La lluita de Son Macià per tornar al poble un convent que les monges es neguen a cedir

La comissió per salvar els solars de l’especulació immobiliària topa amb la Congregació de la Caritat, que els vol vendre: “No hem de donar més explicacions, és una propietat privada”

Unes 200 persones es concentraren el desembre a les portes de Ca les Monges per mostrar solidaritat i força col·lectiva.
Sebastià Vanrell
12/01/2025
4 min
Regala aquest article

ManacorL’any 1939, acabada la Guerra Civil i amb un poble colpejat per les penúries, els veïns de Son Macià es mobilitzaren per construir, devora la plaça de l’Església, un immoble i un pati on les monges de Sant Vicenç de Paül poguessin donar preescolar als nins macianers, i que també servís de convent i de centre de primeres cures. En les obres de la casa, com va passar després amb les de la carretera que va del llogaret a Cales de Mallorca (promogudes pel capellà Pere Fons), hi va participar mig poble, mogut per la necessitat i la voluntat de servei, sense comptar gaire amb una administració manacorina massa allunyada físicament i mental.

Un cop acabades les obres, el convent i els solars de devora es varen entregar a les monges de la Caritat. A la pràctica, sense clàusules de retorn “com les que sí que hi ha per a l’església”, recorda Cati Barceló (Son Macià, 1976), “que haurà de passar novament a les famílies propietàries quan deixi de tenir ús religiós”. Ella forma part de l’associació de veïns i de la comissió per salvar Ca les Monges de l’especulació urbanística.

“Arribaren a ser entre set i vuit monges, una d’elles macianera”, continua: “S’arribaren a encarregar de moltes coses a part de l’escoleta, que va funcionar fins als primers anys 80. Per exemple, del menjador, de fer cures, posar vacunes, visitar malalts i acompanyar les famílies amb morts, entre d’altres”. Una feina social que, segons els veïns, no pensaven mai que tingués un final. Però la manca de relleu generacional basat en la fe i l’obertura de centres de salut i escoles reglades, va deixar el convent malmès, només per a la contemplació i l’oració. Fins que, el 2011, amb només tres monges, la congregació decidí abandonar Son Macià.

“No crec que se n’anassin per pròpia voluntat, és clar, però no esperàvem el que passaria després”, diu Bel Maria Pascual (Son Macià, 1982), presidenta de l’associació de veïns. I va passar que el 2016, per sorpresa, les monges posaren el convent macianer a la venda, donant per fet que la titularitat (tant dels immobles com dels sis solars de 200 metres quadrats cada un que composen la totalitat) era seva sense cap altra discussió. El conjunt conventual va sortir a la venda per 570.000 euros.

Rumors de venda

Mentre hi ha rumors, no confirmats, que Ca les Monges ja es podria haver venut, els macianers continuen amb la seva reivindicació: “El que demanam des de la junta és que Ca les Monges retorni al poble d’una manera o una altra”, explica la vicepresidenta Carme Frau (Manacor, 1977). “El que necessitam és que l’Ajuntament de Manacor o una administració pública arribi a un acord amb elles perquè l’edifici pugui ser del poble, amb una o una altra finalitat i amb el temps que sigui… però nostre”.

“El temps va en contra de Son Macià. Hi ha moltes fórmules: la compra, una cessió, un lloguer per una sèrie d’anys… El que no pot ser és que ho compri una promotora per fer-ne 32 habitatges de 60 metres quadrats que són els que cabrien als sis solars en venda. Una promoció de pisos aquí, ben enmig del poble, desvirtuaria completament el caràcter que té Son Macià”, diu Barceló.

A l’altra banda, hi són les monges de la Caritat, representades legalment per l’advocada Noreta Sastre, que recorda que “el convent és una propietat i un immoble privat” i que “les monges no han de donar explicacions de perquè o a qui ho venen”. Sastre sosté que “hauria de ser l’Ajuntament de Manacor que, si vol, utilitzi els doblers dels impostos per comprar-ho, llogar-ho o arribar a acords com ja han fet a altres ajuntaments, però simplement es posaren en contacte amb nosaltres fa uns sis anys, i no n’hem tornat a saber res més. No sembla que hi hagi gaire interès per part seva”.

Per a la missera de les Germanes, els veïns que protesten i volen que Ca les Monges retorni al poble “perquè sí, sense tenir en compte que elles també necessiten finançament per altres tasques socials que fan per tot el món”, són una minoria “que pressionen, però que no representen tot el poble de Son Macià”.

Protesta davant el convent i alternatives

El 14 de desembre, unes 200 persones es concentraren davant Ca les Monges a fi de mostrar solidaritat i força col·lectiva, emfatitzant el seu compromís amb la defensa d’un espai que consideren crucial per al teixit social del poble. La comissió local va decidir mobilitzar-se per deixar un missatge clar: el convent no ha de ser objecte d’especulació immobiliària ni ha de convertir-se en el centre d’una nova urbanització de luxe. “Aquestes terres van ser cedides pel poble a les monges per un bé major, i han de ser conservades per a un ús igualment beneficiós per a la comunitat”.

Per altra banda, el batle de Manacor, Miquel Oliver, ha reconegut les dificultats urbanístiques que impedeixen que l’edifici passi a ser propietat de l’Ajuntament. En concret, dels sis solars existents, només un conté l’edifici. El preu del terreny, a més, ha augmentat considerablement a causa de canvis en la legislació, el que complica encara més un possible acord de compravenda. Ara el Consistori cerca alternatives legals i mou fils per aconseguir protegir l’edifici a través del Consell de Mallorca.

Modificar el pla urbanístic és una opció, però requereix una tramitació llarga i complexa, que podria estendre’s fins a dos anys. Segons Oliver, cal intensificar la ‘pressió’ sobre les germanes de la Caritat perquè considerin l’impacte que tindria la venda del convent en el futur de Son Macià. Per això, els macianers han decidit presentar una sol·licitud a l’Ajuntament de Manacor perquè protegeixi patrimonialment l’emblemàtic edifici de Ca les Monges.

Com a espai històric situat al centre de la localitat, ha estat durant dècades l’epicentre de nombroses activitats comunitàries. “A més de ser la llar de les monges que el gestionaven, ha servit com a centre d’ensenyament per als infants del poble i com a espai d’atenció sanitària per als veïns”. Per això, els residents consideren que aquest patrimoni és clau per preservar la memòria i la identitat de Son Macià.

La sol·licitud té el suport d’una gran part de la comunitat i cerca garantir la protecció d’aquest edifici singular i promoure’n la conservació per a les futures generacions. Els habitants de Son Macià confien que l’Ajuntament apostarà per aquesta proposta, reconeixent la transcendència històrica i social de Ca les Monges.

stats