La lluita d'una dona de 100 anys i el seu fill de 83 per no acabar al carrer: "O llogues o menges"

Palma"O llogues o menges, una de les dues". Aquest és el difícil dilema al qual Juana Martina Díaz, centenària, el seu fill, Vidal Felipe Hernández, de 83 anys, i la seva dona, Hortensia María Hernández (73), s'han hagut d'enfrontar en els darrers mesos. El net de Díaz, que els deixava un pis gratuït a Palma, l'havia de vendre amb urgència per una qüestió personal. Amb només dues pensions no contributives, la família ingressa poc més de 900 euros al mes. Trobar un lloguer d'un pis se'ls feia una muntanya. "Els preus són alts", explica Hortensia. Després de cercar ajuda a l'Ajuntament de Palma i amb una treballadora social infructuosament, finalment varen recórrer a la PAH, que ha mediat perquè l'Ibavi els concedeixi un pis de lloguer social. "L'estrès era molt fort", recorda la dona: "Vaig plorar. Li deia al meu home 'Pessiga'm'".

Es reuniran el pròxim dilluns per rebre més informació sobre el pis. Tots els membres de la família tenen una edat avançada, i tots han tingut problemes de salut. A més, Hortensia, que és la més jove, exerceix com a cuidadora dels altres dos. Juana Martina no pot caminar i el seu fill ho fa amb prou feines, per la qual cosa esperen que se'ls faciliti un habitatge apte per a la seva mobilitat reduïda. Els mesos d'angoixa que han passat els han permès, almenys, trobar una solució. Però la seva situació límit és un exemple de les dificultats de moltes persones per accedir a un sostre a Palma.

Vidal i la seva dona varen arribar a Palma per tenir cura de Juana, que fins llavors havia estat al càrrec d'altres familiars que ja no se'n podien ocupar, expliquen. "Estàvem bé amb el meu nebot, que ens va donar la casa, però per la seva situació crítica personal ha de partir a Madrid", exposa l'home. "Per poder comprar un apartament allà, ha de vendre el que té aquí", assegura. Va ser ell qui els va posar en contacte amb l'Ajuntament –on expliquen que no varen trobar solució–, amb una treballadora social, i més tard amb la PAH i amb l'Institut Balear de l'Habitatge (Ibavi). El seu cas es va donar a conèixer als mitjans quan varen participar en la concentració, el passat dilluns, de la plataforma, i l'endemà l'Ibavi els va comunicar que treballava en una solució per a la família.

Durant tot aquest temps, el matrimoni recorda la 'por'. El seu nebot anava rebent ofertes pel pis, però ells continuen sense trobar un lloc on traslladar-se. "Han estat mesos de tràmits", explica Hortensia: "Ens han dit que l'Ibavi ens ha aconseguit una casa, no sabem què, quan ni on, però bé, donam gràcies a Déu".

Tota la vida fent feina

Tant Vidal com Hortensia són mestres de Primària i han treballat tota la vida. També, asseguren a l'ARA Balears, varen fundar una residència de padrins a l'Havana, on vivien. A més, ell és pastor de l'Església baptista, i té estudis de tècnic sanitari. Vidal va arribar a Mallorca fa prop de 22 anys, i la seva dona, més tard. Sigui com sigui, tots dos ja estaven jubilats. "Seria genial que se'ns reconegués el temps treballat i se'ns donàs una pensió, però aquí no es reconeix", lamenta l'home. A les despeses habituals de menjar i subministraments, s'hi han d'afegir les necessitats mèdiques de la seva mare, que necessita cadira sanitària, barreres al llit i altres eines, i les d'ell mateix, que assegura que no pot comprar res que no cobreixi la seguretat social.

El pis on vivien fins ara, diu Hortensia, era a la zona de l'Escorxador, tenia un ascensor i tres petites habitacions, encara que tots tres es veien obligats a dormir al mateix dormitori. Rememora amb emoció el moment en què la portaveu de la PAH, Àngela Pons, li va telefonar per donar-li la bona notícia. "Estau asseguts o drets?", els va dir. Estaven asseguts. "Us han donat la casa". La burocràcia, però, no ha acabat. El dilluns vinent, la família serà atesa per l'Ibavi. Després, esperaran a veure quan es poden instal·lar: el tràmit pot trigar setmanes, però esperen que el comprador del pis del seu nebot accedeixi a respectar els seus temps, per una qüestió d'humanitat.