Una oficina de Drets Lingüístics investigarà les discriminacions lingüístiques
El Govern prepara la posada en marxa de l'entitat, que atendrà els ciutadans que necessitin assessorament o hagin vist els seus drets vulnerats
L’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, en sintonia amb la Constitució espanyola, a més d’establir l’oficialitat de la llengua catalana, pròpia de les Illes, juntament amb la castellana (art. 4.1), regula que ningú no pot ser discriminat per causes lingüístiques (art. 4.2). Per aquest motiu, la Conselleria de Cultura, Participació i Esports prepara la posada en marxa de l'Oficina de Drets Lingüístics.
Actualment, s’està tramitant el projecte de decret que ha de regular la creació i el funcionament de l’Oficina de Drets Lingüístics. Es tracta d’un recurs institucional especialitzat en l’atenció de casos de discriminació en matèria lingüística, que servirà com a canal per esmenar els fets objecte de denúncia i que alhora ajudarà a restablir en la societat la normalitat dels usos que corresponen al català com a llengua oficial. A més, l'Oficina oferirà un servei de consulta en aquesta matèria per als ciutadans.
Aquesta iniciativa s'emmarca en el Pla d’actuacions en matèria de política lingüística per al quinquenni 2016-2021 aprovat pel Consell Social de la Llengua Catalana l’octubre del 2016, que proposa una sèrie d’accions amb la finalitat de garantir els drets lingüístics dels ciutadans en l’àmbit del lleure, l’àmbit assistencial i sanitari, les relacions comercials i els serveis o la comunicació.
La Direcció General de Política Lingüística
Els ciutadans que considerin que no s’han respectat els seus drets també es poden posar en contacte amb la Direcció General de Política Lingüística.
Davant una possible discriminació per motius lingüístics, la primera actuació consisteix a posar-se en contacte amb la presumpta víctima i amb el presumpte infractor. Si es constata que efectivament s'ha produït una vulneració dels drets lingüístics, s’informa l’infractor del marc legal vigent alhora que se li demana una rectificació.
Les queixes lingüístiques que han atès tenen a veure tant amb l’empresa privada (empreses de transport privat de passatgers, restauració, etc.) com amb les administracions estatal, autonòmica i local. En molts casos s’han fet servir les xarxes socials per denunciar els fets.