Llocs on els illencs hem renunciat a estirar-hi la tovallola

“Una vegada a l’any anàvem a la platja del Mago, a Calvià. Era un extra perquè mon pare feia feina els caps de setmana, i només en alguna ocasió que lliurava ens hi duia. Avui, ni em passa pel cap anar-hi. La darrera vegada que hi vaig anar hi havia un quiosc amb la música a les totes i tot ple de barques”. Així compara Joana Maria Sastre els estius de fa una vintena d’anys amb els actuals. A 31 anys, aquesta palmesana recorda com “durant les vacances escolars” anaven “gairebé cada dia en bus a la platja”, amb la seva mare, perquè, segons conta, només tenien un cotxe i el seu pare se l’enduia a fer feina. “La línia 3 passava per la plaça del Progrés, devora ca nostra, i anàvem a Illetes. Hi trobava amics de l’escola. Ara està estibada, altaveus, turistes per tot, deu fer tres o quatre anys que no hi pos un peu”, confessa.

Els residents a les Illes van afegint noms a una llista, cada vegada més llarga i ja inabastable, de topònims que cal evitar durant els mesos d’estiu. Un estiu, a més, que s’allarga i ja ocupa, a efectes de saturació, més de sis mesos a l’any. Als ja clàssics Caló del Moro, el Trenc i Cala Macarella, s’hi van sumant noms que inevitablement van marcats a records de gaudi familiar, i que ara són impracticables per a qualsevol resident. Lluís Sanchís viu al Port de Sóller i és un conegut guia de muntanya. Des de Terol, on és “fugint una estona d’aquesta angoixa", atén l’ARA Balears. “Des del port, on visc, no tenc coratge de pujar al poble, a Sóller, ni amb moto. No parlem d’anar a la Calobra o a Cala Deià. Em sap molt de greu, perquè tots vivim del turisme, i jo en visc molt directament, però l’hi veig molt mala ferida”, lamenta. La Calobra, i especialment l’excursió que es fa per mar, era cita obligada de moltes famílies illenques. “Aquella carretera està feta per un determinat flux de vehicles, i és una meravella, però com tot, si s’omple d’autocars, cotxes de lloguer i ciclistes, és cert que fa molt difícil per a un local baixar-hi”, admet Biel Rosales, president de l’associació de guies de PIMEM. Assegura que no es pot negar la massificació, però també creu que “s’ha de començar a posar ordre amb mesures concretes. Per exemple, posar unes hores de circulació per a ciclistes, per a determinats trams”, reflexiona.

Aquest professional manté contacte directe amb els turistes, i assegura que “són els primers als qui no els agrada trobar un espai saturat. I, de fet, comencen a demanar què passa i que els arriba als seus països la queixa dels locals”, confirma. “A Palma hi ha dies que no es pot passar, però se’n culpa només els creuers, quan han baixat un 17%, mentre que els darrers anys han crescut en 100.000 les places d’allotjament. Cadascú fa l’anàlisi que li convé, i crec que és important fer-lo amb seny i orientat a mesures concretes”, conclou.

En el cas de les Pitiüses, costa trobar veus que concretin llocs on fins fa poc algú encara podia refugiar-se a l’estiu. “Tot està desmesurat. Jo visc a prop de Jesús i a l’estiu és que no pots entrar ni a Vila, perquè si vas en cotxe està tot col·lapsat”, diu Maria Sánchez. “Fins fa no gaire, potser tres anys, encara anava a Cala d’Hort, partia molt prest el matí, perquè no em donava la gana renunciar a tot. I encara hi vaig alguna volta. Però quan hi comença a arribar la marabunta, partesc”, afirma resignada. “Això, per no parlar dels maleïts clubs que es van inventar i que omplen de remor i gent uns llocs que fins fa poc eren encantadors. Ens han robat la pau”, etziba.

Menorca, encara que des de fora pugui semblar que juga a una altra lliga, tampoc no se’n salva. Més del 50% de les seves platges estan sobreocupades a l’estiu, segons dades recollides per l’Observatori Socioambiental de Menorca. I és que a les ja concorregudes en excés, com Macarella, Macarelleta (amb una sobreocupació del 500%), Turqueta i Son Saura, s’hi han afegit Cala Mitjana, Favàritx i Pregonda. Xavier, que té un negoci a una zona turística i demana no ser identificat, admet: “Tots volem guanyar doblers aviat perquè la temporada és curta, i se’ns n’ha anat un poc de les mans”. “Tot i la massificació, molts anam al fosquet, a la Vall-Algaiarens o a Binigaus. Encara aguanten. No hi volem renunciar”, admet.

A Mallorca ja es va mesurar la pressió humana sobre els espais turístics amb motiu del Pla d’Intervenció en Àmbits Turístics (PIAT). “Era fa deu anys, i ja vàrem veure que teníem un greu problema de saturació”, explica Maria Magdalena Pons, coautora del treball. “Veig bé que el Govern actualitzi dades de saturació, perquè si es fa bé seran arguments a favor de la urgent regulació i decreixement”, conclou.

És el nom que els deianencs empren per anomenar la cala de Llucalcari. Era un dels banys preferits dels residents i també de molts palmesans quan volien fer un capfico singular en plena Serra. Avui és complicat arribar-hi per la saturació de cotxes. 

Cotxes de lloguer, bicicletes i autocars plens de turistes, combinat amb una carretera molt enrevessada, fan que l’interès dels illencs per anar a la Calobra hagi minvat els darrers anys. Ja és difícil trobar-hi visitants que no siguin ciutadans estrangers.  

Cala Mesquida té fama de ser un dels millors arenals de Mallorca. Era visita obligada de milers de mallorquins. Però les darrers temporades resulta molt complicat arribar-hi, sobretot els caps de setmana, per la manca d’aparcament.  

Les cales del terme municipal de Santanyí s’han posat de moda a Instagram i altres xarxes, i tenen una gran massificació. Al ja famós Caló del Moro, s’hi afegeixen altres com l’Almonia que reben molts més visitants dels que poden acollir. 

El passeig Marítim sempre ha estat orientat al negoci turístic, però avui en dia no hi ha botigues ni bars o restaurants que no estiguin enfocats als visitants. Els illencs, igual que passa amb Santa Catalina, eviten anar-hi per no sentir-se estranys. 

Ha estat la platja de milers de palmesans durant dècades, molt ben comunicada en bus. Avui està saturada no només pels turistes, sinó també per la població local. Entre juny i setembre és gairebé impossible aconseguir un pam quadrat d’arena. 

El lloc per a una de les millors postes de sol de Menorca ha quedat fora de les opcions dels locals. No hi caben.

El nord de Menorca no es va massificar tan aviat com el sud, però avui hi ha llocs com Cala Pregonda que estan tan saturats o més que els de l’altra banda de l’illa.  

Una de les platges preferides de maonesos i de molts menorquins. Avui ja no hi van, sobretot en cap de setmana. 

Encara hi ha menorquins que asseguren que ho intenten i hi van, per no renunciar als banys més desitjats. Però Favàritx ha esdevingut un exemple de saturació, si bé encara no arriba al 500% de sobreocupació que té Macarelleta. 

L’aparcament s’omple a primera hora del matí i llavors ja no s’hi pot accedir. Els menorquins no hi van.

Els eivissencs eviten anar-hi a l’estiu pel col·lapse dels seus accessos i per la degradació del turisme que acull.

Les insuperables vistes al Vedrà i el Vedranell han fet d’aquest espai únic un dels més famosos de les Balears a les xarxes socials els darrers anys. Això ha provocat que pateixi el mateix efecte crida que altres de propers, s’hagi saturat i expulsat els locals. 

Un litoral amb encant que les darreres temporades eviten molts eivissencs en part per la música forta d’un beach club.

Entrar a Vila a l’estiu esdevé una bogeria. El col·lapse circulatori fa que molts eivissencs s’abstinguin d’anar-hi, si poden. El transport públic a l’interior de l’illa és molt precari, un fet que no ajuda a accedir a Eivissa capital.

S’hi han posat mesures perquè és un espai protegit, però els formenterers diuen que són un fracàs i no hi poden anar.

Fa anys que s’omple de turistes, però els residents diuen que els dos darrers estius s’ha fet “insuportable”.