Menorca podrà tenir dos parcs eòlics marins a la seva costa

MADRID/ROSESEspanya tindrà per primer cop un Pla d'Ordenació de l'Espai Marítim (POEM) que identificarà quina superfície marítima pot ser utilitzada per al desenvolupament de projectes d'eòlica marina (també anomenada eòlica offshore). Aquest mapa traçat per l'Exectiu espanyol preveu que Menorca pugui instal·lar dos parcs eòlics marins a la seva costa amb una suerfície total de 147 quilòmetres quadrats. La nova normativa, però ha descartat un dels tres parcs previstos inicialment (el de Punta Prima, que era el més gran de tots).

Pel que fa al conjunt de l'Estat, el consell de ministres d'aquest dimarts va aprovar fins a cinc POEM diferents que abasten el període 2022-2027, quan s'hauran de tornar a revisar. La principal novetat és la identificació de la part de costa de l'Estat –incloses les Illes Canàries i les Balears– que pot ser emprada per a la instal·lació d'aerogeneradors marins per produir energia eòlica: 5.000 quilòmetres quadrats (el 0,46% del total de les aigües que rodegen l'Estat) distribuïts en 5 demarcacions i 19 polígons o zones, segons han detallat des del ministeri de Transició Ecològica.

Una part d'aquesta superfície serà catalana. Afecta la zona de la Costa Brava, en particular el cap de Creus (demarcació Llevantina-Balear), on s'han identificat fins a 249,99 quilòmetres quadrats (1 polígon) amb un alt potencial per al desenvolupament de l'eòlica marina: des de Cadaqués fins a l'Estartit, passant pel golf de Roses.

Això, però, no vol dir que tota la superfície identificada acabi plena de molins marins. Es tracta d'una "ocupació potencial", com remarquen fonts de la secretaria d'Estat de Medi Ambient, que especifiquen que en aquest cas la distància mínima a partir de la qual es podran instal·lar els aerogeneradors és a 12 quilòmetres de la costa.

Així, l'espai final que s'ocupi, però també la mida dels aerogeneradors, la quantitat, la seva potència i si seran molins marins flotants o fixos, dependrà dels projectes de les empreses privades que es presentin i obtinguin llum verda, després de passar per tots els tràmits burocràtics, entre els quals el d'avaluació ambiental. De fet, ara la feina del ministeri de Transició és dissenyar la normativa, així com obrir els concursos i subhastar la potència elèctrica. Fonts del ministeri apunten que la intenció és aprovar les subhastes aquest primer semestre.

"Les empreses tenen les seves expectatives, com és natural. Però els POEM estableixen les zones on és possible desenvolupar eòlica marina, així que no sabem si algun dels estudis [plantejats] es quedaran en un calaix, però podria passar en cas que no s'adeqüin als POEM", remarquen des del ministeri de Transició Ecològica. En el cas català per ara s'han presentat sis projectes. Un d'ells és el Parc Tramuntana, impulsat per Bluefloat i Sener, que estaria format per una trentena de molins de 258 metres d'altura. Sergi Ametller, enginyer i directiu del projecte, afirma: "Les zones disponibles que ha definit el govern són les regles del joc per a les empreses i el nostre projecte és compatible amb aquest mapa, molt similar al que vam preveure des del principi".  

Entre 1 i 3 GW el 2030

El que és cert, però, és que la planificació i ordenació de les cinc demarcacions (Nord Atlàntica, Llevantina-Balear, Estret i Alborán, Sud Atlàntica i les Canàries) és el primer pas perquè les empreses privades sàpiguen si els projectes que estan estudiant s'adeqüen o no a la zona identificada pel govern espanyol per a l'ús de l'eòlica offshore. Arribar fins aquí, però, ha estat un procés llarg i feixuc. De fet, la proposta inicial presentada en audiència pública l'any 2021 establia fins a 7.951 quilòmetres quadrats de superfície marítima destinada a l'eòlica marina. Una xifra que finalment s'ha reduït als 5.000 quilòmetres quadrats (3.000 menys). En el cas de la demarcació que afecta Catalunya i Menorca, el salt ha estat de 1.170,94 quilòmetres inicials, als 474 identificats finalment

Pel que fa a l'extensió d'aquestes demarcacions, la Nord Atlàntica —que afecta sobretot la costa gallega— és la zona amb més potencial per a la instal·lació d'eòlica marina (2.688 quilòmetres quadrats). En aquest cas, la distància mínima a partir de la qual es podran instal·lar els aerogeneradors és a 21 quilòmetres de la costa. A aquesta demarcació la segueix l'Estret i Alborán (1.222 quilòmetres quadrats); les Illes Canàries (561 quilòmetres quadrats), i, finalment, la Llevantina-Balear (474 quilòmetres quadrats, dels quals 250 afecten la costa catalana i 147 Menorca. En el cas menorquí, la distància mínima dels aerogeneradors respecte a la costa és de 5 quilòmetres).

El govern espanyol tampoc detalla quanta energia eòlica marina es podria arribar a generar en cadascuna de les zones, però l'objectiu és que de cara al 2030 Espanya generi entre 1 i 3 gigawatts (GW) amb aquesta tecnologia.

Discrepàncies amb el territori

"Si hi ha hagut un element que ha marcat una barrera infranquejable ha estat el de la preservació de la biodiversitat", reiteren fonts de la secretaria d'Estat de Medi Ambient. El cert és que en alguns casos, com el de la Costa Brava i el cap de Creus, però també a les Illes Balears, col·lectius ambientalistes, alcaldes i el sector turístic han aixecat la veu contra aquests projectes pel seu impacte ambiental i paisatgístic. "Hem de conciliar els diferents usos [de la superfície marítima] i seguirem de prop els projectes", ha remarcat la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, en roda de premsa aquest dimarts.

La consellera d'Acció Climàtica del Govern, Teresa Jordà, ha evitat valorar la implantació de projectes eòlics a la Costa Brava, almenys fins que es coneguin els detalls dels propers passos i decisions del ministeri pel que fa als projectes concrets, ja que l'aprovació és competència estatal. "Entenem que el ministeri voldrà que el territori hi digui la seva, perquè és el que volem nosaltres", ha apuntat. 

Jordà ha defensat estudiar la instal·lació futura al golf de Roses d'un laboratori de R+D+I en energia eòlica marina per assajar aquests sistemes tècnics, dels quals avui "hi ha molt poques experiències i tothom hi diu la seva". El Govern, segons la consellera, no té un posicionament contrari als projectes eòlics flotants com els que es plantegen, sempre que els treballs i estudis que es facin confirmin que no hi ha impactes negatius en termes ambientals i climàtics.

Les entitats ecologistes, en contra

Les reaccions de les entitats ecologistes empordaneses, que des del principi del procés s’han mostrat contràries a la possibilitat de construir un parc eòlic marí al golf de Roses, no s’han fet esperar. En un comunicat conjunt, SOS Costa Brava, Iaeden-Salvem l’Empordà i la Plataforma Stop Macro Parc Eòlic Marí denuncien que el POEM suposa “una gravíssima afectació a tot el litoral, l’espai marí i l’espai terrestre empordanesos”. Les entitats signants defensen que la lluita contra l'emergència climàtica no pot fer-se en detriment de la preservació de la biodiversitat en una àrea protegida pels seus valors naturals excepcionals com el cap de Creus i el seu entorn. 

"El nou POEM no aporta gaires novetats, però és un pas més que ratifica com el ministeri s’ha venut al lobi de les multinacionals constructores i energètiques", diu Jordi Ponjoan, portaveu de la plataforma contra el parc d'aerogeneradors sobre el mar. És veritat que el nou pla del govern espanyol ha disminuït la superfície hàbil a 250 km² respecte a les primeres previsions, però les entitats no es conformen amb aquesta xifra: "Ens diuen que podrien haver sigut 1.000 km² per convencer-nos del mal menor, però nosaltres neguem la major", diu Ponjoan. I afegeix: "En 250 km² hi caben 100 macrogeneradors de la mida de la muntanya del Montgrí, així que l'impacte és evident". 

Una altra entitat que ha seguit de prop tot aquest procés és el col·lectiu Renovem-nos, que agrupa membres com ara l'ecòleg marí Kike Ballesteros, l'explorador de National Geographic Enric Sala i l'expresident de SOS Costa Brava Sergi Nuss. L'associació defensa la urgència d'invertir en energies renovables i valora el POEM com un punt de partida per avançar en aquesta direcció. Tanmateix, matisen: “Les veus expertes del col·lectiu fan palès que la tecnologia d'aquests parcs eòlics marins encara es troba en desenvolupament”. El grup també posa en dubte la viabilitat de les futures instal·lacions davant l’evidència científica de la regressió de la tramuntana i de l’impacte creixent dels temporals de mar. “En aquest sentit, el conjunt de veus de Renovem-nos no volen que un parc eòlic marí a la Costa Brava es converteixi en un projecte Castor 2, on paguem entre tots les pèrdues d'un negoci privat”, conclouen.