Llucmajor, Palmanyola, Andratx i Calvià no passen l’examen de català

Palma“Si a una llengua en situació de minorització no se li dona presència al carrer, és una llengua que a poc a poc ja no hi serà”. Són paraules del sociolingüista i delegat de la Plataforma per la Llengua a les Illes, Ivan Solivellas, quan explica que a l’Arxipèlag encara queden fites importants per assolir respecte de la normalització lingüística. Els ajuntaments que fan un pitjor ús del català tenen nom i llinatges. Llucmajor, Palmanyola, Andratx i Calvià són els quatre nuclis que suspenen en normalització, segons una auditoria feta pel departament de Política lingüística del Consell de Mallorca. Rètols i senyals en castellà; documents bilingües i poc ús de la llengua pròpia són les principals mancances que s’assenyalen en el document i que incompleixen la Llei de Normalització Lingüística aprovada fa ja 38 anys.

Allò cert és que els municipis suspesos són quatre, però cal destacar que no n’hi ha cap en tota l’illa que compleixi tots els requisits recollits a la Llei. De fet, la immensa majoria no superen el notable, com per exemple Santa Maria del Camí, on l’auditoria assenyala que “l’Ajuntament funciona en català amb normalitat”, però detecta una “manca de control sobre la dinamització lingüística i una falta de promoció de la llengua catalana”. Igual passa a Esporles, Consell, sa Pobla, Marratxí, Sóller, Artà, Alaró, Manacor, Campanet, Selva i Binissalem, entre molts altres municipis que superen l’aprovat tímidament.

21 compleixen a Mallorca

En aquest sentit, la majoria d’ajuntaments tampoc no tenen aprovat el Reglament d’Ús de la Llengua Catalana, un document cabdal per assolir la normalització, ja que s’hi recullen les directrius per dinamitzar el català i garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants. Precisament, només 21 dels 53 municipis de Mallorca el tenen aprovat i, encara que la majoria d’aquests ho feren fa més de trenta anys, encara no l’han aplicat. Aquest és el cas de Llucmajor, que l’aprovà el 1989, però, malgrat això, manté un “percentatge considerable” dels cartells no fixos en castellà, sobretot en nuclis concrets, com el de s’Arenal. No obstant això, l’Ajuntament no optà a la subvenció que l’any passat tragué el Consell per a la retolació municipal. Molt similar és el cas de Calvià: a Calvià vila s’ha aconseguit un nivell alt de normalització, mentre que en la retolació i senyalística de la resta de zones –sobretot les costaneres– encara hi predomina el castellà. “Sabem que la situació no és bona i enguany ens presentam a la subvenció del Consell, per canviar les 12.845 plaques de tot el municipi i normalitzar-les”, explica el regidor d’Infraestructures, Joan Recasens. Calvià també té aprovat el reglament d’ús de la llengua –des del 1988–, però en aquests 35 anys no s’ha aplicat.

“En general, els rètols dels carrers als pobles estan bastant normalitzats”, reconeix Solivellas, però lamenta que la pitjor situació és la dels no fixos, com els avisos per obres o aquells que es troben en zones turístiques, on “es prioritza el visitant abans que el resident”. Per pressionar l’Administració, l’entitat té activa una campanya en què els ciutadans poden denunciar via xarxes socials els rètols que estiguin en castellà publicant una fotografia del cartell amb l’etiqueta #normalitzamallorca. La campanya, que acumula desenes de denúncies a Twitter, “neix pel context de retrocés de l’ús social de la llengua catalana arran de la deixadesa de les administracions en el compliment de la Llei de Normalització”, explica Solivellas. En aquest sentit, admeten haver-se sentit tots sols: “En els estudis sociolingüístics no basta una radiografia com ha fet el Consell. Cal un seguiment i, en cas d’incompliment, imposar algun mecanisme, si no sancionador, coercitiu. Han quedat a mitges”, diu.

Ho admet el director insular de Política Lingüística, Lluís Segura: “Feim allò que podem, però estam limitats”. Segura atribueix al marc normatiu estatal la manca de mesures per afavorir el català. “No és que l’Estat no ajudi a dinamitzar la nostra llengua, sinó que n’és un adversari directe”, conclou, referint-se a la sentència de l’any 2010 dictada pel Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Tot i això, enguany el Consell ha augmentat un 65% el crèdit de la subvenció per a retolació en català que s’ha llançat aquest mes de febrer per a tots els municipis de Mallorca. L’any passat, l’adhesió a la convocatòria va ser de la meitat dels municipis i s’espera que enguany “sigui major”.