De llepolies o carabassat? El dubte del padrí jove amb el rosari

PalmaAbans eren de trossos de carabassat i panellets, ara són de llepolies modernes i industrials; llavors acabaven amb una bona patena rodona que duia una figureta aferrada, ara un euro gros de xocolata embolicat amb un paper daurat és el penjaroll final. Els rosaris de Tots Sants, però, tant ara com abans, fan la mateixa funció: fer content un infant, perquè es pengi el rosari pel coll, els seus familiars el retratin i, per acabar, nin, amics i familiars se'n mengin totes les peces, després d'haver-lo arrossegat, el menjar convertit en jugueta, per tota la casa.

La tradició perviu, però els elements han canviat. I davant aquests canvis, el padrins joves es troben amb el dubte de si han de regalar rosaris tradicionals o rosaris moderns als seus fillols. Allò cert és que els tradicionals són mals de trobar, perquè, per començar, la fàbrica de la Península que feia patenes de carabassat per a rosaris en exclusiva per al mercat mallorquí ja fa anys que va deixar de fer-ne. Tot i això, és possible trobar-ne de trossos de carabassat i panellets, a preus més cars que els fets de caramels i llepolies.

Els experts consultats per l'ARA Balears no veuen en perill imminent aquesta dolça tradició, que ara conviu amb Halloween. Ara bé, reconeixen que està abocada al canvi.

El filòleg Felip Munar, estudiós de la cultura popular i tradicional, explica que el perill de desaparició del rosari ensucrat "no és imminent ni de bon tros". Molts de forns els exhibeixen durant aquests dies de l'any. Segons el seu criteri, aquests dolços perduraran en el temps pel fet que tenen un component de "clam familiar, culinari i que està relacionat amb la joventut". "És com la tradició dels bunyols de les Verges, està incrustada a l'inconscient col·lectiu", explica.

"Evidentment —diu— l'estructura familiar no és la mateixa ara que fa 40 anys. Avui no té la consistència que tenia abans i encara que això pugui jugar-hi en contra, les tradicions que estan relacionades amb els dolços i la família es mantenen". Munar assenyala que el que "és inevitable és el canvi i que s'hi incorporin dolços moderns". "Les tradicions no són per guardar-les en un armari, formen part de la vida", considera.

Al voltant de Tots Sants, a Mallorca "hi ha nombroses tradicions que ara s'estan recuperant i redescobrint", comenta Munar. "Abans de Halloween, a Mallorca ja es buidaven carabasses. Els nins jugaven enmig del carrer amb carabasses i melons buits, i es posaven llençols damunt, com si fossin bubotes, per fer bromes i espantar", diu. Munar recorda també que quan es moria una persona, li posaven un plat a taula i li feien el llit. "Li posaven una cadira a taula i ningú no la tocava". Les bubotes, de fet, són grans protagonistes de les rondalles mallorquines. "També es posaven espelmes a les tombes perquè els morts trobassin el seu camí", diu Munar.

El cuiner i reboster Tomeu Arbona explica que al seu forn, el Fornet de la Soca, fan els rosaris de manera "natural i artesanal, des de la primera a la darrera peça, i cadascuna —aclareix— es col·loca a mà". Això sí, Arbona explica que els seus rosaris també han evolucionat: "Els hem adaptat als gustos d'ara amb ingredients saludables. Hi posam galetes, panellets, bombons amb poc sucre, ratetes, que es fan amb pasta de pa reial, i panets de mort".

Sobre els panets de mort, Arbona explica que són dolços amb forma d'una criatura morta, de mortalla. Eren d'ingredients humils i senzills d'elaborar i estaven presents als primers rosaris. Per això, els inclou també en els seus. Segons diu, els seus rosaris no inclouen carabassat, un dels ingredients originals, perquè no agrada. El carabassat és el desconegut de la rebosteria mallorquina, aclareix. És com una confitura de carabassa forta amb una textura dura i gelatinosa. Amb un altre tall, no en forma de patena, es pot trobar al tortell de Reis, típic de Nadal.

Tal com explica Arbona, a final del segle XVI i principi del XVII apareixen els primers rosaris. Es deien penjolls de panets de mort i ja es regalaven als nins. Al segle XIX, es van anar perfeccionant a mans de bons confiters i es van anar refinant. En un moment determinat, tanmateix, es produeix una perversió de la qualitat, ja que es fan, principalment, amb llepolies de manera industrial.

"Com els de tota la vida"

L'ARA Balears ha parlat amb diferents forns més i els que distribueixen rosaris de llaminadures expliquen que són els que tenen més sortida. No obstant això, els forns tradicionals mantenen viu l'esperit de la tradició. Des de la Pastisseria Pomar, la gerent Inés Moriel explica que ells fan els rosaris "com els de tota la vida", encara que també han evolucionat. "Ara la patena, en comptes de carabassat, la posam de xocolata. Fa uns sis anys en vam deixar de posar de carabassat perquè era difícil de trobar", diu. Moriel comenta que al mercat predominen els rosaris de llaminadures, però que la seva percepció és que cada vegada més la gent està més conscienciada i torna a demanar els tradicionals.

Pau Llull, encarregat del Forn Fondo, explica que la primera generació de la seva família ja feia rosaris. I ara la quarta generació continua fent-ne. Confeccionen rosaris de diversos tipus, els tradicionals, de panellets, de galetes i de llepolies artesanes. "Aquestes llepolies artesanes són núvols de diferents colors que feim nosaltres". Llull revela que hi ha un altre aspecte de la tradició que també varia: ja no només són els padrins joves els que regalen aquests dolços. Ara també ho fan els pares als fills i els avis als nets.

Sobre la prevalença dels rosaris industrials, Llull és clar: "Depèn d'on vagis. Hi ha alguns rosaris que de rosaris, només en tenen el nom; passa com amb les ensaïmades... però els forns tradicionals sí que continuem fent-los. La meva besàvia ja els feia i ara encara mantenim la tradició, adaptada als nous temps". Llull diu que la seva família va agafar el forn el 1911 (consten documents que ja existia el 1740) i que, des de llavors mantenen aquesta dolça tradició del dia de Tots Sants.

Encara que, evidentment, preval la producció industrial, els experts consultats per aquest diari coincideixen que la dels rosaris ensucrats és "una tradició a l'alça", tal com sintetitza Felip Munar. En línia amb allò que diu Inés Moriel, Tomeu Arbona considera que això coincideix amb el fet que actualment hi ha més conscienciació sobre els "hàbits saludables" de la població en general. Munar, per la seva banda, apunta que "el sentit primigeni de les tradicions roman; però no queda més remei que adequar-les al temps".