Més lluites socials i més intenses

PalmaA final de l’any 2013, amb caputxes de colors seguint l’estètica de les Pussy Riot, en un vídeo en clau d’humor les Brigades Feministes de Mallorca donaven un cop a la taula per dir: “Ja no es pot patir més violència estructural i terrorisme patriarcal”. D’aleshores ençà, l’augment de la presència i el suport a la lluita per la igualtat entre homes i dones no s’ha aturat de créixer. Els carrers de Palma han viscut les manifestacions més multitudinàries de la seva història durant el 8 de març, Dia internacional de la dona, i el 25-N, quan s’exigeix l’erradicació de les violències masclistes. La voluntat de coordinació i de sumar forces és darrere el naixement del Moviment Feminista de Mallorca.

Les reivindicacions històriques es tornen a sentir amb força, i introduieixen la sororitat en l’acció política. L’aprovació, el juliol del 2016, de la Llei d’igualtat de dones i homes, que, entre altres coses, estableix el model coeducatiu com a patró a seguir als centres i permet treballar des de ben prest en la no discriminació.

Va ser un col·lectiu de dones, les Kellys, el que donà llum a una de les parts més fosques del turisme: l’explotació laboral. L’ARA Balears, a final del 2014, denunciava aquests abusos, tot i que no va ser fins al 2016 quan la seva veu es va fer sentir amb intensitat. Tot i que s’han reconegut algunes de les seves reivindicacions, com el reconeixement per part de l’Estat de les malalties professionals, encara pateixen situacions de precarietat i d’excés de feina.

La irrupció de l’extrema dreta no només ha posat en el punt de mira el moviment feminista, sinó també el moviment LGTBI. El desembre del 2013, Ben Amics estava a punt de desaparèixer, però va fer com el fènix i el maig del 2016 va veure aprovada la llei que garanteix els drets de lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals i per erradicar l’LGTBIfòbia en la qual havia treballat intensament. En set anys, l’Orgull a Palma ha passat de ser una manifestació de pocs activistes a una mobilització massiva. Així i tot, pel camí que encara hi ha per fer, les diferents entitats de les Illes han reclamat recentment un major desenvolupament de la normativa autonòmica.

Refugiats i menors

L’any 2016, la crisi dels refugiats també va mobilitzar la societat civil de les Illes. Els missatges de solidaritat i l’oferiment d’acollida es varen comunicar des de les institucions i entitats de nova creació. Entre els migrants que fugien de les seves cases a causa de la situació que patien als seus països també hi ha els anomenats menors no acompanyats, especialment vulnerables a caure en l’exclusió social.

Els menors també han estat protagonistes de terribles realitats ocultes. Per una banda, del 2013 ençà s’han succeït les denúncies d’abusos sexuals a menors dins l’àmbit de l’Església. Per una altra banda, a final del 2019, l’ARA Balears denunciava l’explotació sexual infantil vinculada al turisme, concretament als hotels. Entre els joves afectats també hi ha menors tutelats per institucions públiques. Joves que varen viure sota tutela s’han associat per explicar la seva experiència i trencar l’estigma que denuncien que han patit. El cas continua obert.