La lluna plena d'aquesta setmana serà la més grossa de l'any

Arriba la lluna plena de febrer, i aixi com la de gener va ser especial per l'eclipsi, aquesta també tindrà el seu què, ja que serà la més grossa de tot l'any. Aquest dimarts coincidiran la lluna plena i el perigeu, un dels moments periòdics en què la lluna és més a prop de la Terra. El perigeu es produirà a les 10 i 7 minuts del matí, i la lluna serà exactament plena just abans de les cinc de la tarda. Quan la lluna plena coincideix el mateix dia que el perigeu s'estima que es pot arribar a veure fins a un 14% més grossa i un 30% més brillant que quan es troba en el moment oposat, en l'apogeu.

Dimarts la lluna sortirà al voltant de dos quarts de set de la tarda i es pondrà poc abans de dos quarts de nou del matí, i dimecres la sortida de la lluna serà amb el cel més fosc, quan faltin uns vint minuts per a les vuit del vespre, i es pondrà també més tard, cap a les 9 del matí. Tant a la tarda i al vespre com de matinada seran bons moments per fixar-s'hi, just quan s'aixequi o estigui caient per l'horitzó. La lluna surt sempre a prop de l'est i es pon a prop de l'oest, per tant a la tarda i al vespre caldrà buscar-la mirant a llevant, i de matinada cap a ponent.

Aquesta lluna plena serà la superlluna més grossa d'una sèrie de tres: al gener ja va ser més grossa del que és normal, i al març ho tornarà a ser, però mentre aquest mes la diferència entre el perigeu i la lluna plena serà de menys de set hores, al gener va ser de 14 hores i al març serà de poc més d'un dia.

La distància entre la lluna i la Terra s'escurça i s'allarga fins a 50.000 quilòmetres de forma cíclica, amb un cicle bastant similar al cicle lunar. El perigeu és el punt de màxima proximitat, i l'apogeu la distància més llarga. Entre perigeu i perigeu hi ha uns 29 dies, i a mig camí hi ha sempre un apogeu.