El lloguer turístic s'escapa: només el 10% de l’oferta il·legal s’expedienta

PalmaEls consells insulars acumulen aquest 2024 un miler d’expedients contra l’oferta turística il·legal. No són ni el 10% del total dels allotjaments irregulars, xifrats en més de 12.000 i que suposen entre 40.000 i 50.000 places, segons les diferents fonts consultades per l’ARA Balears. El gruix d’aquesta activitat, disparada en una dècada, escapa encara a les urpes de l’administració pública. Si bé és cert que en els darrers tres anys, l’acció pública s’ha duplicat, asseguren des dels consells insulars.

Per tant, nou de cada deu propietaris de l’enorme oferta de lloguer turístic il·legal encara no saben el que és que arribi una notificació per posar fi a la seva activitat. “Pot semblar que es fa poc, però crec que hem de veure que ens trobam davant un fenomen que ha crescut molt en poc temps. A falta de tenir comptabilitzades les dades de l’estiu, al principi de temporada ja dúiem prop de 200 nous expedients. De les 2.500 visites fetes pels inspectors aquesta temporada alta, 1.500 han estat adreçades a l’oferta il·legal, i això donarà fruits”, explica Marcial Rodríguez, conseller de Turisme de Mallorca.

Fonts del seu departament confirmen que l’arribada de Rodríguez ha suposat un impuls a la lluita contra l’oferta il·legal, “però falten moltes mans”, admet ell mateix. Segons les previsions del Consell, als 20 inspectors existents se n’incorporaran aviat deu més, i altres 17 es destinaran a la tramitació dels expedients. “A l’administració res és ràpid, perquè cal donar les garanties als expedientats. Per això, també reforçam el departament de tramitació”, explica. De les 800 denúncies que es va trobar el seu equip sense obrir quan va desembarcar a turisme, 600 ja es troben en tràmit.

L’acció de l’administració creix lentament, però encara no acaba de tenir efecte sobre l’oferta. Una mirada a les plataformes principals de lloguer com HomeAway o Airbnb confirma els milers d’anuncis amb disponibilitat a punts com Palma, on aquesta activitat està completament prohibida als pisos. Segons les darreres dades del Consell de Mallorca, que va auditar aquestes plataformes el 2023, l’oferta il·legal a l’illa supera les 30.000 places, corresponents a més de 6.000 anuncis.

Emperò, la plataforma d’anàlisi crítica del lloguer turístic Inside Airbnb calcula que avui dia hi ha 17.278 amfitrions a Mallorca, dels quals el 91% destina tota la seva propietat a aquesta activitat. El mapa mostra l’alta concentració a Palma, i també a altres zones on està prohibit a pisos, com la Platja de Palma. Segons aquesta plataforma, els propietaris han aconseguit ocupar una mitjana de 137 nits enguany, amb uns ingressos estimats de 27.500 euros cadascun. “Cal dir que aquesta xifra varia molt, i que hi ha gent que cobra 500 euros per nit i d’altres 100. En tot cas, el que tenim ben clar és que continua essent un negoci milionari que es fa al marge de la llei en el cas de les zones prohibides, i en molts casos, a més, tampoc es tributa el que pertoca”, explica un expert en l’anàlisi de dades d’Inside Airbnb, que demana no ser identificat.

Si algú ha marcat el ritme en la lluita contra l’oferta turística il·legal és el Consell d’Eivissa. Ja des de l’anterior mandat, l’actual vicepresident de la institució, Mariano Juan, va apostar per assetjar aquesta oferta, conscient dels perjudicis que provocava a una illa que els mesos de juliol i agost viu una situació d’enorme saturació “i és en bona part per aquest motiu”, explica el també responsable d’ordenació turística. Avui, el Consell acumula 900 expedients en tramitació i 120 sancions en marxa. “A més, les sancions es paguen. Duim 2,5 milions recaptats, i vull destacar-ho perquè sovint hi ha la tendència a pensar que es deixen d’ingressar les multes, i no és cert. Arribam al final, és l’única manera”, assegura.

En tot cas, Mariano Juan és conscient que el lloguer turístic il·legal encara és molt lluny d’estar sota control: “Hem de continuar cercant fórmules per perseguir i fer aturar aquesta activitat il·legal, perquè ens perjudica molt la imatge. A Eivissa necessitam baixar la pressió humana, i això passa per aquells que no tenen permís i estan explotant places turístiques, amb totes les conseqüències que ens provoca”, afirma.

Eivissa també ha posat en marxa una nova estratègia que passa per “aconseguir que els ajuntaments, i ja en tenim quatre, comencin a fer normatives específiques aprofitant les seves competències. Els hem d’atacar per tots els costats”, diu Juan. És el cas del municipi de Santa Eulària, un dels que més oferta il·legal té, tot i prohibir-ho a la seva normativa. “Enguany hem posat en marxa una unitat en contra del lloguer turístic, amb agents de policia local, en concret dos per torn, a més de personal jurídic, per tal de poder fer expedients. A més de cridar a la policia, també hem activat una opció per enviar informació sobre suposats pisos turístics a través d’una aplicació i pàgina web que serveix per comunicar incidències a l’Ajuntament”, expliquen fonts municipals. “Ara per ara, tenim quatre propostes de sanció i altres quatre expedients avançats. Les propostes de multes sumen 860.000 euros, ja que les sancions s’imposen en una forquilla que va entre el 25% i el 50% del valor de l’habitatge”.

Santa Eulària, com la majoria dels municipis, actua normalment quan hi ha una denúncia veïnal que sol coincidir amb renous, festes i molta rotació de persones. Però no sempre és el lloguer turístic el causant d’aquesta realitat:“S’han registrat situacions a les quals s’ha pogut comprovar que els habitatges presumptament usats de manera turística havien estat llogats per part d’empreses per als seus treballadors, d’aquí la rotació de persones en aquestes. Igualment, s’han constatat casos als quals les denúncies derivaven d’una mala relació veïnal”, expliquen les mateixes fonts de Santa Eulària del Riu.

L’oferta de lloguer turístic il·legal ha crescut paral·lelament a la del lloguer turístic, un fenomen que els darrers 10 anys ha aglutinat el 80% de les noves places d’allotjament. “Es va viure amb molta il·lusió l’arribada d’aquest model, perquè els seus impulsors ho van presentar molt bé. Es veia com a col·laboratiu, redistribuïdor de riquesa, i dinamitzador de pobles i ciutats. Després s’ha vist que a llocs com Palma, per exemple, és un desastre. Hem passat, el 2012, de tenir una normativa que el reconeixia, a prohibir-lo posteriorment, i ara a perseguir amb totes les nostres forces tota l’activitat il·legal”, explica Marcial Rodríguez. “Aquesta activitat es va presentar com l’oportunitat d’un pobre particular de pagar la carrera al fill, però en realitat la majoria té més d’una propietat i s’han estat forrant mentre la gent no pot pagar el lloguer d’un habitatge”, explica l’expert en la plataforma Inside Airbnb.

S’ho estalvien tot, inclosa l’ecotaxa

L’oferta il·legal d’allotjament s’ha escampat com una taca d’oli i omple de puntets els mapes de les Illes quan es consulta qualsevol plataforma. Entre les principals crítiques que reben els seus propietaris, evidentment, hi ha el fet d’escapar de qualsevol dels costos que té un empresari legal. La pujada de l’ecotaxa, amb el pretext de controlar la pressió humana, ha tornat a indignar els hotelers. “Una vegada més es fa palès que els qui passam per caixa som els qui ens menjam totes les decisions de l’administració i totes les seves mesures de control”, denuncia una font autoritzada de la Federació Hotelera de Mallorca.

“És cert que s’està fent més per combatre la pressió humana, però encara és insuficient. Sempre hem de recordar que l’oferta il·legal ja no pagava l’ecotaxa, ni cap altra taxa, i ara tampoc pagarà l’increment. Ens el tornam a menjar els empresaris que tenim la nostra instal·lació en regla i que contribuïm amb els nostres impostos a tots els serveis públics. Així, la pujada no afectarà els que, precisament, han fet créixer aquesta pressió humana la darrera dècada”, afirmen les mateixes fonts empresarials.

Els impactes que tenen els pisos i les cases turístiques il·legals en el seu entorn són una font de conflictes constant. “Està clar que afecten molt negativament la convivència, i l’encariment de l’habitatge és en part a causa d’aquestes expectatives de negoci que té el propietari d’un pis”, afirma el responsable turístic del Consell, Marcial Rodríguez. “Per això és molt important augmentar la nostra eficàcia. Dels 58 dies de mitjana que tardava el departament a posar en marxa una visita des de la denúncia, ara estam entre cinc i vuit dies”, assegura.

Pollença, que és el terme de les Illes Balears amb major oferta d’allotjament basada en el lloguer turístic, tampoc escapa a l’oferta irregular. Aquesta també contribueix a la saturació del municipi i a la congestió dels serveis públics. La policia local rep desenes de telefonades durant l’estiu, “principalment pels renous”, confirmen fonts municipals. “Ara bé, no se duu un seguiment de si les intervencions policials són a un establiment amb llicència o sense. No es duu aquest registre”, expliquen les mateixes fonts.

“Cal connectar encara més les accions municipals amb els qui tenim les competències per actuar contra l’oferta il·legal, que som els consells”, explica Mariano Juan, qui veu en aquesta acció coordinada de les administracions la millor manera de continuar collant el que encara és una realitat: milers de places de lloguer turístic fora de control.