De lluitar per sobreviure a omplir els carrers del poble

PalmaLa família Juan forma part de les festes de Sant Antoni des de fa quatre generacions: el repadrí, Aleix Juan Gomila, va ser dimoni; el padrí, Antoni Juan Morey (87 anys), va començar com a dimoni i va ser baciner durant desset anys; el pare, Mateu Juan Ferrer (52 anys), és l’actual baciner, i Antoni Juan Ruiz (25 anys), el més jove de la nissaga, és dimoni petit des del 2011. Després de tants d’anys, han passat de lluitar perquè la tradició no desaparegués a veure com s’ha aconseguit reunir tot el poble al voltant de Sant Antoni, a més d’atreure molta gent de fora que vol compartir aquesta celebració.

“La festa ha canviat molt i ha tornat molt grossa. Quan vaig començar a sortir de dimoni, potser hi havia una dotzena de persones al carrer, i ara no hi cap la gent que ve i quasi no es pot ni caminar”, explica Antoni Juan. El padrí assegura que està ben “orgullós” que el seu fill i net hagin continuat amb la tradició, i ho diu plorant de l’emoció. “És una alegria molt gran”. El seu net, Antoni Juan, a més de sentir “orgull per ser la quarta generació de la família” que forma part de la tradició, espera assegurar el futur. “M’agradaria que el meu fill o filla fos dimoni”, afirma.

Mateu Juan destaca la feina que ha fet el Patronat de Sant Antoni, que va ser creat pel rector Mateu Galmés la dècada dels 80, per tal que “tot el poble sentís la festa com a seva”. “Hem anat molts d’anys a les escoles perquè els al·lots coneguessin la tradició, i ara n’estam recollint els fruits”, comenta. “Passar de desenes de persones a milers fa que s’intensifiqui l’emoció, encara que quan hi havia molt poca gent als carrers ballàvem igual que ara”, afegeix l’actual baciner -la persona encarregada de recollir els doblers per a la festa i el ball, la casa del qual és el punt de sortida dels dimonis. Segons explica, “varen ser els anys 2004 i 2005” quan hi va haver un increment important de la participació. “Els joves ja coneixien la festa i varen començar a omplir els carrers. I ara hi surten els seus fills”, explica. A Manacor també s’han acostumat que vingui gent de fora de Mallorca per viure aquesta festa. “Sobretot venen de Madrid i Barcelona i, durant les primeres hores, no saben com entendre de què va la cosa, perquè no veuen normal que es recorrin quilòmetres fent el mateix ball. Però tothom s’engresca perquè la melodia i el ball són encisadors”, continua Mateu.

Malgrat que Sant Antoni s’ha convertit en una celebració massiva a Manacor, també hi ha “estones més íntimes”, com la sortida de casa del baciner cap a les beneïdes dia 17. “Hi ha moments molt diferents, perquè cada bocí de festa té el seu sentiment i manera de fer”, diu Mateu. “Està molt bé que vingui gent de fora del poble i de l’illa, però també cal respectar els moments que són per a la gent d’aquí”, afegeix.

És igualment molt important que, malgrat les innovacions, es mantingui el bessó de la celebració. “S’han de preservar els actes de sempre. Per exemple, dia 16 sempre sortim a la mateixa hora, a les 14.15 h, i feim un recorregut similar abans de les completes i les beneïdes”, comenta Mateu. “Des del patronat, ensenyam als joves que se sumen a la tradició com s’ha de fer cada cosa”, afegeix.

Incorporació de les dones

Un altre canvi és que, de mica en mica, les dones són més a prop de representar els protagonistes de la celebració: sant Antoni, el baciner, el dimoni gros i els dimonis petits, els quals han estat fins ara exclusivament masculins. De moment, ja poden formar part del planter de substituts dels titulars en cas de malaltia o lesió. “El Patronat ha fet enguany aquesta primera passa, perquè els temps han canviat i allò correcte és que tant homes com dones puguin ser-ne protagonistes”, explica Mateu, encara que vol destacar el paper que tenen “la bacinera major i la bacinera jove”, que s’encarreguen “del dinar i el sopar de dia 17 de gener” i de “preparar els vestits dels dimonis”.

Tots tres coincideixen a assenyalar la visita a la residència de gent gran com un dels moments més emocionants. “Quan veuen entrar els dimonis i senten la melodia, es posen a cantar. Em qued amb aquestes estones”, diu Mateu. El seu fill Antoni també s’engresca parlant del dia de les beneïdes. “Hi ha gent que ja ens espera al portal”, diu.

Si hom els demana què significa Sant Antoni per a ells, no s’ho pensen dues vegades. “Per a mi és el més gran de Manacor”, diu el padrí Antoni amb la veu tremolant perquè es torna a emocionar. Mateu treu pit de la feina que s’ha fet tots aquests anys per donar un impuls definitiu a la tradició. “Ha arribat a ser un sentiment d’unitat per a tot el poble. Quan sortim ens coneixen pertot”, explica. Per al net, aquesta celebració “forma part de la família”. “És com si fos una germana meva. En poques paraules, l’estim”, subratlla Antoni, que també fa servir una metàfora per explicar els seus sentiments: “És com si cada any preparàssim unes noces i en acabar ho guardam tot fins l’any següent”.