Miquel Àngel Benito: “La lluita contra el canvi climàtic pot dur molts de llocs de feina”

“No entenc la vida sense compromís”, confessa de manera espontània Miquel Àngel Benito. A l’empresari que va ser elegit per recollir, de la presidenta del Govern, el premi Ramon Llull 2021 a la reconversió industrial, és pioner de la cosmètica natural des que fundà Tot Herba, a més de Flor d’Ametller. El trobam com a impulsor i al capdavant d’Eticentre, associació que promou criteris ètics en els negocis. És dels voluntaris més antics d’Amadip i el seu tresorer. Va ser un dels primers que es varen comprometre amb Som Energia. I lluita, com a vocal de PIMEM, per la bona salut de la petita i mitjana empresa.  

Què és el compromís per vós?

— El compromís és un virus que a alguns ens inocularen en néixer. No entenc la vida sense compromís. Cadascú el vehicula segons les seves inquietuds. Les meves són socials, mediambientals o d’ètica empresarial. I procur implicar-me en les iniciatives a les quals puc aportar i m’aporten qualque cosa. És on em trob bé.

Per què us varen triar a vós per recollir el premi Ramon Llull en representació de la renovació industrial? La indústria més potent no feia res per pal·liar els efectes de la pandèmia? 

— Segurament se’m va triar per la implicació. Al nostre laboratori teníem esperit i en donàrem tant com poguérem. I reaccionàrem així perquè a la meva família sabem què és el sofriment fins que per amor desitges la mort d’una de les persones que més estimes. La nostra filla tenia una discapacitat i patí moltíssim fins que va morir. Quan veus que hi haurà molt de patiment, com el que vèiem venir amb el covid, no pots quedar aturat. Qui ha viscut el patiment de bon de veres, no en pot ser refractari, per força ha de ser empàtic. 

El premi és a la indústria que es renova en temps de pandèmia. A les Balears tenim un model de monocultiu turístic que tothom sap que s’ha de diversificar. Veis possible un canvi, tenint en compte el que es fa? 

— El model turístic ha mostrat la seva extrema fragilitat. Així i tot, la sortida serà difícil. Ens ve un període de transició dur i dolorós que haurem de passar. El canvi de model s’ha de fer sí o sí. Fins i tot els grans empresaris ja parlen d’economia circular que ens permetrà una resiliència molt més grossa davant els efectes del canvi climàtic. Hi ha més iniciatives ciutadanes que no polítiques que van en aquest sentit. Però, en tot cas, haurem de treballar molt en medi ambient. El canvi cap a una energia neta i la lluita contra el canvi climàtic pot dur molts de llocs de feina, si sabem transformar aquest canvi en una oportunitat. 

Els canvis no són fàcils. Com ho percep qui, des dels anys 70, es dedica empresarialment a la cosmètica amb productes naturals i majoritàriament locals?

— Totes les idees transformadores passen per tres etapes: en la primera, diuen que ets boig –cosmètica natural als anys 70?–; després passen a ignorar-te i, en la tercera fase, quan ja hi creuen, venen a donar-te’n lliçons. I jo no ho sé tot, però qualque cosa n’he arribat a aprendre.

De tota manera, vós ja fèieu cosmètica natural abans que l’ecologia fos moda.

— En ecologia també hi ha molta moda doiuda. Jo fuig dels segells, s’han sobrevalorat. Quan el certificador cobra de l’empresa que ha de certificar, ja hi ha una perversió. Tenim un món muntat en l’estafa i jo no hi vull jugar. En allò que crec és en els Objectius del Desenvolupament Sostenible, que són font d’inspiració per al present i el futur, i per a noves professions en què hi haurà els grans nínxols de feina.

Vàreu ser dels primers a fer servir el terme sostenibilitat, més que no ecologia. Té més sentit?

— És que avui ja no ens basta ser ecologistes, ni sostenibles, sinó que hem de ser regeneratius. Cal que regenerem el medi ambient i ho hem de fer pel medi, però també, i sobretot, per les persones. Com a societat, hem d’aportar sortides positives perquè la joventut no hagi d’acabar fent desastres en protesta per la situació que els deixam. No podem centrar-ho tot en l’economia. És en les persones que ho hem de centrar.

Com pot sobreviure la petita empresa davant els grans monstres de la venda online?

— Hem d’estudiar plataformes locals serioses i potents per ser una alternativa vàlida. Les plataformes són còmodes i fàcils, però no et donaran mai el servei ni el plaer d’anar a comprar a la botiga. Conviuran. I la botiga hi serà si és un lloc on et venen alguna cosa més que un producte, que et donin consell i coneixements.

Els grans es mengen els petits. I sovint les ajudes són per rescatar les grans empreses.

No hem d’enfrontar grans amb petits, només hem de demanar que siguin equitatius i responsables. I que les polítiques es facin amb criteris de proporcionalitat. PIMEMha de lluitar molt perquè ens escoltin i, pel pes que tenim, no hauria de ser així.