"Estem a quilòmetres de distància i fem xarxa per ajudar-nos”

BarcelonaL’artesania està històricament relacionada amb el treball manual, i molt vinculada amb una tradició heretada dels mestres avantpassats. Cistellers, terrissaires, ebenistes, ferrers, vidriers i teixidors són alguns dels oficis artesans més popularitzats al llarg de la història. Avui dia, una bona part d’aquests mestres reivindiquen un revulsiu que permeti la seva supervivència en un món primordialment tecnificat i que obri les portes a l’experimentació i a la innovació.

D’això en tenim alguns exemples molt recents i molt a prop. Un projector de llum inspirat en l'ocell forner, fet amb llana, fusta de cedre i fang blanc; un canelobre modelat d'argila en planxa i pell; penjolls amb peces de fusta d'olivera tornejades i envernissades amb cera d'abella i amb metall d’alumini; una vareta d'acer doblegat en espiral en forja embolicat en teixit estampat; un penjoll amb roba, rajoles i llautó.

Aquestes han estat algunes de les incursions avantguardistes que s’han provat últimament a la comarca de l’Anoia, en el marc d’uns tallers oberts que combinaven artesans de diferents disciplines per tal d’assolir productes mestissos. Ha estat bàsicament un experiment impulsat pel projecte Anoia en Transició, del consell comarcal, i que, més enllà de la sortida comercial que puguin arribar a tenir aquestes fusions, vol aconseguir la col·laboració entre els artesans dispersats pels pobles més solitaris de l’Anoia. “Les peces que es van crear en aquests tallers podran evolucionar més o menys, però nosaltres prioritzem el concepte de la cocreació”, diu Bet Parramon, una de les assessores que condueixen Anoia en Transició.

Montserrat Soler, una veterana dissenyadora d’Òdena coneguda com la Mon, elabora bosses i motxilles de cuir. En aquest darrer experiment es va ajuntar a Sant Martí de Tous amb una cistellera i un ceramista per confeccionar junts el que ells anomenen el Niu, un objecte decoratiu que pot utilitzar-se tant de vol com de fruiter i que combina el metall, les fibres naturals i el seu cuir. “No ens coneixíem gaire, però el procés d’elaboració del Niu va acabar sent molt ràpid”, explica la Mon, que desconeix les possibilitats comercials que ara tindrà el nou objecte. “Podríem parlar-ne”, diu, i reconeix que aquest no era l’objectiu inicial del taller. “Gràcies a aquest projecte estem fent xarxa per ajudar-nos entre artesans que estem a quilòmetres de distància”, explica la Mon.

Segons el departament de Treball, a Catalunya hi ha al voltant de 2.500 professionals en actiu amb el carnet oficial d’artesà emès per la Generalitat, d’un total d’uns 10.000. A la comarca de l’Anoia hi ha inscrites al voltant de 160 persones al cens de la comunitat artesana i creativa. Anoia en Transició té creada des de fa anys la marca Artisania, una comunitat de vint menestrals que reivindica els valors de l’artesania contemporània per potenciar els pobles més petits i “fer del territori un espai on viure, inspirar-se i crear”, expliquen les seves impulsores. Inicialment, Artisania està assentat només en quatre municipis anoiencs –el Bruc, Copons, la Llacuna i Sant Martí de Tous–, tot i que no descarta anar incorporant altres pobles de forma progressiva.

Al Bruc hi ha Fransie Klaas, el Frans, un jove de 29 anys que, juntament amb la seva germana Ruth, treballa la zircònia per fer-ne joies. Es tracta d’una pedra que ja coneixen de la bòbila centenària que regentaven els seus avantpassats i que ara han aplicat a la seva petita empresa artesana. Es tracta d’un material ceràmic molt resistent del qual ells reivindiquen unes propietats presumptament espirituals per “millorar la claredat mental i aguditzar l’enfocament”. Al seu taller del Bruc es van trobar recentment amb una altra joiera d'Esparreguera i una teixidora portuguesa per dissenyar plegats un clauer que barreja ceràmica, llautó i roba.

“Amb altres artesans hem anat compartint recursos per ajudar-nos en les tasques administratives i de gestió empresarial, però ara estem creant unes altres sinergies que ens ajuden fins i tot a aprendre noves tècniques productives”, assegura Frans.

Un art poc valorat

L’activitat artesana continua sent un camp encara poc valorat al món rural. I és que, segons alguns, a Catalunya es viu una doble moral al respecte. “Tothom diu que l’artesania és molt necessària, però ningú en compra”, lamenta la Mon, que ven gran part de la seva producció a clients estrangers, sobretot dels Estats Units, França i Alemanya. Amb això sofreix la dicotomia de reivindicar-se com a creadora sostenible que treballa amb materials de proximitat però amb l’obligació de vendre les seves peces per internet i enviar-les a milers de quilòmetres de distància.

Ella es va criar a Igualada, però l’any 2013 va decidir instal·lar el seu taller a la masia familiar d’Òdena i posar-s’hi a treballar sota la marca Nubuckcuir. Cada setmana obre les portes del seu taller perquè qualsevol curiós la pugui visitar i conèixer de prop el seu procés de creació. “Però rarament em ve ningú”, admet.

En qualsevol cas, el Consell Comarcal treballa per revertir aquest dèficit de sensibilitat. “Volem que la taca d’oli es vagi estenent de mica en mica”, confia Belén Atienza, una altra de les impulsores del projecte Anoia en Transició. Per aquest motiu, tots els tallers i fires d’Artisania són oberts, gratuïts i regulars (els pròxims seran a la tardor), per tal d’atraure més públic i, si pot ser, nous creadors. “L’Anoia és una comarca molt desconeguda a Catalunya, és molt a prop de Barcelona i malauradament encara no es veu com una opció turística”, argumenta Atienza.

El president del consell, Jordi Parcerisas, reivindica el projecte comarcal com una manera de “fer valdre la ruralitat a través de l'artesania i fer de l'Anoia un pol d'atracció tant per a creadors que es plantegen una vida rural i de qualitat com per a visitants atrets per l'entorn i l’artesania".

Un dels últims nouvinguts a la comarca ha estat Emiliano Roca, un jove lutier argentí que va estar més d’una dècada a Terrassa i que ha acabat arrelant al municipi de Copons. Precisament allà va néixer el desembre passat la primera Fira Singular de la Cultura Artesana, una iniciativa que reivindica tant l’artesania com el territori. I amb el jove Roca, tot un degoteig lent de nous valors. Molt lent. “Va apareixent gent nova, però tenim un gran obstacle”, explica Atienza: la manca d’habitatge.

La dificultat d’obtenir residència als petits municipis de l’Anoia s’ha convertit en un greu problema encara per resoldre. Per això, les ideòlogues del programa Anoia en Transició admeten que la seva crida per repoblar el territori amb nous artesans encara l'han de fer "amb la boca ben petita”.