"Sense llum no pots fer res, t'alimentes d'entrepans"

BarcelonaA Catalunya cada vegada són més les persones que pateixen pobresa energètica i viuen sense accés a serveis bàsics com l’electricitat, la calefacció o l'aigua corrent. La Mari M. i el Pedro (nom fictici per preservar la seva privacitat) comparteixen amb l'ARA les seves vivències per visibilitzar un problema que creix i persisteix. La manca d'aquests serveis essencials no només afecta la qualitat de vida, sinó que també genera despeses addicionals i compromet els drets fonamentals. El contrast entre les dues realitats que conviuen en una mateixa ciutat, i fins i tot en un mateix edifici, és colpidor. 

"Mentre una gran part de la població gaudeix d'un Nadal confortable a casa, amb la calefacció encesa i reparadores dutxes d'aigua calenta, una altra part significativa de la ciutadania pateix les conseqüències de la pobresa energètica en silenci", explica la Mari. "Sense llum no pots fer res, t'alimentes a base d'entrepans", afegeix, remarcant com la manca d'electricitat afecta directament l'alimentació. 

Fa una dècada que viu al seu pis actual, amb la filla i el net, però durant quatre anys no han tingut accés a l'electricitat i mai han tingut accés a l'aigua en la seva llar. "Fa deu anys que intentem tenir aigua a casa", afegeix la Mari, subratllant la lluita constant per accedir a aquest recurs bàsic. Emfatitza reiteradament i amb fermesa la importància d'aquests serveis: "Les persones que viuen amb el privilegi de tenir llum i calefacció no s'imaginen el que significa no tenir-ne", afirma.

Aquest testimoni descriu així l'impacte econòmic d'aquestes mancances: "Quan has de rentar la roba, si no tens llum o no tens aigua les conseqüències són les mateixes, no pots fer servir la rentadora i has d'anar a una bugaderia un o dos cops per setmana i pagar els deu euros que costa". Aquesta realitat mostra com la pobresa energètica pot generar despeses addicionals, agreujant encara més la precària situació econòmica de les famílies afectades.

La manca d'aquests serveis essencials té conseqüències directes en la higiene personal i obliga les persones que es troben en aquesta situació a buscar estratègies per rentar-se o desplaçar-se a cases d'amics o familiars de confiança per poder dutxar-se amb aigua calenta.

"Els hiverns són especialment durs", revela el Pedro que va veure la seva vida capgirada al perdre la feina. Amb gairebé quaranta anys, es va veure forçat a ocupar un pis amb coneguts. Explica que han passat llargues temporades sense calefacció i sense aigua calenta. La manca de subministraments energètics afecta la seva vida quotidiana de múltiples maneres: "No puc carregar el mòbil ni fer coses tan bàsiques com torrar el pa del dia anterior", explica amb impotència i ràbia, però també amb resignació. Per fer front a aquestes dificultats, el Pedro explica que han hagut de recórrer a solucions improvisades com l’ús d’una bombona de càmping gas que els permet escalfar llet, aigua i menjar, tot i que "no és gens còmode ni pràctic".

Malgrat les dificultats, el Pedro i altres afectats per la pobresa energètica destaquen l’ajuda de la Creu Roja, que els proporciona un kit que inclou elements pràctics com bombetes LED, burletes adhesives de cautxú per col·locar a les finestres i aïllar-los del fred i altres materials, segons les necessitats. Mesures que tot i que no resolen el problema, ajuden a mitigar alguns dels efectes més immediats.

La història de la Mari i el Pedro no són casos aïllats. El 20,1 % de les persones que viuen a Catalunya, segons l'anàlisi elaborada per l’ARA i CORRECTIV.Europe amb les dades més recents disponibles de l'any 2023, s’enfronten a una dura realitat que s'ha convertit en un repte social i econòmic.