en l'àmbit sanitari aquest 2021?

— Sí, tot i que encara no tenim el resultat anual perquè fa relativament poc que s'ha posat en marxa, però sí que hi ha devers 200 denúncies i, segons l'informe que vàrem fer a finals d'estiu, es va veure que majoritàriament dins l'administració les denúncies eren a Salut. Aquesta oficina és un instrument per coordinar diferents àmbits del Govern i assessorar en allò que faci falta per complir amb la llei, perquè no és res més que complir amb la llei.

En quin punt es troba la llei de capacitació lingüística després que el Tribunal Superior anul·làs el decret sobre mèrit i requisit?

— Si s'anul·la el decret que no exigeix el català, anam a la Llei de funció pública, on és un requisit.

La llei de consum està a punt d'entrar al Consell de Govern, però l'esborrany diu que encara no es retornen els drets lingüístics d'abans de la legislatura de José Ramón Bauzá.

— Intentam negociar i estam polint algunes coses, però encara s'està negociant entre partits de Govern per tornar al nivell anterior. 

Els representants polítics del Govern, el Consell i els ajuntaments s'haurien d'expressar sempre en català?

— No és que ho cregui, sinó que per llei tots els càrrecs púbics, del Consell, el Govern i els ajuntaments s'han d'expressar en català quan facin actes oficials.