Què fan amb la llengua pròpia a la sanitat els altres territoris bilingües
Catalunya és la comunitat que més s’assembla a les Balears amb les exigències lingüístiques a Salut, lluny de Galícia o el País Valencià
PalmaL’IB-Salut finalment ha estimat de manera parcial els recursos de l’Obra Cultural Balear i del sindicat STEI, per modificar les bases del procés d’estabilització en el sector sanitari i incloure-hi el requisit del català –amb una moratòria de dos anys– si les categories no són deficitàries. El Govern, després de la crisi viscuda en el si del Pacte en els darrers dies, ja ha obert la porta a modificar la Llei 4/2016, de capacitació lingüística a l’administració pública, per evitar que es puguin donar exempcions generalitzades del coneixement del català, especialment a la sanitat, que té una major rotació de personal. Per tant, la titulació de la llengua pròpia s’estableix, amb excepcions, com un requisit a la sanitat pública illenca, una situació que no es dona a totes les comunitats autònomes que tenen dues llengües cooficials.
Galícia
Un examen de gallec obligatori, però no eliminatori en cas de suspendre’l
En el Servei Gallec de Salut (Sergas), el coneixement de la llengua pròpia de la comunitat computa com un mèrit, no com un requisit per aconseguir una plaça fixa. A l’hora d’afrontar una Oferta Pública d’Ocupació (OPO), es pot acreditar el certificat de coneixement del gallec que s’assoleix al llarg de l’etapa escolar.
En cas contrari, els aspirants a treballadors sanitaris han de realitzar un examen que és obligatori, però que en cap cas és eliminatori si se suspèn. Per tant, l’opositor continua en el procés, encara que amb menys punts que els que hagin aprovat l’examen o tinguin una titulació de gallec. Cal remarcar, a més, que aquest marc legal també es dona en el personal temporal i interí del servei de salut.
País Valencià
El coneixement de la llengua, un mèrit que puntuarà el triple que un doctorat
El mes de novembre passat, els socialistes del País Valencià, que gestionen la cartera d’Administració Pública, i Compromís, que té la Conselleria de Cultura i Educació, varen arribar a un acord sobre el requisit lingüístic en el funcionariat, amb un període transitori fins al 2025.
Així i tot, el sector educatiu i el sanitari varen quedar fora del pacte. En el cas del primer, l’exigència de coneixement del valencià és major i compta amb la seva pròpia normativa. Pel que fa a la sanitat, els metges i infermers de la comunitat no estan obligats a obtenir una titulació de llengua pròpia per accedir a les oposicions. Aquest és un sistema semblant al de Galícia, tot i que en el País Valencià es preveu que aquest mèrit puntuï el triple que una tesi doctoral i suposi el 15% del total.
El 2021 es va aprovar una llei de Funció Pública que incloïa el requisit lingüístic en el sector sanitari, però no es va arribar a desenvolupar. Ara, els partits del Pacte del Botànic s’han instat a tractar aquest tema en la pròxima legislatura si governen.
Catalunya
El català com a requisit amb un examen eliminatori si no s’ha acreditat
El coneixement del català és un requisit per accedir a una plaça fixa de l’Institut Català de Sanitat. Concretament, l’acreditació necessària que s’ha establert és l’equivalent a un C1. En cas de no tenir una titulació prèvia, el mateix tribunal de les oposicions realitza un examen de català a l’aspirant, però, a diferència del que succeeix a Galícia, aquesta prova sí que és eliminatòria. L’accés a una plaça queda supeditada al coneixement de la llengua pròpia.
La consellera de Funció Pública del Govern balear, Mercedes Garrido, ja va apuntar dimecres passat que “la solució catalana” podria ser una sortida als “constants” processos d’oposicions a la sanitat pública illenca per “facilitar-hi l’accés”.
Navarra
L’euskera és un mèrit limitat en dues de les tres zones lingüístiques
Navarra té la particularitat d’estar dividida en tres zones lingüístiques: la bascòfona, al nord-oest; la mixta, situada al centre i a l’est de la comunitat; i la no bascòfona, la més extensa, que aglutina tot el sud i el sud-oest. Aquesta composició implica que l’euskera només és oficial a la primera de les zones, amb una part important dels habitants que el parlen.
En el cas de la sanitat, d’entrada el coneixement de l’euskera no és cap requisit i tampoc un mèrit per a les oposicions ordinàries. De manera contrària, per als concursos oposició la legislació sí que ho estableix com un mèrit tant a la zona bascòfona com a la mixta, però no a la regió amb menys presència d’aquesta llengua.
País Basc
La llengua pròpia és un requisit en funció dels parlants que tingui la zona
Com en el cas de Navarra, al País Basc també es té en compte la realitat lingüística de les distintes zones. Allà on la presència de l’euskera és major, el coneixement de la llengua pròpia s’estableix com un requisit, en concret l’equivalent a un B2. Això també es dona en els sectors amb més contacte amb el pacient, com l’atenció primària i la infantil. En els casos contraris, l’euskera és un mèrit que té una alta puntuació i el seu coneixement pot ser determinant per accedir a la plaça.