Joan Mayol: “Llevam el distintiu DO a part de l’oli per poder-lo vendre més barat”

PalmaJoan Mayol (Palma, 1954) és biòleg per la Universitat de Barcelona i fa tres anys, des del 2019, que presideix la Denominació d'Origen (DO) Oli de Mallorca. La passió per aquest cultiu es veu reflectida en la seva activitat com a olivicultor, que desenvolupa amb el seu germà des de 2007, i dissabte presenta el seu darrer llibre: L'oli de Mallorca. Dos mil anys d'història, vint anys d'excel·lència. En aquesta entrevista explica com està anant la producció d'oli enguany després que es vaticinàs una campanya d'oliva curta i escassa.

S'han complert les prediccions d'una campanya curta i escassa?

— Sí. Bàsicament, a Mallorca hi ha ara tres tipus d'olivar: tradicional de muntanya, intensiu i superintensiu. El més tradicional, el de muntanya, té una producció molt artesanal i amb un esforç molt meritori per part dels pagesos que el mantenen, però que depèn de l'aigua de pluja i això és un problema, ja que el clima el condiciona totalment.

La manca de precipitacions ha estat la principal causa de l'escassa producció?

— Sí, enguany el clima ha estat molt desfavorable. Per una banda, hi hagué una relativa sequera hivernal -l'olivera necessita carregar aigua ara per produir l'any que ve-, llavors vingué una primavera tòrrida que coincidí amb la floració de les oliveres, per la qual cosa molta flor quedà escaldada, i després un estiu també molt sec amb algunes calabruixades. Així, la collita a les zones de muntanya ha estat molt fluixa. Això ha repercutit més en la producció d'oliva de taula que no en l'oli. Perquè, tal com estableixen les regles de la DO, l'oliva de taula és exclusivament de muntanya. En canvi, al pla hi ha olivars que es poden regar amb sistemes de degoteig, per exemple.

Quants de litres d'oli amb la DO estimau produir en total aquesta temporada?

— Diria que uns 200.000 litres pot ser una estimació raonable. L'any passat es varen qualificar 350.000 litres, però la xifra històrica es registrà el 2017, quan superàrem els 450.000 litres d'oli qualificat.

Aquesta mala campanya és una situació exclusiva de Mallorca?

— No. Ha anat malament a escala mundial. Hi ha moltes zones de la Península on la collita ha estat per davall del 50% i fins i tot qualque comarca on no hi ha hagut producció.

Quins altres factors hi han influït?

— Bé, l'olivera és un arbre anyívol. Això vol dir que uns anys fa més producció i altres anys menys. Enguany devia tocar poca producció i s'ha ajuntat amb la climatologia adversa.

En quin grau apujarà això el preu de l'oli?

— Encara no s'ha produït tot l'oli i se n'ha venut poquíssim, de moment, però en una mala temporada com aquesta hi ha els mateixos costos i es fan menys litres i això fa pujar el preu. Ara bé, allò que ens ha afectat més la guerra d'Ucraïna perquè ens ha disparat els costos: l'energia, els adobs, les botelles i les llaunes, etc. Tot se'ns ha encarit moltíssim.

Les xifres d'enguany són puntuals o marquen una tendència decreixent?

— Esperam que sí. Clar, les varietats cultivades a Mallorca estan adaptades a la climatologia de Mallorca. L'olivera és una espècie totalment mediterrània. De fet, els geògrafs, quan es refereixen a la zona mediterrània diuen que és la zona del món on es cultiva l'olivera. No obstant això, aquest cultiu tolera condicions climàtiques més dures, però necessita un temps d'adaptació. Per exemple, a zones on hi ha poca pluja, sembren les oliveres més espaiades perquè tinguin molta superfície de captació d'aigua.

S'haurà d'acabar fent això també a Mallorca?

— De moment no fa falta, i a més a més no és fàcil. Tu pots canviar molt fàcilment un cultiu hortícola, però no un olivar. A determinades plantacions es podrien eliminar un de cada dos arbres, però de moment no es planteja.

Enguany s'han complert 20 anys de la creació de la DO. Com ha evolucionat el distintiu amb el temps?

— De manera molt positiva. La quantitat d'oli produït i oli venut ha crescut any rere any -amb un parèntesi durant la pandèmia-, però l'any 2022 ha estat l'any que s'ha venut més oli de la DO. És curiós perquè la DO es va poder produir gràcies a les famílies propietàries de petites finques que, quan el cultiu de l'olivera no era rendible econòmicament, conservaren la producció per a autoconsum. Als anys 80 es pogué crear oli de qualitat amb les seves olives i a partir d'aquest oli es va poder crear la denominació d'origen. Hem d'estar molt agraïts als pagesos de Sóller i Fornalutx que han mantingut la cultura de l'oli.

Quines mancances diríeu que té aquest sector?

— La comercialització creix cada any, però creix més la producció. Necessitam més receptivitat per part dels consumidors locals. Les Illes són una de les comunitats autònomes menys receptives cap al producte local, perquè de vegades troben alternatives més econòmiques. L'oli es ven sobretot en època turística.

I què feis amb l'oli que no aconseguiu vendre?

— El desqualificam, li llevam el distintiu DO i així el podem vendre més barat. Però això no és desitjable.

Què recull la vostra darrera publicació?

— Des de la DO Oli de Mallorca vàrem pensar que per al 20è aniversari del distintiu, seria interessant tenir un recull més permanent i el bessó del llibre és la història del Consell Regulador de la DO. Es fa un repàs de com ha evolucionat el control de la qualitat de l'oli i, sobretot, la quantitat d'oli i oliva produït, que és impressionant.