La lluita per uns menjadors escolars ecològics i km 0

PalmaEls menjadors escolars ja no són el que eren fa una dècada. De cada vegada hi ha més consciència de la importància d’una dieta equilibrada des de la infància i això ha ajudat que s’elimini el menjar porqueria i s’hi incrementi la presència de fruita i verdura. Però encara queda feina per endavant per tal d’aconseguir els menús més saludables i arrelats al territori. Associacions de famílies, nutricionistes i entitats del món agroecològic de les Illes Balears estan impulsant un canvi amb l’objectiu que els menjadors d’escola tinguin com a base aliments de quilòmetre zero, d’agricultura ecològica i de temporada.

“No només podem parlar de salut personal, sinó de salut planetària”, defensa la nutricionista Noemí Garcia. En posa un exemple clar: l’alvocat. “Pot ser un aliment molt saludable, però quan pensam en l’entorn, falla, pels químics que ha de dur per arribar fins aquí i per l’impacte ambiental del trajecte”, exposa. Garcia ha tirat endavant Menorca al plat, una iniciativa de l’associació Leader Menorca que s’ha executat durant dos cursos. El projecte va aconseguir l’adhesió dels tres càterings més grans que serveixen a l’escola pública i tenia tres objectius bàsics. A escala nutricional, incorporar molts més vegetals i fruita als menús. També incloure-hi el llegum com a font de proteïna i, així, rebaixar el gran consum de carn, una de les indústries més contaminants.

Quant a producció, aconseguir que el gruix dels aliments siguin de temporada, produïts a l’illa i cultivats des de l’agroecologia. Per tal de fer-ho possible, els productors ecològics locals varen fer un calendari dels productes amb què podien abastir les cuines segons la temporada. I, per acabar, es va establir el propòsit de reduir al màxim el malbaratament alimentari, sobretot respectant la quantitat real de cada aliment que necessiten els infants i impulsant una pedagogia de “no posar de més per si un cas”, explica la nutricionista. Per prendre encara més consciència d’aquest tema, va traduir a euros tots els aliments tirats en tres escoles durant deu dies. “Es varen espantar”, diu Garcia. El projecte –assegura– ha estat tot un èxit, sobretot per la implicació de tots els actors: tant cuines com productors i famílies. “Les cuineres em deien: aquests canvis es mantindran sempre”, conta satisfeta.

Decret de dieta mediterrània

El Govern balear va aprovar, l’any 2019, el Decret sobre la promoció de la dieta mediterrània en els centres educatius i sanitaris. “És una passa important, perquè estableix unes regles del joc que s’han de complir: què hem de posar al menú com a mínim i com a màxim”, afirma Maria Colomer, dietista nutricionista especialista en nutrició col·lectiva escolar. La normativa estableix, per exemple, que ha d’haver-hi un dia màxim d’arròs, un altre com a màxim de pasta, i entre aquests, hi ha d’haver aliments integrals. També limita la carn i el peix d’un a tres dies cadascun, i d’una a dues vegades els ous. Colomer creu que s’hauria pogut filar més prim. Considera que el text queda “coix” des del punt de vista nutricional, sobretot perquè no inclou el llegum com a font de proteïna, al mateix nivell que la carn, el peix i l’ou. Si s’hagués fet, es reduiria el consum de carn. 

El projecte pilot Mallorca al plat pren el testimoni de l’experiència de Menorca, amb set escoles de l’illa i un treball de quatre mesos. L’encarregada de coordinar el projecte va ser la tècnica de l’Associació de Producció Agrària i Ecològica de Mallorca (Apaema), Maria Antònia Aloy, que assegura que l’experiència va ser molt positiva, però lamenta que els canvis no s’hagin mantingut, majoritàriament, a les cuines. “Pel contracte, no es podia allargar més i el temps va ser excessivament breu, perquè va faltar acompanyament a les cuines”, opina. Amb tot, varen poder comprovar que era viable econòmicament oferir menús amb un mínim del 50%dels productes ecològics i quilòmetre zero canviant l’esquema del menú: bàsicament traient la proteïna animal del primer plat i reservar-la per al segon, així com oferir el llegum com a font de proteïna vegetal.

Com García, posa èmfasi en la importància de sincronitzar el menú escolar amb el cicle de la terra. “A Mallorca no hi ha patates, pastanagues i cebes tot l’any, i són aliments que els menjadors fan servir sempre”, exposa. I continua. “La ceba es pot substituir per porro, la pastanaga per carabassa i la patata per moniato, per exemple”. Quelcom fonamental de Mallorca al plat és reduir els intermediaris al mínim. “El plat ve directament del pagès, que fa una planificació dels cultius”, detalla Aloy. D’aquesta manera, s’assegura que els pagesos cobren dignament i es redueixen al màxim els residus, perquè els productes no venen envasats.

“Els menjadors són un espai de salut, però també educatiu, on s’aprèn a conviure i es compensen les desigualtats”, recorda el portaveu de la Federació d’Associacions de Famílies d’Alumnes (FAPA) de Mallorca, Miquel Àngel Guerrero. Ara com ara, hi ha una vintena d’associacions de famílies que gestionen menjadors. Una de les pioneres ha estat la d’Alaró, que va començar el projecte fa cinc anys. Estableixen un mínim de 50% de productes km0 i ecològics, “però són molts més”, assegura Elisa Ruiz, membre de l’associació de famílies de l’escola. Conta que, en aquest temps, han doblat el nombre d’infants que van al menjador i hi ha hagut molt bona acceptació de les famílies. A banda del menú general, també ofereixen opció vegetariana. “Volem que aprenguin a alimentar-se amb consciència”, sosté.

Els entrebancs

Hi ha alguns factors que dificulten el canvi del model. D’una banda, Aloy recorda que els concursos de la Conselleria d’Educació puntuen amb un 48% el vessant econòmic. En aquest sentit, opina que s’hauria de donar més ponderació a les clàusules socials i mediambientals, perquè “així les empreses petites més centrades en la salut i sostenibilitat tindrien una opció per dur menjadors”. “Ara com ara –continua– el mercat està repartit entre poques empreses grans”. A més, totes les fonts coincideixen a afirmar que falta més vigilància per part de l’administració perquè es compleixi el decret a tot arreu.

D’altra banda, hi ha manca de mà d’obra. Garcia posa l’exemple de la mongeta verda: “És un producte que s’ha de fer net, pelar... i de vegades les cuines l’han de comprar congelada perquè les cuineres van sobresaturades i falten mans”. Per part de les famílies, també hi ha algunes reticències. “Ens trobam amb algunes famílies que es queixen que els menús són massa vegetals; hem de fer pedagogia”, diu. En aquest punt, Colomer afegeix que “haurien d’assumir que no passa res si a un infant no li agrada un plat algun dia; tots els adults que envolten el nin hem de tenir el mateix missatge”.

Aquesta nutricionista té clar que no sempre és fàcil arribar a un equilibri entre les necessitats de les empreses, el centre i les famílies. Com és més fàcil arribar a l’èxit? Per Colomer, començant pels centres petits: “A les escoletes municipals és molt més fàcil; després ja costa més, sobretot si les escoles són grans”. Aquestes poden tenir més problemes per consumir segons la temporada, “perquè les empreses han de poder garantir la producció”. També hi entren en joc variables com la volatilitat d’alguns aliments com el peix. La logística del centre també es complica: “No és el mateix tenir un torn que tres, perquè has de pensar que tothom ha de tenir temps per dinar”, tanca.

Dossier Menjar per canviar el món

Següent

Prop de 7.000 menors de les Balears depenen de les entitats socials per alimentar-se

Anterior

“És fonamental conèixer i respectar la sensació de sacietat dels fills”

Vés a l’ÍNDEX