“La llengua no és política, és només llengua”

PalmaL’ús social del català a Menorca està més estès que a les altres Illes. L’InformeCAT de la Plataforma per la Llengua conclou que el 95% dels menorquins l’entén, el 80% el sap parlar i el 78% no qüestiona que sigui català. Encara més, el 64% el parla de manera habitual, una xifra que puja fins al 73% en el segment més jove, dels 18 als 35 anys.

Així i tot, la vintena de voluntaris de la Plataforma per la Llengua a Menorca en constata una “preocupant davallada en l’ús social”, per efecte de la immigració, i promou activitats per tal de “conscienciar del procés d’emergència i substitució lingüística” que es viu.

Per Sant Antoni, l’Ajuntament de Ciutadella no els autoritzà a penjar una pancarta i, com a protesta, varen concentrar 200 persones a la plaça del Born.

“A Menorca, l’ofensiva anticatalanista és molt significativa”, diu Lluís Bernet, qui compara “l’estratègia de confrontar el menorquí al català a la que seguiren els Blavers a València. La unitat de la llengua és l’única manera de fer-la perviure, ja que el fraccionament ens aboca al fracàs i a la pèrdua de drets”.

Bernet posa l’accent en la sanitat, on ja s’ha eliminat el requisit del català: “Si expliques que tens un problema al genoll, et diran al ge…qué? Els metges haurien de tenir l’obligació d’entendre’ns perquè, si es trenca la relació lingüística amb el pacient, l’esperança de vida disminueix”.

És clar que sempre hi ha excepcions, i el nou hospital de la Clínica Menorca a Ciutadella té tota la seva retolació només en català. També miren d’introduir-lo en l’oci dels joves i convèncer els restaurants de posar les cartes en català.

“El bilingüisme social, amb domini del castellà, ens tracta com a ciutadans de segona”, lamenta Assumpta Gorrias, qui culpa les institucions de “no exercir les seves funcions” ni evitar “la minorització, que agreuja la inseguretat dels parlants, fins i tot a l’hora de posar nom a la seva llengua”.

La conseqüència més comuna és que una majoria gira al castellà quan algun foraster els el parla. Però realment “podem contestar en català sense por, perquè més del 90% ens entén. És important empoderar-se”, diu.

“Agafem el compromís de no girar en tot el dia”, anima Magdalena Sintes, qui diu sentir-se “molt de segona”: “Ens ataquen per tot perquè no valoram prou la nostra llengua, ni l’empram al forn, al bar… I no entenc que això passi quan ja hi ha moltes generacions que s’hi han format”.

“El català és present a Menorca des de fa 700 anys”, recorda Joan Bagur. I declara: “La nostra llengua materna és el català. Per molt que s’usi la llengua com una arma política, la llengua no és política, és només llengua, i lluitarem perquè sigui així”.